jo em quedo amb aquesta imatge del relat, genial tot ell i sense voler desmerèixer-lo. L'etern badall m'ha fet veure en la pica, que regalima mandrosa, pura bellesa poètica! I en general he somrigut durant tota la seva lectura; m'ha agradat de debò.
La imatge del dit al nas és un gran final.

Una abraçada!

aquest és el millor, preciós tot i que, com ja ha assenyalat algú per aquí, demana molta valentia immolar-se -més encara, si et prenen l'ànima i la consciència! és curiós quan fugir és la més petita covardia.

aquests són els poemes que envejo. Curts, boirosos, però que diuen coses; encara que costi de raonar quin idioma parlen.
No t'havia llegit mai; seguiré indagant!

Caram! Sobretot el primer, m'han deixat alucinat. Ho he de provar algun dia això dels microrelats.

Salut!

I per molt que penso, no l'acabo d'entendre, però per molt que em convenci de que no té un sentit total, continuo donant-li voltes...
m'agrada. no et poso un 9 perquè la teva mitjana és superior.

Uau, va pujant de to, va agafant duresa. M'agrada més la primera part, ho admeto. ´
Ja llegiré més coses teves!
Apa, salut!

Faig tard a conèixer-te, no?

No sóc part del teu nosaltres... però això no m'impedeix feliçitar-te per un poema magnífic. Estèril complaença...
M'ha encantat. Llegiré més de tu, un dia que tingui mes temps!

Arià.

...Pel teu comentari. Benvingudes siguin les pallisses si han de ser totes així d'útils!
I no, no coneixia l'enllaç de gencat. Àixí que gràcies de nou, pels ànims i la informació.

Fins una altra!

Sols la sobrietat de vocabulari del primer paràgraf, deixa bocabadat. Fan venir ganes de llegir algun llibre teu...
Però no hi ha temps. En fi, salut!

Sí, se't queda a la retina. Potser és senzillament per aquest "M'ha sentat bé el menjar" final. Dóna la idea d'una persona que escriu pel pur plaer d'escriure, sense amagar ni inventar res. Que escriu el que viu, i viu el que escriu...

Sóc nou.