Fantasma d'ulls marins

Un relat de: Ilargi betea

Un fantasma ronda pel meu cap,
no em deixa dormir, ni pensar...
tinc por perque no porta llençol,
aquest és de carn i ossos.
Amb ulls marins,
  corbes encisadores,
         nom plè de màgia,
               rialla espontània.

Sé que no pot fer-me més mal,
però ja el vaig enterrar un cop...i va tornar!
què passa si l'enfonso de nou?
Reapareixerà d'entre les aigües
amb els ulls marins,
    les corbes encisadores,
             el nom ple de màgia
                  i la rialla espontània?

No és cap sirena -però canta-
no sé si pot embruixar...
Em salvarà l'encant de fada
d'ulls mel i menta,
    corbes discretes,
            nom estranger
                 i rialla sincera?

El fantasma s'allunya
però sé que tornarà al meu cap
quan el pensament m'acosti
els ulls marins,
    les corbes encisadores,
            el nom plè de màgia
                 i la rialla espontània

...que tants cops m'han fet tremolar.

Comentaris

  • em sembla.....[Ofensiu]
    Estel | 20-05-2006 | Valoració: 10

    que és millor no enterrar mai a ningú en el record mentre és viu, perquè si intentes enterrar els teus sentiments, el dia que et trobis aquella persona, t'adonaras de que no el vas oblidar tant com et pensaves i trobar-te a aquella persona /fantasma et farà molt més mal del que t'habia fet mai, perque el que fa més mal sempre són els sentiments reprimits. ho dic sincerament i per desgràcia, també ho dic per experiència

    es un poema molt bonic, realment, molt ben expressat, tens una forma molt curiosa d'escriure, és interessant. felicitas pel poema, t'ha quedat molt bonic
    fins aviat

  • yahoo.[Ofensiu]
    brideshead | 28-04-2006

    segueix...

  • Els fantasmes...[Ofensiu]
    N | 22-04-2006 | Valoració: 10

    ens paralitzen quan menys ens ho esperem..aparèxien quan menys els podem aguantar...i corren per la nostre ment sense fi...
    Els creem nosaltres...unes coses inexistents però més terrorñifiques que qualsevol altre cosa...:el fantasma es pot amagar en el passat...en una persona...un mirada...
    Un petó motl fort!

  • Una presència que arriba...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 08-07-2005

    ...pren possessió, ja ha actuat abans i ara també actua, finalment es torna a allunyar. M'agrada molt aquesta dicotomia entre la imatge del fantasma i la de la pròpia fortalesa, on la poetessa es pregunta si la seva força serà prou per poder fer-hi front.

    Fa temps que no se't sent, poetessa de la màgia. On ets, preciosa? Necessitem la teva ànima, els teus escrits i la teva força!

  • preciós[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 25-05-2005 | Valoració: 9

    Un fantasma que et fa escriure coses així no el pots pas enterrar. I menys si té els ulls marins, les corbes encisadores, el nom ple de màgia i la rialla espontània capaços de fer-te tremolar.
    És preciós.

  • Encara...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-05-2005 | Valoració: 9

    ...en queden, de fantasmes? Vull dir d'eixa espècie que preocupen les fades...
    I saps aquell que diu...? "En aquell poble no tenien castell encantat... però hi havia cada "fantasma"!..."
    Salut, ànim i rebolica!

  • Crec que...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 04-05-2005

    hauries d'utilitzar els teus poders de fada, si et torna a visitar el fantasma...
    De totes maneres, és molt fàcil dir-ho; però sens dubte foragitar les pors que ens posseeixen de tant en tant, potser cíclicament, és un exercici titànic... Per això quan més aviat comencem, millor!

    Un tema molt interessant i ben raonat!

  • Fantasmes[Ofensiu]
    Pell de lluna | 03-05-2005 | Valoració: 9

    Hola, fa temps que llegeixo i avui mateix he enviat el meu primer poema.. no sé si me'l publicaran, però curiosament també va de "fantasmes"...
    La veritat és que m'ha encantat el teu poema, i que t'he de dir.. suposo que els fantasmes del passat sempre estan a l'espera de reapareixer, som nosaltres els que els hem de mantenir a ratlla!
    Seguiré llegint-te ;)

    Pell de lluna

  • fantasma...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-04-2005 | Valoració: 10

    huuuuuuuuu... es va quedar repetint primària per no aprendre´s les altres quatre vocals... de carn i ossos, amb cos acceptable i l´ànima...? no en té... per això espanta de vegades, per no tenir sentiments...
    però tu tens màgia i als fantasmes només se´ls venç amb el poder de la ment... només són aparença, imposen el seu terror, ocupen espais que no els pertoca... quan envelleixin amb els anys es quedaran sense res, llavors ni el huuuuuuuuuu... causarà cap efecte...
    podem fabricar un sprai especial de mel i menta (no el suporten) provisionalment... però no val la pena recórrer als "caça-fantasmes"... ells sols es destrueixen amb la buidor de la superficialitat de la seva aparença caduca...
    no m´havies dit que havies penjat un nou treball... un poema especial... que he captat íntegrament... perquè tu i jo, de fantasmes, en sabem un munt...
    celebro la teva tornada i el teu part preciós d´una nova poesia... potser en el terrat secret algú ha fecundat la teva imaginació... i tornes a reviure entre nosaltres!!!
    un petó i una abraçada!!!
    huuuuuuuu!!!!!!!! els fantasmes d´ulls marins, al fons del mar! glu glu glu... no saben nedar ja ja ja!

  • iep!![Ofensiu]
    moher | 24-04-2005

    Com anem?!

    Te deixo una frase, espero que t'agradi...me l'ha enviat una amiga i l'he trobat perfecta...

    "Confía en el tiempo, que suele encontrar dulces salidas a muchas amargas preocupaciones" Miguel de Cervantes

    jo crec que és certa, i tu??? Em temo que els fantasmes mai no ens abandonen del tot, és qüestió de saber-hi conviure.
    apa, salut!!!!!
    moher

  • rectificació[Ofensiu]
    Queca | 21-04-2005

    corpòria, és naturalesa corpòria. ;p

  • Ei!! Aquest somriure!![Ofensiu]
    Queca | 21-04-2005

    El vull ben enlluernador!
    Tu no et preocupis bonica, que els fantasmes són això, fantasmes, que no són d'una naturalesa coròria, i estic segura que a tu no te'n falten de forces per vèncer tot el que es planti davant teu, i més si comptes amb aquests ulls de mel que t'esguarden i et vigilen perquè no hi tornis a caure.
    Ara feia molt de temps que no m'hi posava per aquí a xafardejar, i veig que m'he perdut unes quantes coses!! Aix... prometo passar-m'hi més sovint.
    Vinga ninona, no retrocedeixis mai per no afrontar el que ve, que forces no te'n faltaran, i si fos així, que ho dubto, ja saps on sóc.
    Cuida't molt!!!!
    Molts petons maca!!! Ja tinc ganes de que ens tornem a veure!!
    T'estimo molt flor!!
    7 abraçades ben fortes plenes de màgia!

  • feia molt temps[Ofensiu]
    neret | 20-04-2005

    que no et comentava (ja saps que les mones se'm resisteixen... però arribaré, ja ho veuràs!) I ja saps que la poesia no se'm dona gaire bé... o sigui que la crítica serà bastant de pa sucat amb oli, no et puc dir gran cosa més que m'ha agradat, que m'he imaginat les imatges, el teu fantasma marí, quelcom que habita en les profunditats del nostre subconscient, però que surt a la superfície de vegades... m'agrada la idea, i com el descrius, misteriós i seductor a l'hora... espero que no se t'endugui cap al fons del mar, o si? jejeje això ho ha de decidir l'autora!

    apa maca, molts records i fins aviat, que crec que ja em deu haver arribat el llibre a casa i vull una dedicatòria!

    jordi

Valoració mitja: 9.43

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

28 Relats

384 Comentaris

161098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.