Ens convides a entrar dins el teu interior, a un món que es reflecteix en el poema, ple, sensible, fins i tot oníric. Molt bell.

Molt suggerent, amb molt de sentiment.
Un plaer llegir- te.

Estimbar-se en l'altre, fondre's en l'emoció.
Aquest sentiment tan èpic existeix, car tu l'has vist i l'has escrit.
Quina sensibilitat especial corre per les teves venes?
Un plaer gaudir aquest poema increïble.

Petons

gyps

Quina mort més bella la de l'Anna.
Quanta poesia en petits instants, en mirades i carícies, en silencis. Has bastit un espai d'amor infinit entre la parella, quelcom difícil de destruir, innombrable. I hi has posat mots entre ells, entre aquesta relació de sofriment amorós. Ho trobo una proesa.
Podria llegir-lo mil vegades i en cada una hi trobaria un nou matís, un nou espai per a la bellesa.

Una frase que mai deixarà de corprendre'm: "Quan escrivies la revolta i l'escuma."
Això activa un click interior de records i poemes.

Descansa Anna. Bella per sempre.

expressat amb paraules. Tot sovint no verbalitzem l'amor als éssers estimats que ens han cuidat i estimat amb molt de sacrifici. Un bell poema amb molt d'amor entre els mots. És fantàstic trobar persones agraïdes amb allò que tenen, començant per un pare o una mare.

Felicitats!

A mi m'ha fet la sensació com si hi hagués dues realitats, la dels estressats i la de la gent que tria desconnectar amb tot i de tot.
Penso que el relat és versemblant. D'entrada mai no ho diem tot a un desconegut. Hi ha imatges bellíssimes en aquest relat.
Lo dels fracassats, ho poc entendre molt bé. Hem patit algun daltabaix familiar i hem hagut de reorganitzar les nostres vides per seguir estimant-nos. Encara que alguns siguin lluny. Trobo maco aquest lloc d'encontre on pots ser tu mateix i sincerar-te. En d'altres coordenades és literalment impossible. Crec que és bo per a tots els protagonistes haver-se trobat i veure que no són tan diferents, al contrari.

Avui he comprat el teu llibre en paper. Em fa il·lusió. Tot el que em transmets és positiu i m'enriqueix com a persona. Ets com una garantia per a mi. Una garantia amb molt de talent i honestedat. T'admiro com a persona i com escriptor.

A mi m'ha trasbalsat. Fa temps vaig somiar que la meva avia morta des de feia tres mesos em trucava per telèfon, em deia que no patíssim que s'havia trobat a tota la família allà. Em vaig despertar i la veu era la seva veu.
Potser és possible morir d'accident, d'una forma molt ràpida i no tenir temps de pair la teva pròpia mort, com li passa a la filla del teu relat. El pare per això li havia de dir.
I si hi ha molts morts que són morts però que no ho saben? I si pateixen pensant que encara són vius com la noia? No sabem res. Podem imaginar el que vulguem. Quina grandesa poder construir un món i un altre i un univers sencer amb l'escriptura.
M'ha encantat aquest relat diferent d'altres que t'he llegit.

PD: Felicitats per això que has fet de musicar i cantar poemes. És una proesa. A mi m'agrada com cantes, la teva veu i l'absència de temor al ridícul -que es diu coratge-

Namasté

Quina meravella. Un trasbals com sempre venint d'una persona amb aquesta sensibilitat tan pregona

!!!!

Hosti quina por! Està molt ben escrit i l'atmosfera és impactant.
Petonàs al nas!


gyps

bell, bellíssim en la seva brevetat intensa.

És veritat, la mort vol solitud i tranquil·litat. Penso que un s'ho veu venir i mica en mica es va cansant, fins que llença la tovallola.
Crec que a poc a poc et vas distanciant dels éssers estimats com si els lligams es difuminessin.
Has fet de la mort de la teva mare estimada una experiència de bellesa. La mort és bella, Ferran. Tu l'has abellit amb aquest gran text.
Ja sé que això no et consolarà de res. Tan se val, sortosament, l'has escrit i ajuda a gent, que com jo, hem perdut al pare o la mare.
Demà passat farà quatre anys que va morir el meu pare. Mai no marxa del meu costat.

T'estimo company. Una abraçada fortíssima.

mariona

Ostres Franz, quantes imatges fantàstiques, plenes i profundes que s'esdevenen en aquest món paral·lel que viu i batega de la mateixa forma que en el món real, o almenys, allò que ens sembla real.
Llegir-te és obrir-nos a la introspecció, al pensament elevat, al luxe auster de les paraules ben dites.

una abraçada!

Tinc poca cobertura i he premut massa fort a 'enviar' i se m'ha repetit el comentari tres cops. Ups!

Molt bo en la forma i en l'estructura coherent del relat.
Quants cops amagats del protagonista!

Molt bo en la forma i en l'estructura coherent del relat.
Quants cops amagats del protagonista!