No sempre és fàcil ser dona

Un relat de: Ilargi betea

Entra a la boutique amb pas ferm, reforçat pel soroll que fan a cada passa les sabates de taló impossible que duu. Les cintes es lliguen al voltant d'una cama ben escolpida fins arribar a l'alçada de mitja cama a la vora d'un vestit lila que deixa entreveure un cos escultural. És una dona alta, amb pits ferms que trontollen sota la suau roba exercint un hiptonitzant ball sensual. El ventre, plà, sembla ser la recambra del lloc que guarda l'èxtasi infinit. Es passeja movent les caderes mentre va mirant cada peça de roba amb els seus ulls grisos protegits per les pestanyes allargades a base rimmel. Els homes que acompanyen les seves esposes se la miren de reüll amb desig reprimit. Tria una faldilla negra amb acabat assimètric i sense emprovar-se-la es dirigeix a la caixa. Els mateixos homes d'abans senten un fil de decepció, esperaven arribar a entreveure la seva figura pels marges de la cortineta mentre es canviava. Deixa la peça sobre el mostrador, sense dir res, gest que és interpretat com a prepotència altiva per la caixera i les clientes de la botiga. Allarga la seva tarja de crèdit i el DNI. Llavors vé l'escena que tant odia; la cara de desconcert de la dependenta, les mirades indiscretes i la maleïda pregunta: " Antoni Niubó?" Des dels seus llavis sensuals de color magenta (un maquillatge força agosarat) amb una veu massa greu per a una dona diu: "Sí, sóc jo".

Comentaris

  • Una descripció genial[Ofensiu]
    Carme Cabús | 15-03-2005

    Hola Ilargi. He llegit el teu conte al llibre (físic) que em va donar el Jordi Solé. És un relat ple de colors i de llum, molt ben escrit, amb una sorpresa-sorpresal final inesperada. Et felicito de tot cor i crec que és un honor compartir relat en aquest llibre amb tu.
    Una abraçada.

  • no sempre és facil[Ofensiu]
    ninou | 10-02-2005 | Valoració: 10

    Bona descripció i un final digne... i doncs que ens pensavem què seria ? Molt be Lluna.

  • NO ÉS FÀCIL SER...PERSONA!!![Ofensiu]
    Capdelin | 30-12-2004 | Valoració: 10

    un relat molt original, ben construït, valent, sorprenent al final... amb una gran psicologia...
    i amb cert "suspens"... vaja... amb MÀGIA!
    si no més fos el cos... però el complicat és quan entra la ment, la sensibilitat, la societat, les normes socials, els veïns...
    hi ha moltes coses que no són FÀCILS... l´important és que SIGUIN!!! amén!
    una abraçada... bruixeta, fada, Gugu...

  • I per què no paga al comptat?[Ofensiu]
    Shu Hua | 08-10-2004 | Valoració: 8

    a mi també m'ha agradat el relat, més que res perquè m'agraden les sorpreses. I se m'acut una reflexió: les dones estem començant (o jo m'ho vull creure) a no tenir necessitat de maquillar-nos, anar amb talons alts i sempre impecables i deplilades... i aquests homes, a sobre que s'han hagut d'operar, no els fa mandra prendre's totes aqueste molèsties.

  • MOlt bé![Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 02-10-2004

    La tarja ha descobert una altra identitat. Hauria estat francament interessant veure el petit Antoni a través d'aquella cortineta.

  • Aprofito aquest relat teu...[Ofensiu]
    Queca | 22-09-2004 | Valoració: 10

    ... per donar-te les gràcies amor! Ets genial bonica!! No t'he pogut contestar el correu perquè tinc l'internet, i més el tema dels mails que va com vol. Ara he tingut algunes mogudes, i a sobre no tenia línia telefònica a causa de la tempesta de l'altre dia (quant fa ja? una setmana? potser més i tot) i avui mateix he vist que tornava a tenir-la.
    Ah! No m'has vist pel messenger perquè ara fa com tres setmanes que no rondo per casa, i a més amb el començament del curs i tot plegat... uiuiui... noves coses es destapen, altres de més conegudes tornen a la superfície (fent mal, encara que no tot el que esperava...), etc, etc, etc.
    Bé noia, ja t'ho explicaré més bé un dia que torni a casa i em conecti al messenger, o si no et turco tu!! Esperem a la pròxima setmana a veure que passa oks?
    També dir-te que m'ha fet moltíssima il·lusió el teu correu, de veritat, i em sap molt de greu no haver dit res fins ara, però de veritat que m'ha sigut del tot impossible.
    Moltíssimes gràcies amor, perquè encara que no t'ho sembli, fas molt més del que et creus.
    Espero tornar a veure't (a tu i a tots els que vaig poder conèixer a la nostra nit de gresca compartida a Gràcia) i a tots els de la web, però tu bonica, has calat fons.. ;p
    Un petonàs i perdò per tantes línies, però tenia tantes coses a dir-te (i moltes més que s'han quedat al disc dur de l'ordinador!!).
    Ah!! Per cert, un relat molt original, amb un tema molt interessant.
    Felicitats bonica i a mirar endavant!!!
    Jo també t'estimo molt!!!
    Muacks!!!

  • Vaja, quina sorpresa![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 10-09-2004 | Valoració: 10

    Efectivament és un tema poc recurrent. Tan poc recurrent que m'ha agafat completament desprevingut.
    He de dir que el títol, deixant a part el fet de si és o no més o menys apropiat, resulta un xic enganyós. Jo m'imaginava un relat amb un munt de dificultats amb les quals des de sempre i àdhuc avui mateix s'han trobat les dones, però al final m'ha deixat... diguem que corprès. Felicitats de nou pel teu estil clar, directe que sempre agraeixo tant!
    Una abraçada, Ilargi!

  • molt bo, ilargi[Ofensiu]
    Tiamat | 08-09-2004

    avís al lector del relat: si encara no has llegit el relat de la Ilargi, para de llegir aquest comentari. I si ho fas, després no et queixis i no em diguis que t'he esguerrat el final. Que jo ja t'he avisat.

    Comentari: m'ha agradat aquest relat, sobretot perquè no és un tema sobre el qual es parli gaire! I trobo que se n'hauria de parlar més, m'encantaria llegir relats de gent que és gai explicant-se (que no justificant-se!) a ells mateixos, o gent que s'ha canviat de sexe, perquè és una cosa que desconec moltíssim, i n'estic farta dels que surten als programes de televisió de les tardes, que imagino que estan molt lluny de la realitat.

    Sempre és una cosa que m'ha encuriosit molt el fet aquest que una persona arribi a canviar de sexe perquè sent que no li ha tocat l'adeqüat. Si haig de ser-vos sincera, encara no he entès què representa que és sentir-se dona, i se'm fa estrany que algú pugui dir: vaig nèixer amb cos d'home, però per dins sóc dona.

    A vegades penso (i no se'm mengeu viva, no entenc sobre el tema) que si estigués ben vist socialment que els homes es poden maquillar i portar faldilles i sabates de taló, no hi hauria tantes crisis de canvi de sexe. Però ja ho dic, no sé ben res sobre el tema, només era una impressió sense massa validesa.

    Per cert, el títol i llavors la descripció d'aquesta vestimenta exageradament seductora, m'han deixat ensumar el final, tot i que m'ha agradat igualment.

    I perdoneu (a tu Ilargi, i a tothom en general), que a vegades faci comentaris tan llargs, és que o bé tinc força cosa a dir, o bé no vull que hi hagi malinterpretacions, o bé que mira, que m'agrada escriure :P

    Una abraçada ben forta!

    Tiamat

  • TAMPOC SERÀ FÀCIL SER HOME[Ofensiu]
    brumari | 08-09-2004 | Valoració: 10

    si ensopegues amb un personatge com el del teu relat.
    Això a part, descrius la situació amb una simplicitat molt intel·ligent.
    Personatges, ambient i ritme, perfectes.
    Et felicito!

    Brumari

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

28 Relats

384 Comentaris

161098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.