L'espai que es difumina

Un relat de: Eriverd
L´espai que es difumina
com cera es desdibuixa.
I es fa de plastilina
quan riu com una bruixa.
A un temps de cartolina
el mulla com la pluja.
I els cossos en joguina
moguts, sembla que els guixa.

Veloç d´adrenalina
als homes els afluixa
la febre bizantina
o el mal de codeïna!
L´espai que es difumina
ens omple de l´angoixa.
Donant com muselina
carícia que sols moixa.

L'espai que es difumina
i la consciència coixa.
Com la capella paulina
quan l'Àngel, pintà boja.
I en temps de la congoixa
és l'hora fredolina.
No havent-hi limit, puja
al cap com mescalina.
Espant quan ve de goja,
i desert que ens al·lucina.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: