Foto de perfil de Aurembiaix

Aurembiaix

2 Relats, 8 Comentaris
1577 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

Ovidi Montllor

Últims relats de Aurembiaix

Últims comentaris de l'autor

  • Aurembiaix | 30-06-2006

    el mateix nom?


  • Aurembiaix | 28-06-2006 | Valoració: 10

    m'ho he imaginat tantes vegades...

    Fa dies vaig escriure sobre les reunions de dones vora al foc i les antigues trobades de bruixes i avui llegeixo el teu relat i no puc dir-te res més que és tal i com m'ho he imaginat sempre.
    Totes i cadascuna d'elles...com són i què senten.
    Increïble...


    Gràcies per escriure i llegir la Tarda antiga, és un trocet de tarda d'un lloc que espero que sigui casa meva en un futur...

    Una abraçada ben forta de fetillera a fetillera ;)

    No sé si hi ha un altre autor amb el meu nom, jo ara tinc dos relats escrits.

  • Aurembiaix | 27-06-2006

    Però de fet aquí també escrivim virtualment...

    Bon escrit.

    Endavant!

  • Aurembiaix | 22-06-2006 | Valoració: 10

    traspua un text...? Si és així, ja em sé una mica més lliure.
    Potser és el que feien fa segles les dones d'aquest país, transgredir des de l'anonimat d'una paraula, d'un vers perfectament lligat.
    No és gaire dificil imaginar-les.
    Com molt bé has suposat, envoltades d'essència de farigola.

    Tant traspua un text?

    El 10 és per Poema subtil de pedagogia inacabada.
    El ritme que té, sobretot, el ritme.
    Retorno l'abraçada en forma de vers i gràcies per dibuixar-me un somriure perfilat.


    Ésser no pusc d'esperança llançat

    Ausiàs March

  • Aurembiaix | 22-06-2006

    Gràcies Glòria, pels ànims i la rebuda.
    T'estic llegint.
    M'ha agradat el teu primer relat, perquè avui dia hi ha massa dones que senten que tot el que hi ha és "únicament millor que elles mateixes".

    Et segueixo llegint, perquè val la pena i molt.



  • Aurembiaix | 21-06-2006

    Increïbles descripcions...

    Molt bo.



  • Aurembiaix | 21-06-2006

    Hola! Moltes gràcies per la benvinguda i per llegir-lo.

    Ja tens raó, un somriure val tant, i més si saps que no trigaràs a perdre'l...

    M'ha agradat l'escrit.
    Una cara, és com un somriure...

    Fins aviat!

  • Aurembiaix | 19-06-2006

    Hola bonica

    T'he fet una mica de cas...i ja començo a voltar per aquí.

    Com t'entenc, poema precióoosssss...cada paraula justa i concreta.


    Un petó

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: