Ara, el meu destí és olbidar-te

Jo m'he trobat moltes vegades en aquesta mena de contradiccions. És molt difícil estimar quan l'altra persona no et correspon. Però la vida és un laberint d'aventures i no hem de deixar que la nostra ànima s'apagui. No sabem què hi ha darrere d'aquest buit que sentim, no sabem qui ni què ens espera.

Una abraçada.

Sergi

Ja t'han dit mil coses sobre el tema, però una més, no et farà cap mal.
Crec que tots em viscut un amor impossible, i certament es dolorós en el moment en que ho vius. Però ajuda a créixer.
Madurar, sempre fa mal, però es necessari, t'ajuda a afrontar els nous reptes de la vida, amb més facilitat i menys dolor.
Amb el temps, trobaràs un altre amor correspost. No vol dir que t'oblidis del tot del primer, però nomes serà un record dolç -amarg i llunya.
Molt ben escrit i expressat.
Sort i una abraçada ben forta.
Naiade

El tema escollit és de doctorat, que complicat i que interessant.

Cadascú t'ha explicat la seva pel·lícula, la meva es que sols es poden oblidar les ferides superficials, les cremades greus sempre deixen cicatriu que el temps sols disimula.

Si et cremes amb l'oli de la paella, una mica d'aigua freda i adeu. Però una cremada de primer grau deixa marca per sempre.

Oblidar divina paraula.

De tota manera escolta les veus de les dones de la web, tenen la sabiduria en la experiencia viscuda.

Crec que has fet un esforç per expressar els teus sentiments i les contradiccions amb què ens trobem de vegades quan s'enfronten dins de nosaltres la raó i l'instint.

És molt, molt, molt difícil arribar a un punt d'equilibri entre el que necessitem oblidar per no viure constantment en el passat, amb el cap i el cor girat endarrere i perdent-nos tot allò que ara mateix està passant davant nostre... i el record que hem de guardar de tot allò que hem aprés a partir de situacions, sensacions, persones, experiències... Jo ho sé molt bé!

Per cert, coneixes una cançó que es diu "Olvidarte será fácil..."? Té una lletra preciosa, a mi al menys m'encanta. Si no la tens i la vols, digue-m'ho, serà un plaer fer-te-la arribar.

T'envio una abraçada ben càlida,
Unaquimera

no es el teu destí, es la teva condemna,per´´o l k has estimat es teu, no de altre,lluitaaaaaaa¡¡¡petons

Si acceptes un consell de fada et diré que el que has de fer no és oblidar sino aprendre a recordar sense sentir un dolor punyent al pit, a veure les coses des de la distància i poder gaudir dels bons moments viscuts sense que un corc et mossegui l'estómac... i tot això només s'aconsegueix amb el temps. Ara et sembla impossible o massa dur, però ja veuràs com d'aquí a uns mesos tot serà diferent.

Una abraçada, molta màgia i molta força, bonica!