Els crits de tants silencis..

Lleida,

11 Relats, 13 Comentaris
11874 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de Els crits de tants silencis..

Últims comentaris de l'autor

  • Els crits de tants silencis.. | 03-02-2009 | Valoració: 10

    He anat a parar a aquest relat per donar-te les gràcies (pel teu comentàri) i aprofitant me le llegit.
    Realment m'agradaria haver rebut una felicitació així pels meus 18.

    Saps? probablement tenim la mateixa edat: 18 anys. M'equivoco?

  • Moltes gràcies!!^^ S'agraeix un comentàri de tan en tan.. i més si és d'algu que ha valorat el que has escrit.

  • Els crits de tants silencis.. | 06-01-2009 | Valoració: 9

    Simplement preciós

  • Els crits de tants silencis.. | 27-11-2008 | Valoració: 10

    és impresionant, realment aquesta carta m'ha emocionat.
    Quina dona més forta, kina marassa ^^
    Realment, si algun dia tinc fills m'agradia trobar paraules per poder dir tot el que sento.

    Un petó i gràcies per voler compartir algo tan íntim.

  • Una amistat és molt dificil de descriure i tú ho has aconseguit amb senzillesa peò harmonia. Felicitats

    Saps?jo també he nascut un 11 d'agost però en el meu cas de 1990! M'ha fet gràcia.

    Un petó

  • I a Munch l'han tractat mil cops de boig per expressar-se, per plasmar sentiments,no realitats fotografiques.
    La veritat es que a mi m'encanta aquest quadre, plasma angoixa, plasma la societat, es emoció,sentiment,fugida...



    "La insistència en l'harmonia i la bellesa en l'art és una renúncia al deure honrat; seria fals mirar solament el costat agradable de la vida"

    Edvard Munch.


    Gran poema,si senyor!!

  • Aquest escrit és impresionant, una gran descipció, fets externs,interns,pensaments,moviments...
    M'he sentit com si veies l'escena.Dolorosa,oi?

  • Crec que quan sigui gran la meva vida seguirà sent bogeria, espero mai tenir nostàlgia d'aquesta joventut perquè l'allargaré fins l'últim moment, ara en tinc 17 i m'agradaria que fossin eterns, no m'agrada ser massa seriosa, nomès quan no hi ha més remei.
    La vida hauria de ser gresca, però sovint no ho és, i en moments de debilitat escric algun poema com aquell. Bé, la veritat és que és el segon que faig, poemes mediòcres que despullen el que sento. I quan vaig fer aquest em sentia malament, trobava estupid sentir però bé, segurament tens raó, plorar riure, sovint es complementen, viure i sentir són fets l'un per l'altre.

    Estimar
    sense
    egoisme
    apurar,
    fins
    el darrer
    polsim


    IMPRESIONANT!

    unptó i merci per el comentari^^

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: