SEGONA VIDA

Un relat de: Jep Boix Frias
La vida que he tingut amb tu no es limita a un intercanvi de pacients. Si pregunto a la franja més eixorca, la de cada dia, som professionals que es deuen a la seva feina. Et conec poc més que gens. El bàsquet i com t'afanyes a treballar perquè duus la infermeria a la sang. El somriure que et guardo sense permís en una fotografia. Penso que Déu ens va abandonar a dins de la Història però el teu somriure a l'hospital era com buscar Déu i trobar pistes. El teu somriure, un gustós tall de síndria. No calia que et convertíssis en banyolina, de debò. Saps que escric i que haig de menester ferro per doblegar les setmanes. M'has vist passa de coix i em bull la carn quan véns amb els cabells en una cua d'onades.

Ets com una insolació que durés anys parells. Em convé deixar-te anar. Està de moda aquesta expressió. Té quelcom de rotllo budista i representa un acte d'alliberament que em provoco però que també repercuteix en tu. Grossa por és per a mi insultar-te la llibertat. Seguiré per camins sincers, sinó no podria estimar-te com crec que s'estima. Francament, necessito oblidar la família que somio amb tu. Pateixo profundament perquè desitjar-te és voler abeurar-me on se t'ajunten les cames. Especialment, l'abraçada que repudiaria els mots per sobrers. Voler fer-te feliç però jo.

M'has respirat al cor. En les turbulències que bufetejaven l'avió damunt les serres d'Afganistan. Quan els núvols eren poltres rebels rebolcant-se en la neu del cim. Et pensava als pobles de pedra que emergeixen de la boira en hora d'alba. Enllaçàvem mans fictícies en la foscor, viatjant més lluny que la memòria. Era invocar-te en el cos d'altres dones. M'enganyava. No t'esborro cridant el nom d'una altra. Després, solíssim, m'he servit sopar sentint-me esbudellat. T'he dut en la suor mullant el mànec de les eines, si organitzava material fungible a l'ambulància, quan conec algú que val.

Per això que amb tu tinc una segona vida pendent i també la vida estranya. Vida d'ara. Preciosa. Irreal. Dura. Imperfectament fidel perquè sé que em diré prou d'aquesta fe. Ho resisteixo tot menys que siguis a un pam i haver de callar poemes.

Jep Boix Frias
Març 21.

Comentaris

  • Sigui com sigui, l’amor [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-04-2021 | Valoració: 10

    Ostres, quina declaració d’amor, quina constatació material i anímica d’aquest meravellós sentiment! En passat, present o futur, l’amor té sempre vida. M’ha encantat la prosa que ens regales. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jep Boix Frias

Jep Boix Frias

4 Relats

3 Comentaris

250 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric per sobreviure al capitalisme.
Escric per ser més fort.
Escric per estimar.