bones natàlia!!!

aquest no te l'havia comentat i ara, veient que arribaves al comentari número 400, m'he decidit a fer-te'l jo! xD felicitaats!!!!!!!!!!!!

en el seu moment no te'l vaig comentar perquè, simplement, no em sentia capaç de comentar un text tan dur, on mostres tanta fúria, tanta desesperació del moment...
aquest "i jo què?" del final.. és tant sincer... i totes les imatges que t'hi condueixen duen implicites una crueltat tan gran que no sé jo si ningú es mereix tan per un amor que ens deixa... hem de ser més bons amb nosaltres mateixos, no creus? (si no ho som nosaltres, qui ho serà?)

bé, com sempre els meus comentaris s'allarguen i m'agafa x filosofar sobre la vida... prò és que sóc així, no ho puc evitar, la lectura em provoca grans reflexions i alguna que altra anada d'olla...

apa doncs! res més, que tinguis un bon cap de setmana i d'aquí a poquet setmana santa... k bé!!

ptons

adrià*