Foto de perfil de marc (joan petit)

marc (joan petit)

10 Relats, 120 Comentaris
29186 Lectures
Valoració de l'autor: 9.39

Últims relats de marc (joan petit)

  • RELATSENTERTULIATS: "Tòquio Blues", de Haruki Murakami

    marc (joan petit) - 11-11-2005 - 4606 Lectures - 22 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Ei! Aquest relat és el comentari a una novel·la: Tòquio Blues, de Haruki Murakami, correspon a una iniciativa que es porta duent a terme des de fa ja algunes novel·les. Evidentment, convido a tothom a unirse al grup de Relatstertuliats i a afegir tot allò que es desitgi. més

  • Destí: viatge a la vida!

    marc (joan petit) - 27-10-2005 - 2468 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Aquest relat surt de la revisió i ampliació d'un dels reptes proposats el fòrum. Concretament, del repte número XI (aquí en teni l'enllaç). Posaré, en primer lloc, la versió ampliada i actualitzada per, tot seguit, posar la versió original. No he mantingut cap de les normes que regeixen el repte. Confio que us agradarà... Marc. més

  • Threshold.

    marc (joan petit) - 24-09-2005 - 2103 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Threshold significa llindar, i és el títol original d'una estàtua. A última hora el van canviar pel de Marc. Fa temps que penso que ho hagués hagut de fer. És un relat autobiogràfic. Hi he canviat algun nom i algun cognom, més per pudor que no pas per altra cosa. Tot el que s'hi explica és el que recordo. No diré que sigui la realitat, ja que aquesta la interpretem tots plegats. Sí que és, però el que vaig viure. Segurament un dels punts d'inflexió que marquen la nostra personalitat. No cal dir que va dedicat al meu cosí. I als seus amics, pares de sang i afegits. més

  • Sempre recordaré la primera besada.

    marc (joan petit) - 22-09-2005 - 2099 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Aquest relat és del tot imaginatiu. La pel·lícula existeix, i l'he vista. L'escena del passadís es certa, i haig de reconèixer una certa prelidecció per un cert tipus de pel·lícules "absurdes". Almenys durant una època de la meva vida. Però com deia al principi, és del tot imaginat. Està farcit, però, de coses certes: un primer petó, cinemes de barri i pel·lícules de sèrie B. Si us ve de gust, ja m'en direu el que. Marc. més

  • A l'Univers ja parlaven la nostra llengua -8- Les cròniques trobades

    marc (joan petit) - 10-09-2005 - 2291 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Aquest és el vuitè capítol d'una sèrie de 23 fets al voltant d'una idea d'en Marc Freixas i que està desenvolupada per diferents relataires. Primerament, demano disculpes pel retard en el lliurament d'aquest capítol, però diferents circumstàncies m'han frenat en la redacció del que se suposa que és un capítol de tot això... Sincerament, la història es fa difícil i, pel meu cap, prou complexa (no hi arribo, què s'hi farà!). Confio no avorrir ni espatllar el projecte... En tot cas, aquí el teniu... Marc. més

  • Si us plau, explica'm què hi veus.

    marc (joan petit) - 26-05-2005 - 2508 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sempre m'ho he preguntat, i per tal d'esbrinar-ho, el primer que vaig fer va ser anar a cercar-te. més

  • El llibre: relatsencatalà.com

    marc (joan petit) - 06-04-2005 - 3221 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'endemà de la presentació, pel matí, radiava felicitat per tot arreu. ... De la virtualitat al món real, amb les conseqüències no meditades que això pot comportar. més

  • Assassins.

    marc (joan petit) - 15-02-2005 - 2340 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    He vist la serenor plena als ulls de qui acaba de tallar el cap al seu enemic. Acaba d'enllestir la feina i ho ha fet de la millor de les maneres. Més lluny, al mig d'una plaça, uns nens juguen a perseguir-se els uns als altres, deixant a l'aire unes rialles plenes de vida. més

  • Heu vist el meu rellotge?

    marc (joan petit) - 06-05-2004 - 4935 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    En Joan seu a la plaça tot esperant que arribi la seva hora... més

  • Cada dia agafo el metro

    marc (joan petit) - 28-04-2004 - 2615 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Des de que marxo de casa fins que agafo el tren de Sarrià visc un buit de temps immens que omplo de felicitat. més

Últims comentaris de l'autor

  • marc (joan petit) | 07-02-2006

    Insinuant i suau. (Que rima amb guau!)

    angie...

    T'esceric aquest comentari per un parell de raons, una de les quals és interessada. T'ho dic aquí per si no vols continuar llegint.... (jeje).

    - No sé si t'havia comentat gaire coses, però en tot cas, em sentia "en deure" amb tu per aquesta raó. És per això que avui, que tinc una estona, l'he dedicada a llegir alguna cosa de per relats i, especialment, alguna cosa teva. Què vols que et digui? doncs que m'ha agradat prou. La frase del mapa l'he trobada una mica.... "patillera". Potser haguessis pogut ser més descriptiva. A vegades, amb el tacte, pots veure llums, sentir calfreds, etc. Però vaja, com et deia, esperaré els altres capítols....

    - (2a raó, la interessada). Recordes que vaig demanar coses sobre els anells? Com que em vas respondre i necessito una víctima.... et podria fer una pregunta? Estic escrivint un relat i necessito un parer. (no té res a veure amb l'anell.....) Et passo el mail per si dius que ok.... joanpetit@ya.com

    Apasiau...

    marc.

  • marc (joan petit) | 24-01-2006

    Brides...

    Molt bonic, de debò. Ja t'ho han dit, i no et puc dir res més. És, per tant, un comentari buit en aquest sentit, però és que l'he trobat molt ben portat.

    Felicitats!

    Marc.

  • marc (joan petit) | 05-12-2005

    Gica:

    Et faig un únic comentari després de llegir tots els teus capítols del viatge que aquí ens mostres.

    Primerament, et voldria dir que el que m'ha cridat l'atenció és, sobretot, aquest punt surrealista que mostres en diverses parts dels teus escrits. Biografia inclosa.
    No surrealisme entès com a cosa Daliniana (o com s'hagi de dir. De Dalí, vaja!), sinó aquest ull fi a l'hora de destacar certs detalls petits que als ulls de la resta passen desaparcebuts.

    (El mail del meu representant, per exemple.... ,olt bo!)

    Em recordes, segurament, a gent com el Quimi Portet, Joan Miquel Oliver (Antònia Font), etc. no sé si els coneixes, però vaja... jo en sóc un admirador ple i les teves frases m'han recordat certs detalls d'aquesta gent.

    Dit això, dir-te que aquesta faceta és, precisament, la que més m'ha agradat del teu viatge al japó: la nòria, l'espanyolo, el sex shop de l'aerpoprt, etc. Em crida l'atenció que a no fas referència a la gent que t'envolta i et son desconeguts.
    Descrius en un capítols tots els personatges secundaris que d'una manera o d'una altra fan de comparsa al teu viatge, però no descrius l'anònim que viatja al mateix avió, etc. Sí que fas referència a una gent als banys, etc. però en general és més una succeció de vivències personals que una descripció del lloc.

    El trobo, tot plegat, una mica com un seguit d'anècdotes en primera persona. Com et deia, és el que més m'ha agradat, però podria entendre que si no entres en el teu punt de vista potser costaria d'entendre. (crec que no m'estic explicant gens bé....)

    No entro (ni puc) a valorar altres aspectes (estil, etc.). Per un parell de raons:
    1. No en sé, ni ho vull pretendre.
    2. Entenc que ho vas escriure durant el viatge (la ç no la tenen... oi?), i per tant està subjecte a diferents estats d'ànim i de diferents factors que t'envoltaven (pressa, soroll, llocs desconeguts, etc.). Podria dirq ue es nnota, ja que hi ha relats més descriptius que d'altres. Alguns una mica més nostàligs, etc.

    Bé, Gica, com et deia, en general a mi m'ha agradat prou. Provaré de llegir-te alguna cosa més, ja que aquest punt irònic que tens m'agrada molt. El trobo signe d'intel·ligència, tot i que a molta gent potser no li acaba d'entrar...

    Salut!

    marc.

  • marc (joan petit) | 01-12-2005

    No et coneixia aquesta nova cara...

    El cercaré a veure si el trobo. Dius que no és fàcil, però ho provaré.
    Aquesta inversió de la actualitat o dels successos és un exercici molt bo per a fer veure que el que ens envolta és millor del que ens pensem, i de que és molt fàcil oblidar...
    (sense haver-lo llegit) Sempre s'acostuma a partir d'uns quants supòsits que són els que manquen a la realitat. D'aquesta manera es poden ressaltar certes mancances i per tant mostrar una sèrie de crítiques que són l'objecte del llibre. (no sé bé què estic dient....)

    Bé, Alícia! fins ben aviat...

    I per cert: hi ha un llibre de l'Avel·lí Artís Gener que narra, en una certa clau d'humor, la invasió de la península Ibèrica per part d'una civilització, la maya (o azteca, ara no ho recordo), uns quants anys abans de la marxa de Colom cap a les Amèriques. Un grandíssim llibre que mostra les mancances de la nostra societat antiga i, perquè no, actual.

    Marc.
    Ah! El llibre; Paraules d'Opòtom el vell d'Avel·lí Artís Gener. edicions 62, col·lecció butxaca (núm 40)

  • marc (joan petit) | 13-11-2005

    Certament, tal i com dèieu, falten coses al comentari que s'haurien d'afegir... i de fet, me les vaig deixar "expressament"... és a dir, per a més endavant.
    Sí, ho reconec, em vaig acabar la novel·la cuita corrents, de manera massa ràpida, potser. I el comentari? fet tot seguit...

    I què és important?

    Per exemple, com deia la Glòria: la mort. segurament l'hauríem de considerar com un actor més dins de l'obra. no n'estic ben bé segur, però és clau la seva aparició i la seva relació amb l'amor. Sempre relacionats. A més, en fa menció un cop i un altre. La frase que destacaves és importantíssima a la novel·la, ja que no només parla de la mort com la fi de la vida, sino com un canvi d'etapa. Així l'entenc jo: com una part més de la vida, és a dir, quan canvies d'etapa mor una part de tu (simbolitzat amb la Naoko, per exemple). I el més curiós és que la mort final, la del pare de la M. és la més dolça de totes L'última i la que et dona la pau definitiva. Les altres, és a dir, els canvies d'etapa, son sempre doloroses.

    Especialment simbòlic és l'acte sexual que fa amb la Reiko vestida de Naoko. Realment és un clar canvi d'etapa. Acceptant la mort de la Naoko i iniciant una maduresa que, un cop s'hi entrega, li dona molts més plaers! Realment una imatge de les millors de la novel·la.

    El soldat d'assalt? com deia la Sílvia és un toc diferent dins de la novel·la. Un contrapunt que ajuda a deixar les coses al seu lloc. És possible que no li hagi pres l'atenció necessària i suficient, i sí: entenc que és un dels personatges més curiosos
    i que segurament caldria aprofundir.

    I també amb els dos amics: Nagasawa i la seva nòvia. Pensant-hi més fredament... potser ens presenta aquests dos personatges com si fossin les diferents alternatives que té en Toru? és a dir, son clarament dos camins ben diferents que pot triar a l'hora d'agafar el camí de la maduresa. Ella és submisa i té el camí molt més ben triat, segurament un camí més planer i conservador. En canvi, ell, és un altre concepte molt diferent de la vida: més aventurer, més incert, però alhora més excitant. Camí que ell descarta sempre en els comentaris que fa sobre en Nagasawa.

    Ja, per acabar (per ara), la cultura. M'ha sorprès bastant la quantitat de referències que hi ha de la cultura occidental. No conec res de la cultura nipona, com us deia, i per tant no sé com van transcórrer aquells anys al japó, però durant la lectura de la novel·la, molts cops m'he "desubicat", és a dir, que si s'hagués ambientat a qualsevol altre lloc tampoc hagués passat res... bé, aquesta reflexió final la deixo una mica com a pregunta ja que, com deia, si es coneix més l'entorn social i cultural del Japó potser s'entén més el perquè de tantes referències occidentqals...

    Apali!

    Marc.

  • marc (joan petit) | 11-11-2005

    Feia temps que no et llegia res i n'he tingut ganes. He triat aquest repte i l'he trobat molt ocorrent. I tant! I quants anònims, pel sol fet de ser-ho, son perfectes! no?

    Marc.

  • marc (joan petit) | 02-11-2005

    Hola...

    Un relat entranyable i fantàstic.
    No sé què dir-te'n, domés te'n sé tirar floretes. M'agraden els relats que fas, perquè estan plens de vida, en el fons. Potser, com en aquest cas, amb un regust melacnòlic, però només es pot tenir melancolia si s'ha viscut, crec (m'ho acabo d'inventar, però potser sona bé.... no?)

    Hi ha una cançó dels pets (sí, ja sé que no em toca, però m'agraden... ves què vols!) que parla sobre l'olor de la terra mullada. Què té, aquesta olor, que evoca tants sentiments? que fa aflorar temps i records? el teu relat me l'ha recordada. M'ha recordat, també, la gent que circula pels barris, i que més enllà de la correcció social, els donen vida. De l'amistat sincera, del gos que li fa companyia sempre, independentment de les circumstàncies...

    Molt bonic, vaja! (hi trobo pocs peròs, i la veritat és que no cal cercar-los....)

    Felicitats, Lavínia!

    Marc.
    (per cert... com estàs? com va?)

  • marc (joan petit) | 28-10-2005

    David:

    Acabo de penjar un relat que tracta el mateix tema que el que tractes en aquest poema. Ja és casualitat!!! Me l'ha recomanat l'ambre, que després de llegir el meu relat m'envia a llegir aquest poema. Son dues visions molt diferents del mateix problema. De fet, tu parles més del viure dignament i jo del morir dignament, però en tot cas, parlem del mateix problema.

    Per cert, el retrates bé, en aquest poema-relat (disculpa que ho digui així, però és com ho entenc). Hi ha alguna falta d'ortografia, disculpa que t'ho digui, però t'haig de ser sincer, ja que m'agrada el relat i m'he quedat encallat precisament per això. (encallat vol dir que he perdut un moment el ritme! no vol dir res més que això, eh!)

    M'agrada especialment aquesta frase:
    Qui pot veure un heroi aquí dintre?
    La trobo realment bona.

    Bé, David, fins ben aviat...

    Marc.

  • marc (joan petit) | 19-10-2005

    A mi em passa com la Llibre: vaig agafar el llibre en préstec a la biblioteca ja farà unes quantes setmanes i, sincerament, cada dia que passa tinc els relats una mica més confosos. Sobretot si se n'ha de fer una anàlisi més o menys acurada.

    Marc.

  • marc (joan petit) | 17-10-2005

    Doncs això.

    Marc.

  • marc (joan petit) | 13-10-2005

    Hola!

    Seguint la recomanació de l'alícia al fòrum, he llegit aquest text. L'he trobat realment molt agradable. Ben escrit, explicant una història preciosa. Ben seguit, argumentat i sense canvis de ritme forçats. Molt bé.

    de debò que m'ha agrat descobrir-te.

    marc.

  • marc (joan petit) | 12-10-2005

    ostres!
    Acabo de llegir, en diagonal, els missatges que heu anat posant. jo dient "tonterietes" i la resta fent el que es tracta: una anàlisi com déu mana! marededéu! crec que n'aprendré moltíssim!

    Bé, em sembla de conya. (el tema del llibre)

    Per cert, David, a quina llibreria treballes?

    Marc.

  • marc (joan petit) | 11-10-2005

    10 n'hi do!

    És, també, autobiogràfic? en aquest cas... caram, amb el colega d'en Tomàs!
    Aquest m'ha agradat molt més. el considero més ben acabat. Homogeni, seguit, amb el mateix ritme constant... molt bé. M'ha agradat bastant més.
    I també curiosa l'escena final, que no t'esperes, ja que amb el decàleg pràcticament dones per acabat el relat. I apareix la sorpresa.

    Bé, seguiré llegint-te..

    Marc.

  • marc (joan petit) | 11-10-2005

    Aurora:

    T'he vist per l'ATAS, proposant el "misteri" i m'he preguntat qui hi havia darrera.
    He aprofitat, a més, per a llegir-te algun relat (aquest).
    L'entenc com una redacció absolutament exacte, no?
    Has trobat la misteriosa ànima caritativa?

    Fins ara no he comentat res del relat. No sé què dir-te'n, sincerament. Provaré amb la resta, a veure què..

    Marc.

  • marc (joan petit) | 11-10-2005

    No sé bé què dir.

    No anava a deixar res escrit, però m'ho he repensat i he tornat per a dir-te, senzillament, que he estat aquí i l'he llegit. Més d'un cop.

    Em sona bé, però no sé què em sona bé.
    M'explico: em sona bé el poema. Sembla xulo. Però per altra banda he sentit una cançoneta molt trista que necessita un retoc de timbals per a animar la tornada.

    Bé, i en definitiva, una paranoia més de les meves.

    Molts records,

    Marc.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: