Cercador
Núria, deixa de jugar brut.
Un relat de: helena- Compartir:
Si poguessis esbandir tot l'odi que et domina
i et fa tenir aquesta ànima tan fosca,
series millor persona, millor companya,
millor amiga, millor filla, millor germana,
millor mare, millor núvia, millor esposa.
No és només un joc, és la teva vida.
Desitjo que un dia, ben aviat,
trobis la felicitat que et manca,
i que siguis millor humanament,
sobretot per a tu i per als qui t'envolten.
I deixis d'agredir al món sencer,
o al primer desgraciat que se't posi pel davant
que no té ni esma per replicar-te.
Tot el que fem, bo i dolent
ens és retornat d'una manera o altra.
Abandona la ironia que t'aboca al ridícul
i mostra el teu esperit miserable.
De tota manera, el més probable és que continuis
en el teu altar invisible, altiva i cruel, com sempre,
pensant que ets algú molt especial i fantàstic,
una diva sumptuósa que es creu en el dret d' humiliar
a qualssevol que no li entri per l'ullet.
És una autèntica pena.
Segurament aquestes paraules també seràn inútils i hauràn estat una pèrdua de temps. Hi ha una part irracional que ens fa creure que el miracle encara és possible.
helena
Comentaris
-
Ben dit[Ofensiu]Ilargi betea | 31-05-2006 | Valoració: 10
Durant molt de temps he estat pensant això mateix, però enlloc d'expressar-ho tan clarament vaig escriure un altre poema (lluna en peu de guerra).
En aquells moment ja no tenia prou força ni autoestima i ara tot allò ja no té importància, però llegint el teu poema-discurs el faig meu, torno enrera i, tot canviant el nom, li llegeixo en la meva imaginació. Quin descans!
Per cert, si ella no se'n vol adonar no et preocupis, al final el temps posa a cadascú al seu lloc...
Molt ben expressat, despren molta força... m'agrada!
Una abraçada i molta màgia! -
Uau!!![Ofensiu]AVERROIS | 31-05-2006 | Valoració: 10
...No sé qui és la Nuria, però deu ni do. Sinó s'entera no serà perquè no li deixis ben clar. La teva ira és com una explosió atòmica. Una abraçada.
