He llegit una autèntica devoció per la filla del cacau i sense ser massa llaminer sempre n'hi ha una col·lecció al rebost per si de cas. Sóc un defensor de la xocolata amb un xarrup de malta fumat.

La innocència té més sentiments i veritats.

Ja voldria que hagués passat.

Com la primavera de colors, la guerra els transfigura sota banderes de raó, de religions perdudes i ètnies oblidades de germanor.
No pretén ser un complement, és un compliment.

Avui és gairebé una ficció la de compartir unes xiruques en un foc de camp i una guitarra a les mans. L'enveja sana cap els caminants d'una travessa així, mereix el respecte dels que no ho aconseguirem mai.

Avui és gairebé una ficció la de compartir unes xiruques en un foc de camp i una guitarra a les mans. L'enveja sana cap els caminants d'una travessa així, mereix el respecte dels que no ho aconseguirem mai.

Avui és gairebé una ficció la de compartir unes xiruques en un foc de camp i una guitarra a les mans. L'enveja sana cap els caminants d'una travessa així, mereix el respecte dels que no ho aconseguirem mai.

Avui és gairebé una ficció la de compartir unes xiruques en un foc de camp i una guitarra a les mans. L'enveja sana cap els caminants d'una travessa així, mereix el respecte dels que no ho aconseguirem mai.

Noia, és un plaer immens fer una passejada de la mà de la teva prosa poètica. M'agrada molt l'estil.

Noia, m'has tocat l'enteniment, sobretot, amb el llenguatge lligat a la vinya que de sempre m'ha agradat, el llenguatge i la vinya. He après la paraula magarrufa que no he utilitzat mai per desconeixença. He estat, i soc, amant dels jocs de paraules aquests que fugen dels clàssics. Els rostres de sorpresa per les expressions o incomprensió, no tenen preu, malgrat que poden caure en un pou fosc. Algú va escriure que fer l'amor és només pels que no saben follar. Jo que no soc massa llaminer, en el sentit conegut la verb, m'encanta demanar de menjar.me les postres abans de res i si ha der ser a taula, doncs....
Gràcies pel teu escrit

Si ha estat un malson l'has recordat de dalt a baix. Això seria d'estudi o no. Si ha esta una inspiració, és simplement genial. Malson o inspiració la màscara a la brossa.

Els camins de la fantasia poden ser enigmàtics defora estant però clarividents portes endins. Les connexions humanes, que hi són, es mengen amb forquilla i ganivet quan tens gana. M’ha agradat perquè l’art de la fantasia m’omple les hores sense son.
Per cert, el comentari referent a Aniversari és en tota la seva dimensió un relat agraït. Gràcies Aleshores.

Uns ulls verds que t'han captivat, no s'obliden.

M'ha fet somriure la primera revetlla que passaria disfressada per una trobada de dissabte qualsevol, sinó fos pels petards, les coques i el cava. Les bones intencions de que tot funcioni com cal, i els diàlegs ho fan. Ben dibuixats.
A mi, personalment, m'ha omplert més la segona revetlla per la interpretació de sentiments i l'atractiu que , portes endins, té. Enhorabona.
Que passis una bona revetlla sigui quina sigui.

Clarivident la connexió entre les generacions que pagaran el mateix preu, potser amb moneda tangible altra vegada.
Agraït pels teus comentaris t'he dedicat Sense Tauler.