Foto de perfil de gypsy

gypsy

Barcelona,

376 Relats, 2801 Comentaris
286984 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu















Últims relats de gypsy

Últims comentaris de l'autor

  • gypsy | 22-12-2014


    S'ha de reconèixer que el noi és tossut. Acabarà comprant L'Odissea d'Homer, però primer es patejarà unes quantes llibreries. Aquest noi promet.

    Molt bo!

  • gypsy | 22-12-2014


    El mar té quelcom que atrapa, fins i tot metafòricament. De seguida el veus, i millor encara, el sents. Les onades, la remor tranquil·la. Fins i tot fredor primera. L'oceà. Allà on tot comença i acaba.

    He trobat el teu text preciós i precís, escrit amb el bisturí d'ún cirurgià. I alhora, les sensacions que transmet, blanes, belles, com quan fas ioga i t'escoltes per dins. I només respires i et sents. Jo, t'he sentit, almenys així ho crec,

  • gypsy | 21-12-2014


    Quina prosa més increïble!

    :-P

  • gypsy | 21-12-2014


    M'agrada molt la cadència del teu poema, l'anar fent, la naturalitat, la serenitat que en vessa.

    Un plaer llegir-te!

  • gypsy | 21-12-2014


    Penso que molts escocesos s'han penedit de votar NO. Potser no era el moment per a ells.
    Nosaltres serem lliures, això no ho para ni Déu!

    Visca Catalunya lliure i sobirana! Visca la terra!

    gyps!

    Petonàs, amic!

  • gypsy | 10-08-2014

    Impressionant franz. Transmets la bogeria de viure, la felicitat com una actitud.
    T'estimo company.

  • gypsy | 07-01-2014


    Ens convides a entrar dins el teu interior, a un món que es reflecteix en el poema, ple, sensible, fins i tot oníric. Molt bell.

  • gypsy | 07-01-2014

    Molt suggerent, amb molt de sentiment.
    Un plaer llegir- te.

  • gypsy | 21-12-2013


    Estimbar-se en l'altre, fondre's en l'emoció.
    Aquest sentiment tan èpic existeix, car tu l'has vist i l'has escrit.
    Quina sensibilitat especial corre per les teves venes?
    Un plaer gaudir aquest poema increïble.

    Petons

    gyps

  • gypsy | 21-12-2013 | Valoració: 10


    Quina mort més bella la de l'Anna.
    Quanta poesia en petits instants, en mirades i carícies, en silencis. Has bastit un espai d'amor infinit entre la parella, quelcom difícil de destruir, innombrable. I hi has posat mots entre ells, entre aquesta relació de sofriment amorós. Ho trobo una proesa.
    Podria llegir-lo mil vegades i en cada una hi trobaria un nou matís, un nou espai per a la bellesa.

    Una frase que mai deixarà de corprendre'm: "Quan escrivies la revolta i l'escuma."
    Això activa un click interior de records i poemes.

    Descansa Anna. Bella per sempre.

  • gypsy | 16-05-2013

    expressat amb paraules. Tot sovint no verbalitzem l'amor als éssers estimats que ens han cuidat i estimat amb molt de sacrifici. Un bell poema amb molt d'amor entre els mots. És fantàstic trobar persones agraïdes amb allò que tenen, començant per un pare o una mare.

    Felicitats!

  • gypsy | 28-04-2013


    A mi m'ha fet la sensació com si hi hagués dues realitats, la dels estressats i la de la gent que tria desconnectar amb tot i de tot.
    Penso que el relat és versemblant. D'entrada mai no ho diem tot a un desconegut. Hi ha imatges bellíssimes en aquest relat.
    Lo dels fracassats, ho poc entendre molt bé. Hem patit algun daltabaix familiar i hem hagut de reorganitzar les nostres vides per seguir estimant-nos. Encara que alguns siguin lluny. Trobo maco aquest lloc d'encontre on pots ser tu mateix i sincerar-te. En d'altres coordenades és literalment impossible. Crec que és bo per a tots els protagonistes haver-se trobat i veure que no són tan diferents, al contrari.

    Avui he comprat el teu llibre en paper. Em fa il·lusió. Tot el que em transmets és positiu i m'enriqueix com a persona. Ets com una garantia per a mi. Una garantia amb molt de talent i honestedat. T'admiro com a persona i com escriptor.

  • gypsy | 27-04-2013


    A mi m'ha trasbalsat. Fa temps vaig somiar que la meva avia morta des de feia tres mesos em trucava per telèfon, em deia que no patíssim que s'havia trobat a tota la família allà. Em vaig despertar i la veu era la seva veu.
    Potser és possible morir d'accident, d'una forma molt ràpida i no tenir temps de pair la teva pròpia mort, com li passa a la filla del teu relat. El pare per això li havia de dir.
    I si hi ha molts morts que són morts però que no ho saben? I si pateixen pensant que encara són vius com la noia? No sabem res. Podem imaginar el que vulguem. Quina grandesa poder construir un món i un altre i un univers sencer amb l'escriptura.
    M'ha encantat aquest relat diferent d'altres que t'he llegit.

    PD: Felicitats per això que has fet de musicar i cantar poemes. És una proesa. A mi m'agrada com cantes, la teva veu i l'absència de temor al ridícul -que es diu coratge-

    Namasté

  • gypsy | 10-04-2013


    Quina meravella. Un trasbals com sempre venint d'una persona amb aquesta sensibilitat tan pregona

    !!!!

  • gypsy | 23-02-2013

    Hosti quina por! Està molt ben escrit i l'atmosfera és impactant.
    Petonàs al nas!


    gyps

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: