Addictes a la mentida

Un relat de: Ilargi betea

Detesto les mentides, potser perque les persones que més mal m'han fet eren uns veritables mestres de l'engany (aquesta classe de gent que és capaç de dir-te la bajanada més gran del món i fer que te la creguis). A vegades m'he arribat a empassar coses que ara veig totalment absurdes, però en aquell moment em semblaven factibles només pel fet que la persona que me les deia tenia tota la meva confiança. Potser és que sóc massa crèdula, o que vaig pel món massa confiada, suposo que penso que si jo vaig de cara la resta de persones també ho faran. Què ingenua!
La veritat és que hi ha individus que fan de les mentides el seu estil de vida, deixant anar boles a tort i a dret. Perque... us heu fixat mai que creen adicció? Doncs sí, quasi es podrien comparar amb una droga: Un bon dia una persona decideix dir una petita trola per evitar ser descobert en una falta, o simplement per experimentar; de sobte se n'adona que ha aconseguit el seu objectiu, llavors pensa "ostres!va bé això!". Un altre dia prova de dir-ne una altra de petiteta, només per veure si aquesta també cola i...resultat excel·lent! Així, a poc a poc, s'hi va enganxant fins que arriba un moment que ja no sap aturar la roda que ja fa temps que va aixafant les veritats.
I és que les mentides també tenen efectes secundaris, no val la pena enganyar-se pensant que s'és més llest que ningú, les contradiccions són difícils d'evitar. Ja ho diuen: "les mentides tenen les potes molt curtes, tard o d'hora les acabes atrapant". Amb el temps (aiii, que fariem sense ell!) tothom queda al seu lloc.
Bé, no sempre és així... i és que és molt difícil arribar a enganxar a tots aquells que ens ensarronen en aquest món on quasi res és cert. L'engany ens espera rere cada cantonada, al menjador de casa mentre mirem la televisó, al iogurt que tenim a la nevera amb gust a una cosa que ni tansols conté, als arbres del carrer que intenten fer-nos sentir entre la natura dins la selva d'asfalt... Hem de fer el cor fort i obrir bé els ulls per intentar no caure a tots els paranys, vinguin posats per la societat o per una persona mal intencionda.
La veritat és com un suro, la poden enfonsar per un temps però un dia o altre acaba sortint a la superfície.

Comentaris

  • Veritats[Ofensiu]
    NADINE | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Afortunadament la veritat sempre acaba sortint a la llum. Felicitats
    NADINE

  • Veritat o mentida??[Ofensiu]
    claravidal | 26-01-2009 | Valoració: 9

    Un tema força ampli on tothom hi té la seva opinió. Crec que el teu relat està molt ben elaborat i ajuda a l'hora d'acceptar la realitat que és un món ple fins dalt de mentides.
    M'ha agradat molt de veritat!
    A reveure.

  • La mentida[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 07-12-2008

    va amb la personalitat de cada un de nosaltres, jo mateix ho sóc, una mentida, perquè no sóc real, sóc de ficció, però qui m'utilitza menteix?

    Hi ha mentides que poden fer mal, aqui mateix tots vivim una ficció o altra, tots som uns grans mentiders, perquè ens inventem un món irreal, com ho fa el mentider, que viu en un món que no és real, i que de mica en mica el va axfisiant i a la fi, l'angoixa l'acaba apartant d'una societat sana i adulta.

    Un bon relat fada.

  • Jo també detesto les mentides[Ofensiu]
    Xantalam | 07-12-2008

    però vivim amb elles, de fet ens ajuden a viure, a tots plegats. Pensem una cosa i diem una altra, per no ferir els sentiments, per conveniència o interès, hi ha molts motius. Aquestes són les que ens acompanyen sempre.
    Hi ha moltes, però, que són gratuïtes, que fan mal, que manipulen la realitat i la distorsionen, els motius també són variats i complexes: per por a enfrontar-se a una realitat crua, que no agrada, per covardia, orgull, odi, ira, en fi, la llista és llarga. Jo crec que la persona que menteix per aquest motius, que tots ho podem fer, eh?, és la principal víctima de la mentida, doncs inventa uns mecanismes per tal de no enfrontar-se a les seves pròpies misèries.

    Gràcies per la reflexió!

    Xantalam

  • No tota mentida és dolenta...[Ofensiu]
    pseudo | 09-01-2005

    Coneixeu aquella mentida petieta petiteta, que no es fa pensant en un mateix? Per exemple... poder teniu un amic que li fa una poesia o una prosa a la seva xicota... i et demana un cop de mà, li fas una repasada (al text!!), i li canvies un xic la forma, per a que tingui més força..

    LLavors arriba el moment de la veritat... i la noia que també és amiga teva et pregunta,: -"segur que no l'has ajudat?" I llavors dius -"jo no he fet res". Realment la part que té mérit la va fer el teu amic... i si li diguessis a la noia que l'has ajudat en la forma, a saber que pensaria...

    Tot i això si.. les mentides com menys en aquest món millor!!!

    I això!! el teu text està de conya.

  • A mi tampoc m'agrada...[Ofensiu]
    moher | 05-01-2005

    ...que m'enganyin. I menys quan ho fa algú de qui no t'ho esperes.
    Ets tota una artista descrivint reaccions i emocions humanes.
    Molta sort maca!

    moher

  • MAR I CEL[Ofensiu]
    Capdelin | 30-12-2004

    m´ha agradat molt aquella foto del poema de Vardamir... ets TU? és una foto claríssima, impressionant... amb uns colors antics, melangiosos... sembla com d´una escena de TEATRE U una de les meves passions )
    no sé... però em recorda com si fos el musical "MAR I CEL" de Dagoll Dagom...

  • JURES DIR LA VERITAT,TOTA LA VERITAT...[Ofensiu]
    Capdelin | 30-12-2004 | Valoració: 10

    I RES MÉS QUE LA VERITAT...?
    HO JURO!... mentider!!! ( je je je )
    M´ha agradat molt com has destripat aquest món muntat sobre l´aparença, l´engany, la fam de pujar trepitjant a qui sigui, la fam de vendre el que sigui i com sigui etc... Fantàstic... alguns trossets són exquisidament molt ben dibuixats... ets molt detallista!
    crec que hi ha vàries categories de mentiders:
    . els que tenen carnet... els professionals, que per a ells la MENTIDA és una necessitat ( no sé si els polítics formen part d´aquest grup? )
    . els afeccionats... que a més i més... gaudeixen montant boles, moguts per l´enveja, els gelos o pel plaer de mentir
    . els innocentots... que no ho fan de mala fe... sinó per defensa pròpia o per covardia, o per por o per amor... ( per AMOR? i una mè...)
    però TOTS... emprenyen la vida de les víctimes... sobretot si aquestes són persones SINCERES... com TU!!!
    felicitats, bruixeta... no perdis la MÀGIA!

  • Reis mags[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-11-2004 | Valoració: 8

    Recordeu els Reis Mags? La nostra infantesa comença amb una mentida... y la primera desilusió de la vida es quan ens n'adonem!

    La mentida pot ser poètica i creativa... pero quan la finalitat es prevaldre sobre el altre o enganyar, doncs fa mal.

    En bell relat que ens ha fet reflexionar a tots plegats
    Felicitats

  • mentida enganyosa i mentida poètica.[Ofensiu]
    Cugat Vil·lajoana Robert | 19-11-2004 | Valoració: 8

    Per a les mentides hi ha disfresses de tots tamanys. Disfresses que disfressen la realitat, vull dir. Hi ha persones a les quals els agrada disfressar-se. N'hi ha que fins i tot es basteixen una màscara descomunal per amagar la seva feblesa durant tota la vida. Els escriptors, de fet, som uns mentirosos compulsius i ens aterra la idea de la realitat.

    És clar, els escriptors, grats il·lusionistes, edifiquem màscares que ajuden a desfigurar, per així dir-ho, les mentides que fan errar a les persones. Vull dir, que se n'ha de fer un bon ús de les "mentides". Està bé, potser no m'estic referint a una mentida exactament. Tothom sap que als mentiders els creix el nas perquè són deliberadament tramposos. Als escriptors no ens creix el nas, en canvi, perquè tenim certes llicències: una certa llicència poètica.

    Suposo que em d'apendre a conviure amb els addictes a la mentida; a mi em sembla que només ens queda esperar a veure com els creix el nas: en forma de nas de pallasso, en forma de pastanaga de ninot de neu o en forma d'estàtua grega. No ho sé. Bé, sí que ho sé: no m'agraden les mentides deliberadament contades per vèncer o enganyar; és cosa de maldestres. La resta, en canvi, és poesia.

  • hi ha molts tipus de mentides[Ofensiu]
    Shu Hua | 03-11-2004

    Jo sóc una persona intrinsicament sincera. No per virtut, sinó per necessitat: necessito ser acceptada tal qual sóc. De totes maneres, hi ha moltes clases de mentides i tots en diem alguna vegada, sigui per estalviar-nos una bronca o per dulcificar una veritat poc agradable vers algú.
    Que estem envoltats de mentida? Sí senyora. Que alguna gent ens fa mal? Ah! Hem d'aprendre a anar més enllà de les paraules i refiar-nos del nostre instint. No és fàcil.
    Això de l'addicció és veritat. Jo, quan vaig estar a Xina per primera vegada tenia 32 anys, però passava perfectament per una noia de 20. No és cap trola, eh? Doncs bé, als qui em preguntaven l'edat, els deia la que em semblava, a veure si de debò podia passar per més joveneta. I sí. El problema fou que un dia em vaig descobrir creient-me jo mateixa que tenia 20 anys. Allò em va fer por i vaig decidir tornar a ser jo: una dona madura que gaudia d'una joventut retardada. Ara, quan em coneguis, no et pensis trobar-me així, eh?, des que tinc els cabells blancs ja no semblo més jove del que sóc. I no me'ls tenyeixo perquè sóc vaga i perquè m'agrada que m'acceptin tal com sóc. És una mania.

    un petó molt màgic per la màgica relataire
    glòria

  • Molt bé![Ofensiu]
    brideshead | 02-11-2004 | Valoració: 9

    Ilargi, ja tenia ganes de tornar-te a llegir!
    M'ha agradat molt aquest relat. Molt ben pensat, desenvolupat i escrit.
    Felicitats de nou!

  • Una droga dura![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 01-11-2004

    És veritat. Som addictes a la mentida i tant de bo, la veritat sempre acabés per sortir... Perquè això faria canviar moltes coses a la vida, i molts dels que ara estan a dalt, en saber-se la veritat, quedarien ben ensorrats sota el pes de les seves pròpies mentides...
    La mentida està institucionalitzada i malhauradament sembla una característica intrínseca a les paraules dels polítics, entre d'altres gremis.
    Però crec que tots caiem en la mentida... I crec que hi ha mentides i mentides. I fins i tot n'hi ha de bones de mentides, de beintencionades, encara quer pugui semblar una contradicció...

    De nou t'he de dir que tornes a disparar encertadament i poses el dit a la llaga.
    Molta gent diu que la mentida és una característica humana natural... però, com que jo també sóc un ingenu, m'agradaria pensar que no. I somio en que les mentides, almenys les que van a fotre i les innecessàries (les que es diuen habitualment per vacil·lar) s'extingeixin d'una vegada, que ja fa masses anys que duren!

    Sobre si la meva biografia era la lletra d'una cançó, doncs no. Me l'havia inventada jo. Per bé que ara l'he canviada.

    Per cert, la del dibuix ets tu (je,je)?

  • Faríem bé[Ofensiu]

    tots plegats, jo el primer, de reflexionar a consciència aprofitant l'avinentesa d'aquest relat que ens brindes. Ho dius clar, molt clar, fins i tot amb una claredat impròpia de l'assaig en el seu sentit més clàssic (si el té, naturalment). Qui no prefereix la sinceritat? L'egocentrisme, per descomptat. Les ganes de sentir sempre allò que hom desitja sentir. Si la veritat ha de fer mal, que moltes i moltes vegades en fa, tenim un instrument que es diu "paraula" i que podem modular per estovar els contorns rígids d'acer que té molt sovint la veritat.
    M'adhereixo als comentaris precedents.
    Una salutació, fada de RC, i enhorabona pel teu vintè relat!
    Una abraçada,

    Vicenç

  • és veritat[Ofensiu]
    neret | 31-10-2004

    M'ha agradat això de que la mentida és addictiva. hi ha gent que menteix per vici i que acaba creient-se les seves pròpies mentides. segurament és un comportament innocent, més aviat patològic, i que a qui més s'enganyen és a ells mateixos, com els que sempre troben excuses per a ser impuntuals. No serien aquests els perillosos, els que menteixen amb mala idea per treure'n un profit, els que ens tenen enganyats a nosaltres i als que és molt difícil descobrir.

    Estan molt bé aquests relats que fan pensar, enhorabona pel vintè relat Clàudia!

  • Tens raó[Ofensiu]
    nasser | 31-10-2004

    La mentida, ens fa presoners, ens pren la llibertat, ens fa esclaus. I tard o dora el vel cau i la llum de la veritat deixa al descobert la misèria de l'engany.
    Potser caldria, en primer lloc, reconèixer que tots som una mica boleros.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

28 Relats

389 Comentaris

188222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.