si... puc escriure els versos més tristos aquesta nit

Gracies.. per escriure un poema que.. com esplicar-lo? d'aquells que et fa cosquerelles a la panxa llegir-lo.. que te alguna cosa especial..
Gracies, per fer sentir a tota la gent aquesta sensacio..



Fada vermella.

m'ha agradat el teu poema. a mi també m'agrada molt la poesia d neruda i crec q aquest poema es del tot oportú. felicitats

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Jo també he estimat i estimo a Neruda. Fou el meu referent quan unicament escrivia en castellà(problemes durant el franquisme em portaren a èsser analfabet en les nostra llengua escrita fins quasi els 24 anys. T'envio l'oda que vaig escriure a aquest gran i humà escriptor.
Una aferrada pel coll Mallorquina
Josep
Oda a Pablo Neruda

En trozos de papel
no barcos
ni cometas has creado.
Has hecho
deshecho plegarias
y tus manos veloces
submarinas
han buceado el alma.
Tú canto
ha despertado al mío
dormido,
en su letargo frió
y mi voz
junto a la tuya
ha cantado,
ha vivido
lo que tú viviste.
Ha caminado tú tierra americana
ha cantado con el hombre invisible
ha descubierto el átomo
y la fuente de tú energía.
Pablo de Chile
poeta-niño, sencillo
que no llegaste a tiempo
de escribir una oda a Allende.
Fraternal y sincero
cantando como otro hombre
para hombres.
Viviendo con quien vive,
muriendo con quien muere.
Cartero de esperanzas
música de océano azul y verde
descubridor de pequeños secretos
desvelador de ilusiones.
Hombre invisible y vivido
hasta la médula de tu poesía.
A ti despliego mi bandera
la bandera libre que ondea en tú busca,
en busca
de esa luz que has dejado
en cada cuartilla.
Que has ido forjando
con trozos de tú alma
para que eternamente
tú luz
sirva de guía
al hombre presente.
No has dejado agonías
ni soledades misteriosas
sino silencios musicales.
Porqué has creido en el hombre
y porqué
hombre has escrito su esperanza:
¡No morirás jamás ¡
pues sabes desde siempre
que solo muere
quien canta a la muerte
y tú canto
hoy- ayer-siempre
ha sido luz de vida.
.

m´encanta Pablo Neruda i m´encanta aquet poema seu.

sembla mentida q desde fa uns dies torno a relleguir els poemes de Pablo Neruda i passejant per aqui me trobat aquet homenatge!

"veinte poemas de amor y una canion desesperada", va ser el primer llibre que vaig llegir de Pablo Neruda i "si...puc escriure els versos més tristos aquesta nit", ha sigut el primer escrit teu q e llegit!!
i no sera l´ultim...!!!!!!


"es tan triste el amor y tan largo el olvido..."

salut!

Comparteixo la teva admiració pel Neruda, i com l'Africa Winslet, el meu poema preferit és aquest Poema num.20 dels "Veinte poemas de amor y una canción desesperada". Què hi farem, si és una gran obra és normal que molta gent la prengui com a referent.

Moltes felicitats, és molt difícil fer un homenatge a un poeta tan bo i estar-ne a l'alçada, però tu ho has aconseguit. Segur que si pogués llegir-ho li encantaria.

Se'n va de dret als meus preferits.

Una abraçada i molta màgia!

Els poetes morts, encara viuen en nosaltres, i de manera indirecta en els nostres mots que els abraçen, intensos.

helena

Ostres Marc, gràcies per escriure aquest petit homenatge a Neruda i per recordar-me que fa ja un temps que no llegeixo el meu poema preferit per excelència! Prometo que demà l'agafaré amb carinyo, lentament i acariciant-lo obriré el llibre per aquella pàgina marcada per una rosa de ma mare (ja ve de lluny!) i rellegiré aquells versos... m'encanten!!
Bé, després d'aquesta fantasia poética (jeje) dir-te que el teu poema és ple de sentiment i agraïment cap al gran poeta. Enhorabona per sentir-te capaç d'escriure magnífics versos (tristos o no!), que ja és difícil.

Un petó.