Vosaltres

Un relat de: Ilargi betea

A tots vosaltres, que en aquests mesos m'heu regalat tanta vida! Teniu el meu cor, els meus somriures i la meva màgia... ara, a més, unes senzilles línies carregades del més sincer agraïment.


Poruga i una mica acomplexada
vaig entrar en aquesta família
-llavors petita i ara desbordant-
sense saber què m'hi trobaria.

Em guiaves tu, Follet groc,
i jo només pretenia ser
una petita ombra, un regal.
Encara era la "fada7", recordes?

Per publicar vaig canviar el nom
"Ilargi betea", la lluna plena.
Aviat seria un deliciós poema
de la teva mà, Barbablava.

Els meus versos sagnaven
i el meu cor es tancava amb pany,
NinniN, vas saber fer reaccionar
a la "devota del desamor".

A la primera trobada oficial
vaig conèixer un gran mestre.
Cada Haikú teu és un regal
per la teva fada veïna, Salvatore.

Compartint hores de classe
-i moltes més de somriures-
va néixer aquesta amistat.
No marxis mai, Ilunga!

Un e-mail, una foto,
una possible trobada.
Una platja imaginaria i dos amics...
Segueix sent tan fresc, Cescarnau!

Petita princesa ferida i forta,
portes a dins la revolta!
A un bar gracienc vam somriure'ns.
Tu ets l'albada al bosc, Llibertària!

Són tants els versos regalats
que no sé com puc agrair-t'ho.
Poeta brillant, millor amic.
Mil somriures i una mirada, Capdelín!

Primer Amor Amic,
després la meva raó.
Avui i sempre sóc teva.
T'estimo Vardamir.

Entrepans i aigües,
dinars perduts per Sants.
Ens han pres l'ocell i el temps...
però no la literatura, Moher i Neret!

Reina maga per un dia,
amant de la provocació.
A Arbúcies o a la Cibeles
un brindis per tu, Tiamat!

T'admirava des del primer dia,
i encara no sabia com eres...
Mare tendra, dona dolça i riallera,
portes la vida dins teu, Carme Cabús!

La meva nina estimada,
amagues les ungles rere la tendresa.
Forta i madura, ferida i guarida.
Sempre seré amb tu, Queca.

Després de la punyalada
-amb màgia, això sí!-
encara et dec un relat...
Aviat arribarà, pivotatomic!

He intentar aprendre de tu
i de les teves suggerències...
però és difícil igualar a un mestre!
No deixis de guiar-nos, Sergi Yagüe!

Vas sortir rere la cortina del lector
i et vas obrir pas en el meu món.
Entre petonets al nas i coincidències,
EsCucurucuc, em regales tants somriures!

I vosaltres, amics lectors,
tots aquells que heu dedicat un minut
a les meves paraules, als meus sentiments,
que m'heu parlat i donat força.

Mil gràcies i molta màgia!

Comentaris

  • nenaaa![Ofensiu]
    AnNna | 09-08-2006

    no l'havia llegit...


    abans era així, però les coses s'han transformat avui en dia...

    on ets, tu, ara, en aquesta família? com és possible que la gent no sàpiga qui és la Ilargibetea? :___


    petonassos!


  • felicitats ...[Ofensiu]
    Estel | 17-05-2006

    per escriure d'aquesta manera, per valorar aquells que que et van ajudar( que encara que soni extrany, no ho fa tothom), per aquesta força que tenen els teus escrits i pel bon cor que s'ha de tenir per força per ser capaç d'escriure aquest poema

    gràcies pels teus comentaris i per cert en el meu text de "paraules" hi he escrit un comentari per a tu

  • brideshead | 28-04-2006

    segueix...

  • Molt bonic![Ofensiu]
    Gorwilya | 08-10-2005 | Valoració: 10

    Feia dies que no em passava a llegir-te, i ara he vist aquest relat amb agraiments... :P
    Em pensava que no hi hauria res de nou, però ja he vist que si... Encara que no et comenti, gairabé sempre llegeixo tot el què penges... ;P
    Abans de registar-me, ara ja fa més d'un any, un dels primers relat que vaig llegir va ser teu, des d'aquell dia que sempre et llegeixo, m'agrada la teva manera d'escriure! :)
    I un cop registrada, no em vaig poder estar de deixar-te algun comentari. De fet, feia molt temps que no en deixava cap... Espero que continuis penjant més cosetes!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Queca | 05-09-2005 | Valoració: 10

    Saps aquella sensació que et provoca una persona quan la coneixes? Aquella que et resegueix tot el cos, i se t'instal·la al cor? Doncs així em vaig sentir jo quan et vaig conèixer. Vas venir cap a mi amb aquell somriure teu, tan ple de màgia i alegria, i em vas cridar: Queca! I jo no vaig poder fer altra cosa que somriure, perquè en aquell instant, vaig saber que no trobaria mai ningú com tu, bonica. Ens ho demostres dia a dia, i ara, amb aquest poema, t'has enrecordat de tots nosaltres, ens has dedicat part del teu temps, i això només pot voler dir que ets una encisadora flor, que ens embruixes a tots amb la teva màgia i la teva contagiosa alegria.
    Què dir-te. M'he emocionat. Saps que jo també t'estimo maca, perquè sense quasi conèixe'm ja m'ho vas donar tot. També saps que sempre que ho necessitis podràs comptar amb mi, perquè t'ho mereixes. Un petonàs bonica, no canviis mai i regala sempre el teu somriure!!
    Una forta abraçada!! Cuida't molt fada!!

  • Torna per quedar-te![Ofensiu]
    pivotatomic | 05-09-2005

    Benvinguda, filla de la lluna!

    T'he trobat a faltar, saps? Veig que aquesta feina teva t'ha expremut més del que seria desitjable. O sigui que, fes-me cas... treballa menys (tan de bo fos tant fàcil, oi?)

    Ja saps que la poesia no és massa el meu fort, però fins i tot un tros de pedra com jo sap agraïr i valorar un regal com el que ens has fet (m'ha fet molta il.lusió veure'm inclòs en el text, de veritat!). Des del fons del meu cor: gràcies.

    O sigui que, penjat a la meva xarxa (Spiderman, recordes?), t'envio tota la màgia aràcnida de la que sóc capaç i desitjo trobar-te per aquí molt més sovint, a partir d'ara.

    Un petonàs!

  • Hola, fada![Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 03-09-2005


    Només volia saludar-te, ara que he tornat a la plana. Mica en mica vaig buscant temps per saludar a tots els que ens coneixem gairebé des del principi, mentre aprofito per conèixer als autors nous que han anat apareixent durant la meva absència.

    Només et faig saber que he tornat amb un sac carregat d'històries i, com no...

    ... Molta màgia!!

    Sergi

  • A tu, mil i una gràcies![Ofensiu]
    Ilunga | 25-08-2005 | Valoració: 10

    No marxaré mai Ilargi betea!! t'ho ben assegur-ho. No puc deixar de mirar aquesta pàgina, no puc deixar de llegir els teus relats , que omplen de màgia tots els racons de la meva habitació. No puc negar als meus sentits les teves poesies, els teus contes, les teves paraules...

    Per descomptat no abandonaré mai la nostra amistat, una amistat que m'ha aportat tants i tants bons moments. Per mi AQUESTA amistat és i serà una font de felicitat, somriures, bojeria i complicitat. Crec que ja t'ho vaig dir una vegada però no em fa res toranr-ho a repetir, no em deixis mai fada, sense la llum del teu somriure molts ens perdriem en el camí de la vida!

    Per acabar donar-te les gràcies per tot, perquè sempre que he necessitat a la meva fada, al meu costat la he tingut, perquè sempre has sapigut dibuxar-me un somriure. La teva sinceritat m'ha ajudat a entendre que és de debó l'amistat. Simplement gràcies.

    A tu lluna plena, que saps que sempre tindràs al teu "solete" només girant el coll.

    Un petonàs ben fort i cuide't!

  • Tu sí que regales somriures![Ofensiu]
    EsCucurucuc | 27-07-2005 | Valoració: 10

    Aquest poema és una barreja de la teva màgia, la de la fada petita que ens ha cautivat a tots, i de la que s'ha generat al voltant de la pàgina. Jo sóc un simple lector-observador, però es nota que es creen lligams...perquè d'alguna manera, escrivint es comparteix un raconet de l'ànima amb la resta! I es nota.

    Moltes gràcies per aquest regal, m'ha alegrat un dia que no tenia massa bones expectatives.

    Un petonet.... sí sí, al nas!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    brideshead | 25-07-2005

    El millor poema que, una fada com tu, amb tota la màgia que has desplegat, desplegues, i desplegaràs per Relats, podies fer a tota aquesta immensa colla d'amics! Recordo que, ara fa poc més de nou mesos, quan vaig començar en aquesta aventura mítica i genial, vas ser de les primeres persones a llegir-me i comentar els meus petits, senzills, i també porucs poemes.... I això es recorda sempre, sobretot quan un sent que ja, de veritat, forma part d'aquesta experiència, i de manera virtual o no, hi sap amics de debò. Crec que has tingut temporadetes que no has escrit massa, suposo que per examens i d'altres coses, però sempre, sempre, he vist repartir la teva màgia arreu en aquest web. I ara sóc jo la que et dóna les gràcies a tu... per ser-hi sempre, de manera màgica, i per repartir somriures i belles paraules en els moments en què més et poden fer falta... I tu, això, també ho has fet amb mi. I t'ho agraeixo moltíssim. I et felicito per aquest "Vosaltres" que has sabut construir tan bé, amb demostracions de carinyo, d'admiració, i de complicitat amb els relataires.

    Una abraçada, Lluneta Plena..... ja saps que m'agrada dir-te així ;-)

    Bones vacances, si no "ens parlem" abans" i... segueix escrivint sempre!

    Un petonet, fada màgica!

  • ilargi!!![Ofensiu]
    moher | 25-07-2005

    ara m'ho ha dit en neret que hi havia aquest poema.....

    merci noia, m'ha fet molta gràcia. ESCOLTa!!
    te dec un e-mail!

    cuida't molt marreca.

    bernat

  • llibertària | 22-07-2005

    Preciosa fada de RC, el que has escrit es tan sincer i honest com bonic i tendre. És com tu! Una cuca de llum, que brilla per les nits i la seva llum va fascinant a aquells que encara somien i creuen en la màgia. No t'apaguis mai cuca de llum, que com tu n'hi ha poquetes!!

    Salut!

  • Tiamat | 21-07-2005

    xin-xin!

  • TU...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-07-2005 | Valoració: 10

    mai deixaràs de ser fada... vas, véns, jugues, t'amagues... apareixes com un flash de màgia, ens espurneges i ens deixes amb polsim de llum...
    i segueixes camins de treball, d'amor, de vida... i tornes de tant en tant com una fada agraïda...
    Els fets passats que de vegades ens colpegen, perden força, perspectiva i queden com estrelletes de diferents colors en el cel de la vida... n'hi ha que brillen d'or, altres de purpurina...
    què puc dir de tu... amiga?
    era un poeta perdut, innocent, novato, poruc i en tu he trobat una amistat que m'inspira, que m'ajuda a caminar amb ràbia sense perdre un somriure... potser sí que en els teus ulls hi ha el resplandor de les paraules...
    un petó i una abraçada!!!!

  • moltes gràcies![Ofensiu]
    neret | 21-07-2005

    ... per la part que em toca... m'alegro que estiguis de tornada per aquí... se't trobava a faltar. I merci pel comentari, a veure quan ens veiem per sants! (amb ocell o sense!)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

28 Relats

384 Comentaris

161098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.