Ara, el meu destí és olbidar-te

Un relat de: victoria galofré fernández

Se que el meu destí, ara per ara, només és oblidar-te,
et vaig conèixer, per experimentar un nou tipus de dolor,
del afecte vertader, però de lluny havia d'estimar-te,
I ara intento fer el cor fort, per tancar el meu plor...

Oblidar-te seria la teva pau, la meva serenitat.
Si t'oblido, serà etern el nostre descans.
Si t'oblido, construiré la eterna tranquil·litat...
Però si t'oblido res serà com abans...

Oblidar-te, seria destruir i apagar el millor dels meus somnis.
Si t'oblido, ja no tornaré a pronunciar el teu nom mentre dormi.
Si t'oblido, ja no tornaré a mullar de babes el meu llit.
Si t'oblido, ja no colpejarà, com abans, el cor dins el meu pit.

Si tu creus que ho haig de fer, t'oblidaré,
sempre que sigui pel teu bé, pel nostre bé...
Si tu creus que ho hauria de complir,
Ben segur que ja pots dormir tranquil...

T'oblidaré, encara que pensar això, crec que em fa més mal,
I més mal em fa recordar que no et vaig pogué estimar,
I vaig haver de lluny mirar-te i sempre conformar-me,
I aguantar l'ansietat, les ganes de tu, d'apropar-me...

Si aconsegueixo oblidar-te, m'hauràs de felicitar,
Ja que es una tasca difícil, que em costarà realitzar...
Faré qualsevol cosa, t'ho puc ben assegurar,
Faré el màxim esforç, però oblidar-te no se si serà clar.

Si per alguna cosa jo no et puc oblidar,
Puc estar segura que tu si que ho faràs!

Comentaris

  • Endavant![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-09-2006 | Valoració: 10

    Jo m'he trobat moltes vegades en aquesta mena de contradiccions. És molt difícil estimar quan l'altra persona no et correspon. Però la vida és un laberint d'aventures i no hem de deixar que la nostra ànima s'apagui. No sabem què hi ha darrere d'aquest buit que sentim, no sabem qui ni què ens espera.

    Una abraçada.

    Sergi

  • Oblidar-te"(olbidar-te)"[Ofensiu]
    Lèvingir | 24-09-2006

    el destí del record, mai acaba amb un oblit, sempre és dins nostre.

    Pacients i atents.

    Lèvingir

  • Paciencia[Ofensiu]
    Naiade | 20-09-2006 | Valoració: 10



    Ja t'han dit mil coses sobre el tema, però una més, no et farà cap mal.
    Crec que tots em viscut un amor impossible, i certament es dolorós en el moment en que ho vius. Però ajuda a créixer.
    Madurar, sempre fa mal, però es necessari, t'ajuda a afrontar els nous reptes de la vida, amb més facilitat i menys dolor.
    Amb el temps, trobaràs un altre amor correspost. No vol dir que t'oblidis del tot del primer, però nomes serà un record dolç -amarg i llunya.
    Molt ben escrit i expressat.
    Sort i una abraçada ben forta.
    Naiade

  • oblidar missió imposible[Ofensiu]
    marco3434 | 20-09-2006

    El tema escollit és de doctorat, que complicat i que interessant.

    Cadascú t'ha explicat la seva pel·lícula, la meva es que sols es poden oblidar les ferides superficials, les cremades greus sempre deixen cicatriu que el temps sols disimula.

    Si et cremes amb l'oli de la paella, una mica d'aigua freda i adeu. Però una cremada de primer grau deixa marca per sempre.

    Oblidar divina paraula.

    De tota manera escolta les veus de les dones de la web, tenen la sabiduria en la experiencia viscuda.

  • Destinats a oblidar?[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-09-2006

    Crec que has fet un esforç per expressar els teus sentiments i les contradiccions amb què ens trobem de vegades quan s'enfronten dins de nosaltres la raó i l'instint.

    És molt, molt, molt difícil arribar a un punt d'equilibri entre el que necessitem oblidar per no viure constantment en el passat, amb el cap i el cor girat endarrere i perdent-nos tot allò que ara mateix està passant davant nostre... i el record que hem de guardar de tot allò que hem aprés a partir de situacions, sensacions, persones, experiències... Jo ho sé molt bé!

    Per cert, coneixes una cançó que es diu "Olvidarte será fácil..."? Té una lletra preciosa, a mi al menys m'encanta. Si no la tens i la vols, digue-m'ho, serà un plaer fer-te-la arribar.

    T'envio una abraçada ben càlida,
    Unaquimera

  • condemna¡¡¡[Ofensiu]
    Dante | 13-09-2006 | Valoració: 10

    no es el teu destí, es la teva condemna,per´´o l k has estimat es teu, no de altre,lluitaaaaaaa¡¡¡petons

  • no oblidis, que no et prenguin la teva vida[Ofensiu]
    Ilargi betea | 12-09-2006

    Si acceptes un consell de fada et diré que el que has de fer no és oblidar sino aprendre a recordar sense sentir un dolor punyent al pit, a veure les coses des de la distància i poder gaudir dels bons moments viscuts sense que un corc et mossegui l'estómac... i tot això només s'aconsegueix amb el temps. Ara et sembla impossible o massa dur, però ja veuràs com d'aquí a uns mesos tot serà diferent.

    Una abraçada, molta màgia i molta força, bonica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: