Fèiem l'amor sense paraules...

Un relat de: aleix

No sé si saps que ara ploro,
i que no sé si ploro perquè m'has fet mal
o perquè n'estic fart de punyalades.

He somniat que fèiem l'amor sense paraules
i al despertar no hi eres...
Has volat dolçament com una papallona ensucrada.

He arribat altre cop al final de tot, és un lloc fred i trist,
però aqui m'acompanyen llàgrimes i cançons.

I et perdo un cop més, i t'estimo un cop més,
i et ploro per última vegada mentre sento el remor
d'un altre tren que s'allunya.


Comentaris

  • que profund..![Ofensiu]
    Marina Ramírez Gallardo | 11-09-2008 | Valoració: 10

    et dono un deu!!

    jo sóc nova a aquesta página, em llegeixes?

    espero trobarcomentaris, el teu poema m'ha agradat moltíssim!

    marina.

  • Profund[Ofensiu]
    Shedna totires | 11-09-2008 | Valoració: 8

    Molt maco titu m´ha agradat de veritat llegir-te.
    Es profund
    Marc

  • nana_17 | 20-11-2007 | Valoració: 9

    Aquest text espreciós...
    m'ha encantat ^^

  • bufanúvols | 10-11-2007 | Valoració: 10

    L'amor és l'esperança.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: