REFLEXIÓ

REFLEXIÓ
Cada dia m’apleguen més paraules
senzilles així com complicades,
el meu cervell trancadís s’obri
a la xamba de cada jornada
regalimant-me i empollant-me
el corcoll de la meua naturalesa.
Empastife el meu paper pels mots
que congenien el meu subsconscient
Regalima verbositat de la llum
solar de la llum extasiada de la terra.
Exterioritzaré explosivament
com un riu que brolla expressiu.
Extasiaré els meus costums
perquè tots puguen veure
l’expressió sobre el meu paper.
Se m’entaforen les paraules dins del pap
i a la viu-viu somriuré
la meta explosiva vigoritzada
que ve la inspiració diària
i concentrada entre els encenalls
que naixen de la fluïdesa
flegmàtica i impassible
de la reflexió predilecta.
M’agrada sentir cada mot tranquil.litzant
que fa llaç amb generositat
expressant el vast sentit de la vida.