Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

Barcelona,

28 Relats, 389 Comentaris
188227 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.

Últims relats de Ilargi betea

Últims comentaris de l'autor

  • Ilargi betea | 10-06-2010

    A mida que passen els anys i la vida avança me n'adono que cada cop crec més en les persones i he deixat de creure (si és que alguna vegada ho vaig fer, que em sembla recordar que no) en algún ésser superior que domini el nostre món. Vull creure que això no s'acaba aquí, potser perque espero poder rertobar d'alguna manera els que he anat perdent i tant em manquen, però també crec que hem de demostrar les coses quan encara som a temps, ajudar tant com puguem, intentar millorar aquest món imperfecte perque el demà és incert i val la pena deixar una emprempta positiva en aquells que ens envolten... podem canviar les coses, només calen milions de petits passos fets entre tots els que creiem que una altra realitat pot ser possible.

  • Ilargi betea | 20-04-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat! Un escrit amb molta força on la protagonista (molt més valenta que la que jo vaig fer servir) s'enfronta a les seves pors i els prejudicis morals per lluitar per la seva vida i la llibertat. Perfecte!

    Nina, t'he escrit un mail, pero com que ho he fet des d'una altra adreça potser el rebs a la safata de missatges no desitjats...

    Segueix regalant les teves paraules i els teus somriures!

  • Ilargi betea | 20-04-2009

    ...que mai ens faltin paraules dolces com les teves, nines amb les urpes amagades disposades a defensar allò que més estimen, somriures tan plens com la lluna... amics com tu.

  • Ilargi betea | 25-10-2006 | Valoració: 9

    M'agrada aquesta manera teva d'escriure, com converteixes instants quotidians en un relat amb tanta força, com ens deixes entreveure el fons de la persona a través d'escenes tan trivials com anar de compres, arribar a casa, etc...
    Moltes felicitats Basileia! Tens talent!

    Una abraçada i molta màgia!

    Ai, per cert, volia dir-te que el teu comentari em va captivar per la seva senzillesa i alhora força. T'ho agraeixo de tot cor!

  • Ilargi betea | 06-10-2006

    estic d'acord amb l'amelieXIII.
    Aquest text està ben escrit i defensa les idees d'una manera molt coherent i en moltes coses amb tota la raó, però crec que, com en tot, no hem de ser tan radicals. Sempre hi ha excepcions i potser aquella persona que et demana parlar en castellà acaba de venir de fora i de veritat no t'ha entès.

    Si m'ho permeteu us diré el que de veritat em sembla una falta de respecte; jo sóc catalana però tinc molta família a Espanya, alguns de la meva edat. Quan el meu cosí de Madrid va venir a veure'm em vaig haver de passar tota la nit traduint-li les coses perque cap dels meus amics va fer l'intent de parlar en castellà. Sóc conscient que parlar amb la gent que sempre parles català en un altre idioma és molt difícil (a mi també em costava molt!)però evidentment no podem pretendre que una persona que ve un cap de setmana a Catalunya aprengui el nostre idioma i d'altra banda és molt lleig excloure'l de les converses de tota la vetllada. És el que s'ha dit abans, si fos anglès tots ho entendriem, però com que és espanyol...

    Apa doncs, aquí queda... Defensem la llegua, però també defensem la comunicació!

    Una abraçada!

  • Ilargi betea | 12-09-2006

    Si acceptes un consell de fada et diré que el que has de fer no és oblidar sino aprendre a recordar sense sentir un dolor punyent al pit, a veure les coses des de la distància i poder gaudir dels bons moments viscuts sense que un corc et mossegui l'estómac... i tot això només s'aconsegueix amb el temps. Ara et sembla impossible o massa dur, però ja veuràs com d'aquí a uns mesos tot serà diferent.

    Una abraçada, molta màgia i molta força, bonica!

  • Ilargi betea | 13-07-2006 | Valoració: 10

    ...perque és genial!

    Quin poema!! és intens, tendre, molt eròtic i desprèn un amor infinit. M'encanta.

    De moment, tot els teus poemes que he llegit m'han encisat; crec que ets un gran poeta (a part de divertit, que això ho he deduït del teu fotolog).

    Una abraçada i molta màgia!

  • Ilargi betea | 11-07-2006 | Valoració: 9

    Es veu que a RC som una colla de porucs xq uns quants autors hem triat aquest títol per un relat nostre.

    M'ha agradat la teva manera d'explicar la por i m'hi sento molt identificada. Crec que tens una manera d'escriure dolça però contundent molt interessant.
    Et seguiré llegint!

    Una abraçada i molta màgia!!

  • Ilargi betea | 27-06-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat aquest relat tan tendre, evocador i sensual. Que no s'apagui la màgia (ni de la vida ni de les paraules)!

    Una abraçada!!

  • Ilargi betea | 26-06-2006 | Valoració: 10

    doncs has tornat amb un poema tan bo com els altres i amb aquest regust teu que fa que un cop acabat de llegir el poema necessitis tornar a endinsar-te entre els versos de nou. M'atreviria a dir que els teus escrits creen addicció!

    Aquest "lluna nova" tan tendre i cuidat se'n va de cap als meus preferits...

    Una abraçada i moooolta màgia de re-benvinguda!

  • Ilargi betea | 14-06-2006 | Valoració: 10

    m'havia deixat la puntuació :S

  • Ilargi betea | 14-06-2006

    Genial Capdelín, de veritat.
    M'ha encantat com jugues amb la vida i la mort, sobretot a la frase final.

    No deixis mai de fer servir aquest talent innat i infinit que tens!

    Una forta -fortíssima- abraçada i molta -moltíssima- màgia!

  • Ilargi betea | 01-06-2006

    ...de fet, com la Alicia, he conviscut amb ell!! ma germana fins l'any passat (té quatre anys) no sabia parlar castellà perque, tot i que la meva àvia extremenya li parlava en aquesta llengua, a l'escola i a casa ella sempre parlava en català. Quan va arribar a Extremadura ella ho entenia tot però els altres a ella no, però en una setmaneta ho va solucionar. De tota manera no podia evitar deixar anar alguna paraula en "catanyol" i us asseguro que al poble no els va fer massa gràcia... Què hi farem, hi ha gent que no es fica al cap que un nen no hi enten de llengües, que parla com li surt.

    De tota manera he de dir que quan vaig arribar al Penedès em vaig sorprendre perque realment molta gent d'aquí parla el castellà molt, molt, molt malament, i crec que, tenint les eines que ens donen durant tots els anys d'educació obligatòria, no estaria malament que tots el sabessim parlar amb correcció. Al cap i la fi saber una altra llengua no ens farà pas cap mal...

    En fi, que cap extrem és bo! que el millor és aprendre les dues llengües i així obrir-nos portes per poder-nos comunicar amb el munt de paisos de parla hispana, amb els espanyols, i amb els guiris que papurregen aqust idioma i com no, parlar i escriure sempre que puguem en català i estimar-nos la nostra llengua.

    Un text molt ben escrit, amb una ironia que arrenca amb facilitat la rialla.

    Una abraçada!

  • Ilargi betea | 01-06-2006 | Valoració: 10

    Comparteixo la teva admiració pel Neruda, i com l'Africa Winslet, el meu poema preferit és aquest Poema num.20 dels "Veinte poemas de amor y una canción desesperada". Què hi farem, si és una gran obra és normal que molta gent la prengui com a referent.

    Moltes felicitats, és molt difícil fer un homenatge a un poeta tan bo i estar-ne a l'alçada, però tu ho has aconseguit. Segur que si pogués llegir-ho li encantaria.

    Se'n va de dret als meus preferits.

    Una abraçada i molta màgia!

  • Ilargi betea | 31-05-2006 | Valoració: 10

    Durant molt de temps he estat pensant això mateix, però enlloc d'expressar-ho tan clarament vaig escriure un altre poema (lluna en peu de guerra).
    En aquells moment ja no tenia prou força ni autoestima i ara tot allò ja no té importància, però llegint el teu poema-discurs el faig meu, torno enrera i, tot canviant el nom, li llegeixo en la meva imaginació. Quin descans!
    Per cert, si ella no se'n vol adonar no et preocupis, al final el temps posa a cadascú al seu lloc...

    Molt ben expressat, despren molta força... m'agrada!

    Una abraçada i molta màgia!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor