Fugir amb un trosset de tu

Vas arrencar les ales a una fada, per tenir-la sempre al teu costat.
Guarnida amb les cadenes de la teva por lligades als seus peus, per no poder marxar.
Li vas regalar un bosc amb flors, arbres i llacs encantats, dins una gàbia d'or.
Un t'estimo, resona dins una caixa de música, feta d'un glas que mai no es va desfer.
Un t'estimo, resona dins una caixa de música, tenebres i penombres dancen amb un cor gelat.
Amb llagrimes va pincellar silencis, amb els que cubrir la seva presó....
Amb silencis es va vestir, per no deixar nues les seves il.lusions...
A les mans porta el seu cor, que estira amb força d'elles per fer.la sortir...
Les dagues del dolor, el començaven a esquinçar... no es podia quedar.
Ja no hi es, ha fugit.... per l'única porta que no es podia tancar.
Marxa amb un trosset de tú, per no oblidar-te mai...


Allò que s'estima mai es pot tenir en un puny tancat
Deixa el palmell de la mà estes
Si es vol quedar, s'agafarà amb força per no caure
Si no es vol quedar deixa'l marxar
Perque si no pot fugir.... acabara ofegat