L'altra banda de la persiana (dues vides)

Un relat de: Ilargi betea

Està a classe de Història del Dret avorrit i somnolent. Detesta aquesta assignatura, no li interressa gens. Realment és vital per ell saber què cony van fer els visigots? Ell només vol tenir alguna noció del món jurídic, treure's el puto títol i començar a guanyar diners a cabassos. No aguanta sentir ni un segon més aquella veu monòtona o explotarà i molt menys encara seguir mirant aquest home tant desagradable amb la seva barba espessa i la cella única i gruixuda damunt dels ulls vidriosos. Per evadir-se d'aquesta imatge horripilant mira per la finestra, de tota manera el professor ni ho notarà, està massa ocupat mirant l'escot de la noia de primera fila.
El bloc de pisos del davant és força antic, tot i que està molt ben conservat. Mentre badalla capta el moviment d'una persiana que s'obre. Mira el rellotge, les 11! "La vida és una merda" - pensa amb ràbia - "hi ha qui es pot llevar ara mentre que jo fa quatre hores que he deixat el meu llit. Segur que és algú que ho té tot i per això pot permetre's el luxe de no fer res. Burgesos..."



Jau al llit donant voltes, com ha estat fent les últimes 10 hores. Es nota els ulls inflats i humits a causa del plor compulsiu que ha patit aquesta nit. Se sent abandonada, ultratjada i adolorida. No es creu millor que una merda, però no és això el que l'ha mantingut en vetlla tantes hores, ha estat la por, la POR en majuscules.El mínim soroll a l'escala li fa posar els pèls de punta pensant que serà ell que torna de... d'on sigui que ha passat la nit.
Hauria d'haver marxat abans, el primer cop que ell l'havia sacsejat, o potser el dia del primer cop de puny, o el de la primera violació... Tant se val, ara ja no hi ha temps, resta tancada amb clau i ell s'ha endut el telèfon.
Obre la persiona per intentar demanar ajuda per la finestra, però s'adona que des d'un sisè pis es quasi impossible cridar l'atenció d'algú. Mira l'edifici del davant, la facultat de Dret. Enveja tots aquells nois que seuen tranquil·lament escoltant una veu que els dóna una visió diferent de la vida. Ella també hauria de ser a una aula, però decidí deixar-ho tot per ell... i s'equivocà.
En veure's atrapada decideix rebel·lar-se i fer l'única cosa que ell no pot controlar. Es dirigeix al lavabo i agafa el pot dels sedants que pren per a poder dormir. Omple un got d'aigua i a poc a poc, assaborint el moment, se les empassa totes. Potser perdrà la vida però haurà guanyat la batalla.

Comentaris

  • Sempre volem el que no tenim[Ofensiu]
    didgeridoo | 31-03-2007

    Aquests moments necessitava llegir un escrit com el teu. M'ha fet un gran favor. Un relat molt ben trobat. M'ha encantat.

  • M'ha deixat[Ofensiu]
    Perestroika | 26-12-2005

    parada.Dur, potser per tota la realitat que saps transmetre..l'he trobat magnífic! Felicitats!

    I bones festes!!!

  • Sugereix imatges[Ofensiu]
    toneti | 13-02-2005

    Enhorabona! També vull agrair-te el comentari al meu relat "Contra rellotge"
    Una abraçada.

  • Bones![Ofensiu]
    Gorwilya | 27-10-2004 | Valoració: 9

    Fa temps vaig llegir aquest relat, i ara per casualitat hi ha tornat a anar a parar... i com que he vist que no t'he l'havia comentat ho faig ara... :P
    He de dir que em va agradar molt, tot i que és una mica trist, però reflecteix l'enveja que tenim les persones cap a altres persones que pensem que estan millor que nosaltres i en realitat estan molt pitjor.

    Petons i una abraçada!

  • La part que es veu[Ofensiu]
    isa gracia | 25-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha fet pensar aquest conte teu, és com aquella part que veiem dels altres, la part que ensenyem, moltes vegades el tros de poma bona i vermella que la gent enveja, però ningú sap que allà a l'esquena s'ens ha instal·lat un cuc que ens comença a rossegar. Potser estic una mica tétrica. Res noia que m'ha agradat, i sobretot m'ha fet pensar, m'ha fet sentir, què més pots demanar?

  • Gràcies per rebre'm[Ofensiu]
    Carícies | 08-10-2004

    Estàs molt mona en la nova imatge. Un dia et podria fer protagonista d'un conte. Si t'escapes per la finestra mentre t'expliquen coses et perdràs alguna cosa cosa important. Però, nosaltres guanyarem una història més.

  • Un regal![Ofensiu]
    Tiamat | 03-10-2004

    Aquesta nit jugo a ser una reina maga (tot i que sóc republicana), i m'estic dedicant a regalar els meus relats a alguns autors d'aquesta web, pels motius que siguin, perquè us els trobeu demà al matí quan obriu la pàgina.

    A tu, Ilargi, et regalo "Evidència", perquè vas fer-me el meu primer comentari (i mira, fa una estona jo t'he fet el 100! :P ) i va ser justament en aquest relat.

    Una abraçada!

    Tiamat

  • em fan il·lusió les coses més tontes..[Ofensiu]
    Tiamat | 03-10-2004

    .. com fer-te el comentari número 100.

    perdona, a aquestes hores (bé, tampoc és gaire tard, però com si ho fos) no estic gaire per pensar el que escric (és en moments com ara que faig relats!), o sigui que no et deixo cap comentari interessant.. ho sento :P

    Aiss, però és que ara sóc molt feliç, el comentari 100! em fa il·lusió.

    Una abraçada ben forta, Ilargi!

    Tiamat

    (per cert.. saps que el semestre passat, cap a mitjans de juny, em va tocar anar a la facultat de dret a fer un examen de dibuix? uoo, que bé m'ho vaig passar! amb aquella mena d'ascensor de formigó que hi ha, i unes escales que gairebé són una rampa, i uns sostres inclinats que són una monada a l'hora de dibuixar prespectives!)(i un solet que feia, just a sobre del meu cap! hmm! deliciós)
    (ah, vaig suspendre l'examen, visca!!)

  • Que dur![Ofensiu]
    ximxim | 28-09-2004 | Valoració: 10

    Aquest final m'ha fet estremir, però precisament perquè és una situació molt extrema fa reflexionar sobre l'enveja injustificada i l'autocompassió que tots tenim a vegades... et dono la raó, si la noia decidís lluitar no seria tan fort que a l'altra banda de la persiana un desconegut li tingués ràbia per la suposada vida de privilegis (ho seria, però no tant...:P). Sí, m'ha agradat molt!

    Aprofito per donar-te les gràcies, com el moher, pels teus comentaris. Fa molta il·lusió rebre les teves dosis de màgia! (són addictives??)

    Un petó molt fort i una abraçada!
    Et seguiré llegint!

    Mercè

  • Hola Ilargui!![Ofensiu]
    moher | 20-09-2004

    Mooooltes gràcies pels teus comentaris i pel teu suport!!
    Lo de fer una trobada extraoficial per Gràcia em sembla perfecte.....!..em vaig quedar amb les ganes de conèixer-vos a l'última trobada de RC!
    Ja t'he dit altres cops que m'agrada molt com escrius, els temes que tractes, la teva originalitat...i un cop més, has estat al teu nivell habitual. Trobo que l'enveja, per desgràcia, la portem tots a dins en més o menys quantitat...i amb més o menys justificació, i sinó pregunta-li a l'estudiant de dret...
    Molt bé, de debò!
    Una abraçada!
    moher

  • Aix...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 19-09-2004

    Hola a tots!
    En primer lloc moltíssimes gràcies pels vostres comentaris, és genial saber que cada cop que escric alguna cosa us preneu la molèstia de llegir-ho i fins i tot de comentar-ho, que realment no és un fet unidireccional sinó que hi ha qui reb el meu missatge. Comunicació...sona perfecte,eh! Si és que sou genials! :')
    En segon lloc (el motiu pel qual realment estic fent aquest comentari) vull aclarir una cosa; el meu personatge decideix aquest destí perque em va semblar que era la manera d'expressar fins a quin punt no hem d'envejar res que no coneixem. La última frase només reflexa el que pensa la protagonista (no pas l'autora!), això no vol dir de cap manera que jo n'estigui a favor de la seva decisió. És a dir, crec que si em trobés a aquella situació treuria la força d'on fos i lluitaria per la meva vida però d'altra banda també penso que cadascú és lliure de triar fins a on vol arribar, si no suportes el joc és ben digne decidir abandonar la partida.

    Per cert, ja que m'ho heu preguntat dos de vosaltres us ho aclariré; sí, estudio dret... tot i que les meves intencions queden ben lluny de les del protagonista d'aquest relat, eh!

    Bé, ara ja està, una abraçada gegant per tots vosaltres i mooooooolta màgia!

  • hmmm...[Ofensiu]

    M'ha cridat l'atenció el títol. L'he clicat i.. clar, l'he llegit. M'ha agradat, més que res perquè no m'esperava que tingués aquest final, però, tot i així, discrepo moltíssim amb ell (parlo del final, eh?). No és que m'hagi semblat que pregonéssis a favor de la mort com a única solució davant de tal barbaritat, però gairebé. És a dir, i no sé si m'entendras (ella no ets tu, està clar, i de fet ets tu qui fa acabar d'una manera o altra els teus relats), jo segurament hagués acabat el relat tirant de la finestra al tio que en aquell moment havia entrat al pis i que precisament era el maltractador.
    Però aquí està l'art i la gràcia de tot això: tu ets tu i ho fas així, jo sóc jo i ho faig diferent.

    Bé, després d'aquest rotllo, ja us deixo en pau.
    Zorionak.
    Manu.

  • M'ha fet molta gràcia el començament![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 17-09-2004 | Valoració: 10

    Amb el que m'agradava a mi Història del Dret! És clar que el professor que vaig tenir es feia una mica pesadet (per no dir un xic massa) amb els seus llibrets, treballets, i examens parcialets. Però la matèria em va agradar. Fins i tot després vaig fer una optativa d'Història del Dret Català, molt interessant... encara que coincident en la primera fase (és a dir, fins després de la "Reconquista" [olé!]).
    Pel que fa al relat, dues vies tan properes i alhora tan diferents. D'una banda la del futur advocat sense escrúpols disposat a furgar les mines d'or somiades que desemboquen als laberints legals. De l'altra una vida trencada per un error que no és seu. Per un error per al qual ho ha sacrificat tot. Molt dramàtic, però tristament realista.
    Enhorabona un cop més per aquest relat de contrastos i segueix escrivint amb la màgia de les fades a les mans.
    Per cert, tu també estudies Dret?
    Una abraçada,

    Vicenç

  • es força xocant[Ofensiu]
    FRAN's | 16-09-2004

    el primer protagonista s'encongiria si sabés cap a qui anava dirigida la seva enveja, pobra noia...
    la idea d'estar segrestada està molt ben pensada, me kedat parat en llegiru

    segueix escrivint, ho fas molt bé

    per cert, gracies pel comentari: ja en tinc 4, uau!, llastima k un ja es meu, pero en fi...

  • Emociona[Ofensiu]
    NinniN | 16-09-2004 | Valoració: 9

    Emociona, perquè tot i envejar la sort dels altres... sempre, en el fons, quan no es tracta de malaltíes, o mort, sabem que sempre hi ha algú pitjor... i no s'ha d'abandonar mai l'esperança que les coses millorin... llàstima què la segona protagonista del teu relat ja haguès perdut l'esperança.

    Una altra vegada, Ilargi: moltes felicitats!
    En un relat curt, hi has posat molts conceptes, moltes sensacios i molt ben relatades: amb fredor i directament!

    Segueix publicant, bonica!


    Una abraçada,

    NinniN

  • Enveja[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 15-09-2004 | Valoració: 10

    Sempre tendim a envejar a l'altre, però també tendim a conformar-nos quan veiem que la vida de l'altre es pitjor. El doble punt de vista es genial. Dona noves perspectives. Es esfereïdor pensar que l'única forma de guanyar la batalla sigui la mort. Molt bo.

  • Una nova categoria[Ofensiu]

    Hauria d'haver-hi una nova categoria de relats: La de relats amb doble punt de vista.

    Ho dic per fer autopromoció del relat Bons veïns (aquí hauria d'escriure jeje, per fer-me el simpàtic, però m'estimo més no fer-ho).

    Deixant la conya a part, et facilito, vull dir et felicito pel relat.

    També he llegit un altre relat amb doble punt de vista, però ara no recordo l'autor ni el títol.
    En aquest cas eren dos combatents de la guerra d'Irak.

  • Veure a través de les persianes: això és màgia![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 15-09-2004 | Valoració: 10

    Hola! Encara no et coneixia en la teva faceta de "cuentista" (je,je). Però crec que se't dóna molt bé!
    M'ha agradat la idea. És algo que sí, que sol passar. Tendim a envejar coses dels altres, fins i tot, quan aquests altres no les tenen. Prejutgem excessivament pel color de la pell, per l'estètica, pel color de la camisa (políticament parlant), pel sexe de cada persona... fins i tot per l'hora d'aixecar-se de cadascú!
    Sobre si ella guanya la batalla suïcidant-se... aquest ja és un altre tema! Suposo que la desesperació d'heure's en un atzucac interminable, pot més que ella.
    Potser sí guanya la victòria, però sense poder-la gaudir...

    Bé, ho deixo aquí!

    Barbablava ve d'una cançó dels Umpah-pah, però en castella`"Barbazul", del disc "la columna de Simeón", un dels dos discos que van treure en castellà.

    Per cert, estudies dret en les estones lliures que et deixa la màgia?

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

28 Relats

384 Comentaris

161098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.