Digui-li dimarts

Un relat de: Naninant
Esperant que el bolet d'en Kim Jong Un aixequi la mirada del seu melic i acabi de tragar-se la teca dels habitants de Corea del Nord per començar a picar-se amb el supremacista de Trump a tirar-se petards intercontinentals amb punta d'urticària, a què petin Síria de més armes que barres de pa i les màfies els hi donin flotadors per travessar el mar quedant-se en una illa aturats, o potser al fet que el canvi climàtic sigui tan sever a Àfrica que es tripliqui l'emigració i els carrers s'omplin de gent atemorida enmig d'aquesta confusió buscant als containers el que ens ha sobrat, o que finalment la macro indústria acabi amb els peixos i n'hi hagi més exposats en caixes de porexpan etiquetats als supermercats que a l'oceà. Alhora que t'aixafen la guitarra, et fiquen el dit a la llaga, et posen pal a les rodes i un dron que vigila la teva ombra virtual per tal de saber que és el vols en cada moment per muntar-te un xiringuito franquícia d'Starbucks davant de casa gastan-te ja els vint euros aquells de la tauleta de nit. I jo distret ingenu provant de connectar tot ximple les pinces de la bateria als pedals de la bicicleta estàtica del rebost per generar l'electricitat necessària per encendre la bombeta de la làmpada de l'habtacio ja que és impossible pagar el rebut sense consultar alternatives de produir més voltatge, o vés a saber si estic escalfant l'aigua en una cassola que a la nit anterior he extret de la font al carrer per bullir l'arròs i menjar copiós com un lladre o inventant-me mil excuses per no tornar-li la pasta que li dec a nostre senyor que em truca des d'una financera de Madrid cada dos per tres. Això si no és que m'he quedat empanat amb el dit enganxat a l'ordinador tirant cap a baix el timeline del Facebook fins a arribar al post que va penjar Francostein amb la seva esposa la Collares desitjant-nos una bona entrada d'any, que ho passeu bé, que ens ho han deixat tot enllestit, lligat i ben lligat amb una colla de polítics corruptes i ineptes. Però demà serà un altre dia. No ho sé, digui-li dimarts. Que són com els divendres però precedits d'un dilluns. Quan el temps continua cremant com la mirra ho fa balancejada en un encenser i el Canigó crema alegre amb la primera albada abans que el cel reflecteixi cada tarda el capvespre que hi ha dins dels teus ulls.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: