Grafits

Fa temps, ens trobàrem unint solituds,
anelles de dansa que es fan i desfan;
frec a frec de llavis, furtiu torbament,
l’amor aflorava tendre i juganer.

Cançó esmorteïda, música de blues,
les mans s’emboscaven pels flocs estimats,
sobtant el silenci, menystenint el seny;
de l’amor gaudíem a cada moment.

Buc de llampurnetes s’ha tornat l’embruix,
rutina de cambra, buidor de buirac;
assagem encontres, jocs de fel i mel:
amor de baldufa que ha oblidat el gest.

Ja no tinc paraules perquè vaig perdut,
ofès pels enigmes que duc a les mans;
solcs i pessigolles, tremolins de zel,
un grafit de boira: què és l’amor, on és?

...i en el llenç de dubtes lluu intermitent
un grafit de plata: sóc aquí, que véns?