Ja res no hi ha

Un relat de: Lèvingir
Avui de bon matí,
per tu sóc aqui,
amb unes lletres al meu pergamí
Ja no tinc forces per escriure,
doncs ja no ser si vindré.
Les meves ferides triguen a curar-se,
a cicatritzar-se.
Són profundes.
Tot allò que tu i jo, haviem conegut
ha desaparegut.
Els nostres arbres.
els nostres boscos.
Els camins caminats.
Les mirades vers l'horitzó.
Són foscos i fosques.
de coses maques,
com les nostres,
en queden poques.

Lèvingir

Comentaris

  • Ni que sigui un record[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-02-2012 | Valoració: 10

    Ja res no hi ha? Em costa creure que quedi el buit total... sempre roman alguna cosa, ni que sigui un record sense nom, ni color, ni forma...
    però no vull dubtar del que diu un drac vermell i volador, que tants móns ha sobrevolat!

    Espero que de mi sí que t'enrecordis ;-)

    T’envio una abraçada nova, com l’Any que hem encetat i que desitjo que et sigui bo de veritat i ens permeti continuar en contacte,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lèvingir

Lèvingir

189 Relats

1197 Comentaris

187404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Lèvingir, Un antic drac vermell

escric: -perquè sento, demano i crido parlo, enraono i mai retrocedeixo.



jlherj@gmail,com


Sempre hi ha un record per la gent que s'estima encara que a vegades no hi siguis o no hi puguis ser tant com voldries