Cercador
COMPTE AMB ELS CALÇOTETS
Un relat de: EMBOIRAT- Compartir:
COMPTE AMB ELS CALÇOTETS! 14.02.14
Tan de bo hagués arribat a casa mes aviat la nit passada, tot això no hagués passat mai!
Es l’inconvenient de fer activitats amb periodicitat els vespres després de sopar. Que si l’assaig amb els del teatre els dimarts, que si la partida de billar americà dels dijous amb la penya, que si els divendres sortida nocturna en bici amb la colla dels barbuts. Tot te un preu, i aquest dimarts, maleït sia, va passar una cosa que m’ha capgirat la vida , hòstia! Estic rabiós , em cago en tot, merda , perquè m’ha passat, i a sobre amb en Paco , Hòstia puta collons.
Maleït dimarts, em podia haver posat malalt, i m’hagués quedat al llit, i tot això no hauria passat. Però es clar, amb la meva puta mania de sortir dia si , dia també , la Jana acaba farta de sentir-se sola , al sofà , mirant la tele, i el cap li dona per pensar. Però això no és tot. No és només que ella hi doni voltes a les nostres rutines. Es que els altres també miren , observen , somien .... i actuen. Cabrons de merda! Es podien fotre el dit al cul.
No es per justificar-me, però estic tota la puta setmana treballant i quan plego necessito que em toqui l’aire. Fer una birra al bar del Manolo, i parlar de la lliga dels collons. I quan arribo a casa la Jana la veig estranya , distant , i amb alguna boira al cap que no se que li passa, però avui no puc estar per això que tinc partideta. Sort n’hi ha d’aquestes estones que pots desfogar-te.
Doncs tornem al tema que ens ocupa. Dimarts vespre 2/4 d’una. Aparco davant de casa , acaba de sortir un cotxe, i puc aparcar al forat que ha deixat. Ha plogut i a terra queda la marca seca del cotxe que ha sortit. Era un Fiat com el d’en Paco, atrotinat i del mateix color. Baixo del cotxe, les claus a la mà i m’acosto a la porta de casa. Encara hi ha llum a la nostra habitació. La Jana encara no ha anat a dormir. Pujo l’escala, vaig al lavabo i entro a l’habitació. Hi ha la Jana llegint. La veig neguitosa. Està vermella de cara. Deu ser la calefacció que està alta. Li dono la bona nit i em fico al llit. Li acosto la cama i se m’aparta. Avui no toca. Em giro i noto als peus una nosa. No sé que és , però amb els dos peus ho agafo i m’ho acosto per sota els llençols cap a la mà. Que cony és això . Aixeco una mica els llençols i... mmmmmm......da!!!. Aquests calçotets no son meus. Que fan aquí, penso i no dic rès. Amorrat al coixí penso i m’intento controlar. No sé com reaccionar. Es cert el que penso?. Collons, el Paco! Serà ell?. El meu amic....la meva dona....el meu llit. Rabia!!!
Avui no podré aclucar l’ull , i donaré voltes al tema. Els perdo a tots dos? O no he vist res i puc seguir fent la meva vida com fins ara?. M’adormo, ....no he vist res.
Tan de bo hagués arribat a casa mes aviat la nit passada, tot això no hagués passat mai!
Es l’inconvenient de fer activitats amb periodicitat els vespres després de sopar. Que si l’assaig amb els del teatre els dimarts, que si la partida de billar americà dels dijous amb la penya, que si els divendres sortida nocturna en bici amb la colla dels barbuts. Tot te un preu, i aquest dimarts, maleït sia, va passar una cosa que m’ha capgirat la vida , hòstia! Estic rabiós , em cago en tot, merda , perquè m’ha passat, i a sobre amb en Paco , Hòstia puta collons.
Maleït dimarts, em podia haver posat malalt, i m’hagués quedat al llit, i tot això no hauria passat. Però es clar, amb la meva puta mania de sortir dia si , dia també , la Jana acaba farta de sentir-se sola , al sofà , mirant la tele, i el cap li dona per pensar. Però això no és tot. No és només que ella hi doni voltes a les nostres rutines. Es que els altres també miren , observen , somien .... i actuen. Cabrons de merda! Es podien fotre el dit al cul.
No es per justificar-me, però estic tota la puta setmana treballant i quan plego necessito que em toqui l’aire. Fer una birra al bar del Manolo, i parlar de la lliga dels collons. I quan arribo a casa la Jana la veig estranya , distant , i amb alguna boira al cap que no se que li passa, però avui no puc estar per això que tinc partideta. Sort n’hi ha d’aquestes estones que pots desfogar-te.
Doncs tornem al tema que ens ocupa. Dimarts vespre 2/4 d’una. Aparco davant de casa , acaba de sortir un cotxe, i puc aparcar al forat que ha deixat. Ha plogut i a terra queda la marca seca del cotxe que ha sortit. Era un Fiat com el d’en Paco, atrotinat i del mateix color. Baixo del cotxe, les claus a la mà i m’acosto a la porta de casa. Encara hi ha llum a la nostra habitació. La Jana encara no ha anat a dormir. Pujo l’escala, vaig al lavabo i entro a l’habitació. Hi ha la Jana llegint. La veig neguitosa. Està vermella de cara. Deu ser la calefacció que està alta. Li dono la bona nit i em fico al llit. Li acosto la cama i se m’aparta. Avui no toca. Em giro i noto als peus una nosa. No sé que és , però amb els dos peus ho agafo i m’ho acosto per sota els llençols cap a la mà. Que cony és això . Aixeco una mica els llençols i... mmmmmm......da!!!. Aquests calçotets no son meus. Que fan aquí, penso i no dic rès. Amorrat al coixí penso i m’intento controlar. No sé com reaccionar. Es cert el que penso?. Collons, el Paco! Serà ell?. El meu amic....la meva dona....el meu llit. Rabia!!!
Avui no podré aclucar l’ull , i donaré voltes al tema. Els perdo a tots dos? O no he vist res i puc seguir fent la meva vida com fins ara?. M’adormo, ....no he vist res.