el mateix nom?

m'ho he imaginat tantes vegades...

Fa dies vaig escriure sobre les reunions de dones vora al foc i les antigues trobades de bruixes i avui llegeixo el teu relat i no puc dir-te res més que és tal i com m'ho he imaginat sempre.
Totes i cadascuna d'elles...com són i què senten.
Increïble...


Gràcies per escriure i llegir la Tarda antiga, és un trocet de tarda d'un lloc que espero que sigui casa meva en un futur...

Una abraçada ben forta de fetillera a fetillera ;)

No sé si hi ha un altre autor amb el meu nom, jo ara tinc dos relats escrits.

Però de fet aquí també escrivim virtualment...

Bon escrit.

Endavant!

traspua un text...? Si és així, ja em sé una mica més lliure.
Potser és el que feien fa segles les dones d'aquest país, transgredir des de l'anonimat d'una paraula, d'un vers perfectament lligat.
No és gaire dificil imaginar-les.
Com molt bé has suposat, envoltades d'essència de farigola.

Tant traspua un text?

El 10 és per Poema subtil de pedagogia inacabada.
El ritme que té, sobretot, el ritme.
Retorno l'abraçada en forma de vers i gràcies per dibuixar-me un somriure perfilat.


Ésser no pusc d'esperança llançat

Ausiàs March

Gràcies Glòria, pels ànims i la rebuda.
T'estic llegint.
M'ha agradat el teu primer relat, perquè avui dia hi ha massa dones que senten que tot el que hi ha és "únicament millor que elles mateixes".

Et segueixo llegint, perquè val la pena i molt.

Increïbles descripcions...

Molt bo.

Hola! Moltes gràcies per la benvinguda i per llegir-lo.

Ja tens raó, un somriure val tant, i més si saps que no trigaràs a perdre'l...

M'ha agradat l'escrit.
Una cara, és com un somriure...

Fins aviat!

Hola bonica

T'he fet una mica de cas...i ja començo a voltar per aquí.

Com t'entenc, poema precióoosssss...cada paraula justa i concreta.


Un petó