Homo insciens

7 Relats, 14 Comentaris
827 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Em dic Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme Homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància

Últims relats de Homo insciens

Últims comentaris de l'autor

  • Homo insciens | 29-07-2020 | Valoració: 10

    Tens tota la raó Perla, estic una mica abscent en tema comentaris, si trobo temps per llegir-vos no en tinc per escriure-us i a l'inversa! Tot i així et vaig seguint! Agreixo molt que de tant enntant em llegeixis i em dediquis les teves paraules sempre amables.

    Pel que fa als teus poemes, amb ulls enamorats davant la vida, la natura... davant l'amor... transmets i provoques un sacseig romàntic i enjugassat. M'agrada com exclata la primavera en aquest poema, els teus versos són intensos i sempre tenen un ritme que fa fluir les paraules, i t'hi endinsa.

    Ens anem parlant Perla!

  • Homo insciens | 10-06-2020

    Que bonic Brins, m'ha emocionat el relat! Sempre escrius amb molta dolcesa...

  • Homo insciens | 10-06-2020

    Després de tres lectures, dues abans i una després de llegir els comentaris, per fi cobra sentit!! Que per molts anys hi pugem ser! :)

  • Homo insciens | 12-05-2020

    És boníssim... Em pixo de riure...

  • Homo insciens | 12-05-2020

    Tenim el nostre Jo tan crescudet... Anem usurpant sense mesura i destruint els recursos del planeta que ens dona refugi i ens abasteix. No és pot ser més estúpid i prepotent , així som la raça humana... No n’aprendrem d’aquesta pandèmia, la por i la reflexió durarà el que tardin a obrir els bars. El que no tenim en compte, és que a la natura, li és igual esperar uns quants milions d’anys per tornar a regenerar-se, som nosaltres els que no tenim tant temps...
    Bonic poema.

  • Homo insciens | 09-05-2020 | Valoració: 10

    Gràcies, Nil, per llegir i comentar el meu poema Mare.
    El teu, és un poema sentit, trist però molt bonic. Imagino per un moment, la buidor que et queda quan et marxa la mare, i no puc evitar que m'envaeixi una tristor profunda. Per això és tan important gaudir amb els nostres éssers estimats cada dia. Gràcies per la reflexió.




  • Homo insciens | 07-05-2020 | Valoració: 10

    M’encanta com vaig caient alhora que el poema, les paraules triades i la seva posició fan que sense adonar-me’n, hagi adoptat la cadència idònia per fer-me meves les teves paraules. M’agrada molt la intensitat i el sentiment que desprenen els teus poemes. Ja t’havia estat llegint, i sens dubte ho seguiré fent, per seguir aprenent.
    Gràcies també per perdre una estona llegint-me i comentant-me.

  • Homo insciens | 18-04-2020 | Valoració: 10

    Quin gust, en aquests dies, poder veure la posta del sol al mar a través de les teves paraules. Gràcies per la benvinguda.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: