Ostres, ostres, amb la Maria. M'ha encantat, malgrat la tragèdia, jeje...!! És fantàstic com, amb unes poques ratlles, sembla que expliquis un conte sencer! Felicitats.

Iu Lian

En aquests instants la llengua, la nostra, transforma en història aquesta eina que de vegades se'ns resisteix a ser compresa.

Aquestes paraules que altra volta poden dir-nos moltes coses i que, sobretot, poden escoltar-nos sota l'ombra fugissera de la nostra agonia.

Sempre, però, s'omple del sentiment que es vol explicar a través d'aquesta llengua, tan nostre, i tan fràgil alhora.

Ets màgic...

ptó,
Iu Lian

Si totes les gotes caiessin tal i com tu fas caure aquestes de pluja de primavera m'agradaria estar sempre ben xopa.... d'aquesta vida!!! M'ha encantat! Continua endavant!

Gràcies per mullar-me una estona.

Iu Lian

Aquest cargolí que amb la pluja treu les banyes i que busca el seu camí... molt dolcet! Felicitats

Miro enllà i, creuant l'atlàntic he vist el teu desert.

Hola Sergi. Jo sí que em dic Marina i has fet que per uns instants recuperés aquest mar tan nostre i que tant em sento a prop perquè és on hi vaig créixer, vora una cala de palamós mentre, a l'hivern, m'hi banyava els peuets i m'hi deixava endur les estones...moltes gràcies, de veritat, per haver fet aquesta petita perla...com si l'haguessis treta del mar....ptó.

Marina

Caram, Elbereth! Aquest haiku s'apropa, si més no, als que fa milers d'anys escrivien els poetes japonesos...tan fràgil, tan endolcit alhora. Felicitats1 No deixis d'escriure...vals la pena!

Iu Lian

Caram, quina sorpresa més agradable capbussar-me de sobte dins una història policíaca! Avui ja m'has donat motius per adonar-me dels veïns que tinc més avall del carrer....qui sap!

Un petonàs,

Iu Lian

M'ha agradat moltíssim1 Aquesta sensualitat, un punt eròtica perquè tot just, entre paraula i paraula, ens n'anem allí on Laura banyava els peus i s'arrebossava amb la sorra... felicitats! Et seguiré llegint.

Iu Lian

És ben bé que, durant una estona, era ben bé allí amb tu, sentint l'olor d'aquest mar valencià que tant arriba amb les teves paraules on som els que, en comptes de dir meua diem teva... continua nedant...! Iu Lian

llu6na6, m'agrada la metàfora del pa de pessic, quan una menja tan dolça es converteix en un relat com aquest teu...felicitats.

Iu Lian

Em semblen ser aquestes petites frases que escrius, com petit el gest que s'endevina entre la boira que percebo a través de l'aire fred que m'entra dins pel clatell... entre la humitat, el foc s'hi apaga... petó! Iu Lian

Aquesta lluna que, en l'esguard de la nit, fa l'espieta i et fa l'ullet per mirar des de la finestra fins que troba, damunt del llit, el somni del teu relat....m'ha agradat, i força!

Iu Lian

Leela, m'ha agradat sentir-me per un instant dins el teu relat, i notal la llana, i el te i la infusió que, quan he acabat el relat, m'ha deixat endormiscat/da vora el foc...felicitats.

Dafne, t'he de dir que la brisa marina m'apropa aquest vespre l'olor del teu llorer...i em calma el neguit i em fa somriure. Felicitats.

Iu Lian