Cercador
Fèiem l'amor sense paraules...
Un relat de: aleixNo sé si saps que ara ploro,
i que no sé si ploro perquè m'has fet mal
o perquè n'estic fart de punyalades.
He somniat que fèiem l'amor sense paraules
i al despertar no hi eres...
Has volat dolçament com una papallona ensucrada.
He arribat altre cop al final de tot, és un lloc fred i trist,
però aqui m'acompanyen llàgrimes i cançons.
I et perdo un cop més, i t'estimo un cop més,
i et ploro per última vegada mentre sento el remor
d'un altre tren que s'allunya.
Comentaris
-
que profund..![Ofensiu]Marina Ramírez Gallardo | 11-09-2008 | Valoració: 10
et dono un deu!!
jo sóc nova a aquesta página, em llegeixes?
espero trobarcomentaris, el teu poema m'ha agradat moltíssim!
marina. -
Profund[Ofensiu]Shedna totires | 11-09-2008 | Valoració: 8
Molt maco titu m´ha agradat de veritat llegir-te.
Es profund
Marc -
nana_17 | 20-11-2007 | Valoració: 9
Aquest text espreciós...
m'ha encantat ^^ -
Bell[Ofensiu]bufanúvols | 10-11-2007 | Valoració: 10
L'amor és l'esperança.
Valoració mitja: 9.25
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: