Focault i els seus sòls epistemològics

Si va empassar la carn del seu germà fou perquè l'admirava. No era ell, l'assassí; i els jutges bé devien saber-ho, perquè s'estava analitzant paral·lelament el cas en una altra cambra de fracs estirats. El germà havia mort en circumstàncies violentes, a la flor de la joventut, i es plantejaven si enterrar-lo en el fang o espolsar-ne les cendres damunt del mar. Damunt del mar! Perquè l'aigua n'empastés les restes i les convertís en quitrà fosc. L'acusaven d'haver saquejat l'ànima del seu germà en rosegar el coll estimat fins deixar netes les vèrtebres. Però què haurien fet els cucs o les arrels en un cementiri legítim? La incompetència!

El jutge en cap va sospirar. Tenia una estructura facial de pera: galtes inflades i un front reduït perquè no hi cabés més que el nombre just d’idees.

—No ens excitem. La pobra criatura creu en la legitimat dels seus actes. Serà castigada pel que ha fet; resultaria excessivament cruel sumar una condemna física a la que imagino que ja deu haver-li començat. L’acusat pot abandonar la seu sense més represàlia per part de la Cort que un seguiment de conducta durant els pròxims deu mesos.

La mare no l’esperava a casa. Quan va trucar-la, ni a la primera ni a la segona no l’hi va agafar.

—Marcus... —va dir a la tercera—. No ho intentis més.

—On sou? —va exhalar ell emocionat.

—En algun lloc on els teus germans puguin sentir-se segurs. Per favor, no... no intentis defensar més el que has...

—Mama! Estava mort! Era més decent retornar-lo a la família que...

La veu ronca del seu pare va prendre el telèfon amb fúria:

—No sé d’on treus la gosadia de venir a trencar més el cor de la teva mare, però t’aviso des d’ara que... Què? Hem sentit el que has explicat! Clar que ho hem sentit! I què esperaves que en penséssim? És monstruós. Recargolat. Aquesta supèrbia d’anar a tenir la raó després de robar-li a la mare l’únic consol que podia tenir...! Què t’ha fet mai en Juli? Què justifica, eh, digues, que li prenguessis la possibilitat, possibilitat! d’una fi digna?