No em vull tornar a enamorar

Un relat de: Ilargi betea

No em vull tornar a enamorar
Perque no estic preparada per caure de nou a l'abisme.
No vull sentir les teves paraules dolces - i molt menys creure-me-les -
Per no haver de descobrir amb el temps que tot és un engany.
No vull que s'encengui en mi aquesta flama que em fa sentir viva
Per no tremolar quan el foc s'apagui i el fred m'envaeixi.
No vull que els teus braços m'estrenyin amb força
Per no morir per dins el dia que abracis a una altra.
No vull besar els teus llavis de síndria
Per no sentir-me desnutrida quan ja no siguin meus.
No vull creuar-me amb la teva mirada
Per no defallir quan els meus ulls et busquin i trobin només el buit.
No vull sentir les teves carícies extasiants
Perquè la meva pell no t'hagi d'enyorar quan no hi siguis.
No vull fer l'amor amb tu dia i nit
Per no sentir-me erma si després em faltes.
No, no em vull tornar a enamorar.

Comentaris

  • m'encanta[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 17-09-2005 | Valoració: 8

    M'agrada el teu relat, expresses molt bé els teus sentiments. Però no crec que tinguis raó. Moltes vegades l'amor no et corespon, però moltes vegades és fantàstic. No deixis d'estimar i enamorar-te mai, això seria un error.
    Espero que pugui tornar a llegur més coses de tu. Ets fantàstic/a.
    un petò de mel amb llimona...

  • m'agrada![Ofensiu]
    annah | 17-09-2005 | Valoració: 10

    En cada vers dius el perquè del rebuix d'aquest amor que t'ha fet sentir viva, i és comprensible...
    Però no perdis l'esperança de tornar-te enamorar... de tornar a sentir-te i feliç i plena d'alegria!

    Un poema ple de sentiment i tristesa... però molt bonic!

    Una forta abraçada, maca!

    Anna

  • revolucio | 17-09-2005

    jo tampoc em vull tornar a enamorar.... però això mai se sap...
    Molt maco

    Revolucio!

  • instants | 17-09-2005

    és una opció tan bona com qualsevol altre, lo de no voler-se enamorar, fes net!!! i després... el temps dirà.
    un relat molt sincer, i cru. m'agrade. felicitats.

    una abraçadota

    Pau

  • un poema molt[Ofensiu]
    Equinozio | 17-09-2005 | Valoració: 10

    ... i molt macu, tendre, escrit dolçament, amb cada frase ens dius el perquè del teu desig de no voler-te enamorar.

    genial i tendre

    Equinozio

  • Segur?[Ofensiu]
    George Brown | 12-02-2005

    Un sentiment molt fort... un rebuig molt fort... ‘no vull tornar a sentir tot el que he sentit'... tal i com ho dius, jo crec que amagat hi ha el desig de tornar a sentir tot això... tornar-te a sentir viva... tornar-ho a sentir i aquest cop per sempre!
    Quan ens fan mal, podem arribar a odiar, potser el temps no ho cura tot, però ho transforma... els records dolorosos és transformant en petits instant, flaixos, d'una felicitat oblidada...
    Qui no vol sentir paraules dolces, sentir-se viu, que l'abraci'n, que el besi'n, que el miri'n, que l'acariciï'n, fer l'amor??... i tot això que és? Amor? doncs vull enamorar-me! Sí que tot això pot ser dolorós, pot fer mal... però no serà l'absència de tot això el que fa mal? saber que durant un bon temps ja no ho podràs fer?
    Potser el que no vols és tornar a sentir aquell sentiment de soledat que ve després d'una ruptura?

    No hem facis massa cas, simplement és una petita reflexió...

    un petó,
    Jordi.

  • Després de la tempesta[Ofensiu]
    OhCapità | 10-12-2004 | Valoració: 8

    ..., sempre ve la calma.

    Després d'un enamorament, més tard o més d'hora en ve un altre. Hem patit, patim i patirem. És el nostre destí com humans. Descrius molt bé un estat en el qual tots hi hem passat.
    Oh diví amor! Sempre retrobem el rumb de la nostra vida. Som animals d'emocions!

  • NO EM VULL TORNAR A ENAMORAR[Ofensiu]
    cescarnau | 05-11-2004

    Soc Cesc Arnau. En primer lloc t'agraeixo els comentaris que has fet de la meva poesia. Gràcies.
    En segon lloc, fada o bruixa m'encata el teu
    nom
    En tercer lloc et deixo el mail per si vols parlar amb un vetera de 52 anys.
    Enhorabona
    www.glofran1@telefonica.net.

    SALUT
    CESC

  • Amor = Dolor[Ofensiu]
    S1L3nC1 | 19-10-2004 | Valoració: 9

    L'amor ...arriba un moment que és el mateix que el dolor, i no ens agrada sentir-nos buits i sols. Però és evident que et tornaràs a enamorar.

    No m'acaba d'agradar aquesta comparació dels llavis amb la síndria... jejejeje.

  • ..i tant que ho faràs bonica...[Ofensiu]
    mitral | 09-09-2004

    de tornar-te enamorar, perquè ets jove, bonica i dolça.....trobaràs el teu amor quan menys t'ho pensis...obre-li les portes i que entri sense fer soroll i estimant-te molt.

  • Vull tornar-me a enamorar[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 31-08-2004 | Valoració: 9


    Hola, Ilargi!

    Novament, un bon poema, lletres inspirades per una fada inspirada.

    Són sentiments molt profunds, els que descrius en aquests versos; tot i que son tristos, evidencien les satisfaccions que l'estar enamorat proporciona, perquè recordes sentiments i sensacions que no vols tornar a experimentar de tan bones que eren, de tant que les trobes després a faltar...

    Així, estaria bé que com a contraposició, escrivissis un altre poema que parlés d'aquestes coses, des del desenamorament, un "Em vull tornar a enamorar" que fes descobrir quantes coses belles hi ha darrere l'amor per una altra persona...

    ... encara que tot sovint s'acabin, aquests sentiments són el més meravellós del món.

    Bell poema. Enhorabona.

    Sergi.

  • Trens...[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 31-08-2004

    Cada tren du dos viatges. El de dins i el que se'ns mostra a través de la finestra. Cal agafar bitllet i agafar un bon seient i preparar-se els sentits per una nova aventura. Sort

  • Que bonic és descobrir noves virtuts d'un amic![Ofensiu]
    Endrapasomni | 29-08-2004 | Valoració: 10

    Que bonic és descobrir noves virtuts d'un amic!

    Recordes quan jugàvem a classe amb les paraules??? Muka-muka! Doncs, avui me n'adono que ja no jugues amb elles, les domines com vols, et coneixes a tu i als teus sentiments com ningú més. I el més important, ets sincera amb el que dius, i això ens fa sentir, als teus lectors, els teus sentiments!

    A vegades crec que el temps i la distància ens allunyaran, però poder llegir els teus relats és com tenir-te al costat altre cop, i escoltar les teves mil aventures amb la vida.

    Amb els teus relats t'he conegut una mica més, i mai hauria pogut pensar que aquella noia riallera, optimista, "jugatona", crítica i culta, també fos una genial escriptora!!!! Avui si que m'has matat zombra!

    Records a la zupernena i al kapità enciam, que ja deuen tenir 2 anys!!!!!

    Ja saps que el meu fort no són les lletres, però he fet el que he pogut perquè puguis saber que penso de tu. T'estimo pitufa!

    Zein polita den maitasuna!!

    XIXU

  • Benvinguda al club[Ofensiu]
    Vardamir | 26-08-2004

    Benvinguda al club dels amants perduts! Som un grup de gent que no volem tornar a sentir tot això que descrius en el teu poema. De fet, he proposat utilitzar el teu poema com a declaració d'objectius del nostre club, en comptes del text ranci que tenim ara, espero que no et faci res ;)
    Mira, t'explico una mica. A la nostra associació fem cursets d'insensibilització a l'amor, per evitar que ens agafi desprevinguts. També tenim cursets de desintoxicació, consistents en repetir una vegada i una altra "no estic enamorada, no estic enamorada!", mentre un dels nostres ajudants "catxes" et dona sexe del bò. Aquests últims especialment tenen molt d'èxit, tothom s'acaba oblidant de la persona de qui estava enamorada :)
    Bé Ilargi, si vols més informació contacta amb mi, estarem encantats de rebre't al nostre club!
    Un petonàs

  • Després de l'amor... la vida[Ofensiu]
    Ilunga | 21-08-2004 | Valoració: 10

    Aquest poema és un mirall en el què qualsevol ésser humà pot veure reflexa't un o varis moments de la seva vida. Cada vers és una oda a la por, a la por de tornar a ser castigat per un sentiment que sempre a primera vista és maravellós, en un segon moment pot ser temible. Sovint l'amor ens castiga amb moments de desconcert i pànic. En aquests moments només ens queda aferrar-nos a la vida, al temps i als éssers estimats. Només dir-te que amb la màgia que desprens tu i la màgia que desprenen les teves paraules és impossible que l'amor et doni l'esquena gaires cops més. El meu desig... que no t'he la doni mai més!! Segueix il·luminant el món amb el teu somriure.
    Gràcies per aquest poema t'han gran.
    Mil petons i més abraçades

  • Em pots anomenar...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 20-08-2004 | Valoració: 10

    ... el setè de cavalleria. Veig que ja has rebut molts comentaris i avui m'afegeixo jo a la llista.
    Sé força bé què vols dir amb aquest poema. De fet el seu lema el vaig aplicar jo també de tal manera que podria suprimir el "tornar"; és a dir, ja quan em vaig enamorar per primera vegada em vaig preocupar terriblement pensant en el tema de les dependències que algú t'ha comentat. Naturalment, ara me'n penedeixo.
    Afortunadament no fas servir el taxatiu adverbi "mai". Però suposo que d'alguna manera hi és implícit. I t'ho dic perquè m'estic ficant el cap una cosa tan simple i alhora tan complexa com ho és allò del "mai diguis mai".
    I de fet la vida ja t'ho demostra.
    Celebro molt el teu segon comentari. I és que les fades han de somriure, no?

  • Moltes gràcies, de tot cor![Ofensiu]
    Ilargi betea | 20-08-2004

    No acostumo a afegir comentaris als meus relats, normalment responc als dels altres, però aquest cop (ja en porto 2!) necessitava donar-vos les gràcies, i alguns de vosaltres no esteu registrats com a escriptors. De debò, els vostres comentaris m'han ajudat molt, sou tots genials!
    Ara ja torno a ser la fada riallera i optimista de sempre, només van ser un parell de dies que estava trista... La lluna és plena de nou i la cara fosca resta amagada!
    Ah!ja que m'ho heu comentat més d'un, us ho aclariré; això dels llavis de síndria tampoc ho havia sentit mai, però em va semblar que era una manera de fugir dels típics llavis de cirera o maduixa, i a més em semblava una fruita molt més refrescant, més estiuenca... me n'alegro que us hagi agradat.

    L'abraçada més carregada de màgia per tots vosaltres! Us estimo!

  • La por[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 20-08-2004

    Que et semblaria Ilargi, si et demanés que llegissis " la por de la princesa" potser aniria lligat al teu poema.
    Fins sempre.

  • lluna de gracia[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 20-08-2004 | Valoració: 10

    Si t'hi fixes en els boscos de Gràcia hi ha una lluna especial, té forma de yin-yang, brilla molt especialment la part blanca, la negra queda trista i s'amaga,perque es tenebra. Però está lluny i no dona besades de xindria dolça. M'agrada el teu poema, és com tu. Però si el teu missatge es dir-nos: si estimo patiré, si no estimo també patiré perquè no estimo, si estimo em fa por i em fa por si no estimo. A les hores ve la incertesa... i això si que fa por.
    Lluna, l'astre que brilla per si sola, no et tornis llunàtica i estima! Adéu al dol, amunt el cor!

  • M'encanta[Ofensiu]
    ximxim | 19-08-2004 | Valoració: 9

    Conec molt bé aquests sentiments i els expresses amb una precisió i una bellesa sorprenents.
    La idea d'uns llavis de síndria l'he trobat molt bonica, jo tampoc l'havia sentit mai i m'ha fet somriure. No deixis d'escriure!

  • Tristos, però molt macos[Ofensiu]
    brumari | 19-08-2004 | Valoració: 9

    Efectivament, Ilargi betea, si de sobte apareix algú especial no podràs evitar-ho, però els teus pensaments d'aquest matí son molt macos. Un pel melancòlics, però, com va dir en Victor Hugo, la malenconia és l'alegria d'estar trist.
    Caldria afegir: sense passar-se.

    Brumari

  • El desamor és el primer pas cap a l´amor.[Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 19-08-2004 | Valoració: 7

    Ets jove i això és normal, d´aquí un temps trobaras la teva " mitja taroja" i ja veuras com aleshores els teus poemes respiraran optimisme.-
    Una abraçada!

  • És una cosa que no és pot evitar...[Ofensiu]
    Queca | 19-08-2004

    Hola guapíssima!!
    No et vols tornar a enamorar... és normal, a ningú li agrada patir, però també has de ser conscient de que hi ha moltes classes d'amors...
    L'amor, quelcom complicat, però tant necessari...
    Com va dir Víctor Manuel:
    "Ay amor, si fueras posible amarrar, tenerte siempre cerca, poderte controlar, saber cada paso que das, si sales o si entras..."
    Si l'amor fos així, seria perfecte, però no ho és, i és així com aconsegueix tota la màgia que té.
    El temps passa i cura, i et fa oblidar (però mai del tot). El secret no és no equivocar-te ni no caure, sino aprendre dels errors i aixecar-se.

    Apa fada, un petonàs i que mai s'acabi la màgia!!
    T'estimo guapa!!!!

  • Aclariment[Ofensiu]
    Ilargi betea | 18-08-2004

    Mmmmm...em sembla que no heu entès el que volia expressar amb el poema. A la introducció s'explica, però en obrir-lo des dels últims publicats no es pot llegir.
    No és que ara estigui enamorada d'algú i em senti així, és que després de moltes experiències que m'han anat malament ara em fa por enamorar-me i patir totes aquestes coses que descric al poema (i que ja m'han passat).
    Però bé, ja sé que si de sobte apareix algú especial no podré evitar-ho, és sols un recull de pensaments que m'han assaltat al matí...
    Gràcies pels vostres comentaris!
    Una abraçada ben forta i molta màgia per tots!

  • no crec que estiguis describint enamorament..[Ofensiu]
    Tiamat | 18-08-2004

    .. sino dependencia! enamorar-se no fa patir, es quan comences a dependre sentimentalment de l'altra persona que comenc,a l'angoixa, i la barrera entre una cosa i altra es molt dificil de definir, pero sapigues que quan una cosa et fa patir, el que s'ha de fer es fer-la fora, o marxar-ne tu. Aqui no hem vingut a passar-ho malament, aixo ens ho van intentar inculcar amb el catoliscisme, pero saps que els hi dic? que els follin! i l'amor i totes aquestes coses no son el mes important ni molt menys, com molta gent s'entesta a fer-nos creure, el mes important no es ni tan sols la vida, l'important es la llibertat, i quan algu et fa patir, es que has deixat de ser lliure, i sense aixo, no hi ha felicitat... el millor es aconseguir no dependre de res, no enyorar a ningu, no pensar en que es el que no tens ni pots tenir... la vida no es tan complicada!
    vaja.. que inspirada estic avui.
    vinga, una abrac,ada ben forta, i mai pensis en el que faras o deixaras de fer daqui un temps, millor pensa en que soparas avui! es forc,a mes util, creu-me.
    fins aviat!

    Laura.

  • quina pena[Ofensiu]
    Shu Hua | 18-08-2004 | Valoració: 8

    un poema molt trist, em fa pena. m'ha agradat molt allò de: llavis de síndria, no ho havia sentit mai.
    em recorda una època que em sentia així i una amiga em va donar un consell molt intelectual: "un clavo saca otro clavo". He de afegir que tenia raó.

    un petó
    Glòria

  • I long to see you in the morning light (B. Dylan, lay lady lay)[Ofensiu]
    T. Cargol | 18-08-2004


    Ilargi Betea:

    El teu poema m'agafa sentint aquest passatge de la canço de Bob Dylan. Te'l dedico juntament amb el següent pensament:

    És tan cruel l'abandó
    que l'afecte esdevé un perill
    per la integritat moral de les persones.
    No ben salvats d'aquest abisme,
    pel nostre petulant intel·lecte
    som víctimes silencioses
    del càncer del desamor.

    A veure si algun admirador no tarda gaire a dir-te com ets de bella.

    T. Cargol


Valoració mitja: 9.13

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

28 Relats

384 Comentaris

104991 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.