EL GÈNESI

Un relat de: Identitat Inedita






EL GENÈSSIS
D’això, Déu, a veure, és que ara estem en una situació amb això d’aquest virus, bé de fet tu ja ho saps, que ens té confinats a casa, que clar també ja saps... però vaja, si és que he d’anar pensant amb el que saps i el que no, no podré explicar-te el que em neguiteja.
Ara feia dies que no em comunicava amb tu, eh, Déu, però tu saps que hi sóc, pel que calgui.
Bé, el tema és que durant aquest dies que he estat fen de tot, gimnàstica, meditació, cuina creativa, pintar, fer vídeos per amics, etc... bé ja ho has vist, he recordat que tenia una caixa plena de paperassa que feia temps que volia revisar i m’he dit, calla tu, potser ara és el moment adequat.
Ostres m’he hagut d’enfilar a una cadira; has vist que una mica més i em fotu un puinyu? I he baixat la caixa. Pesa més que no em pensava.
Vinga! va! m’hi poso. Òndia, d’aquí surten coses de l’any de la pera, principalment de les meves etapes escolars; de ben segur que la majoria d’aquest embalum l’havia guardat la meva mare d.e.p.
Doncs, si, comencem per els dibuixos lliures, pàgines de sanefes, encaixos plans i gomets per fer composicions, tot això de l’època preescolar, Després les coses es van complicant, mapes, pàgines eternes d’operacions, d’exercicis de matemàtica moderna, d’esquemes del cos humà i, calla!, un cotxe en miniatura i uns dinkitois, i unes vies potser d’un excalèctric i... vaja un catecisme i un lligat de fulls amb dibuixos fets segurament a la catequesi sobre la creació del mon.
Doncs mira, Déu, aquí volia anar.
Ja de sempre el tema del Gènesis, és diu així no? M’ha tingut confós. Durant molt temps hi he deixat de pensar però ara que tinc temps m’hi poso.
A veure!. Si tu ho llegeixes tot seguit és així com bonic i poètic... una mica sorprenent però no té més. Es allò que dius, m’ho crec però no ho entenc. I dius, calla; potser ho he d’anar analitzant tal com es va fer: dia per dia; una feinada que vas tenir...
I sí, m’hi poso i començo:
El el PRIMER DIA, Déu, és a dir Tu, vas crear la llum, “que es faci la llum” vas dir.
I vas dividir la Llum de la Foscor i el Dia de la Nit.
I dius, a veure! Vas crear la Llum però et devies deixar un trossos sense il•luminar, no? és per això, crec, que hi havia la Foscor.
Llavors se’t va girar feina i vas haver de crear dos conceptes ben diferents,: la Llum i la Foscor.
I vas anomenar a la Llum, Dia i Nit a la Foscor.
Doncs molt bé, ja ho tenim això. Ja tenim un Dia i una Nit encara que no sabem ben bé a on. Ep! Que jo m’ho crec eh! que si ets capaç de en un dia fer aquesta feinada i crear aquest enginy, enriua-te’n de Darwin.
Ara anem continuant.
Per què i per a què serveixen el Dia i la Nit si la Fosca no atemoreix ningú i la Llum no il•lumina res?
I clar, llavors hi caus.
I el SEGON DIA va i crees el Firmament. I tant! De què serveix tot aquest espai tan fosc sense res que el decori? I de què serveix aquest espai amb tanta llum sense cap entrebanc.
I vinga, ens ho anem creient, eh! perquè ets Tu, que si no...
Doncs sí, el que passa és que m’ho crec eh! però va i ara m’introdueixes unes aigües, les de dalt i les de sota de les que no n’havies ni parlat. I el Firmament s’anomenarà Cel, dius. Veus això si que em sona de la catequesi. Però lleig, això, és lleig. S’avisa que comences a anar per lliure i a distreure el personal... que si no fossis Tu...

Al TERCER DIA dius: que les aigües s’apleguin totes a un mateix lloc. Ah! Que no hi eren totes a un mateix lloc? bé. I llavors apareix la terra ferma????? Com que apareix la terra? tu no l’havies creat ja? o sí, i se t’ha oblidat comentar-ho? I dius: es diran Terra i Mar.
Bonic. Em va sonant. Qui no ha trepitjat mai un tros de terra o no ha anat a veure el mar?
I dius: que la Terra produeixi herba verda plantes i arbres fruiters... ja ho veig ja; quedarà preciós. Ara, a veure si la Terra tindrà més poder que Tu i soleta anirà produint... ! ah! calla! Que li has manat Tu...uf és que em perdo.
Amb tot, portes tres dies de molta feina i deus estar cansat. Oh calla, Tu! que Tu Déu potser no et canses?
El QUART DIA Déu creà les llums en el firmament per separar la llum de la foscor i per marcar dies, estacions i anys. Dos grans llums es creen (probablement el sol i la lluna), i les estrelles.
És que el Primer Dia ja havies creat la Llum i la Foscor... Jo crec que t’hauries de fer un programa de creació, que si no et despistes. Ah! Calla! Que ara vols concretar. No només que hi hagi llum sinó alguna cosa que la produeixi. (t’anticipes a Edison, ja t’ho dic jo).Però és que el primer dia ja havies separat la llum de la foscor i el dia de la nit... o no?
Si discutim tant no avancem. Vinga!
I llavors va penjar una gran làmpada, que va dir, Sol i va posar una boleta que va dir Lluna i tot de puntets petits que va dir Estrelles. Però, no. No eren puntets petits, és que estaven lluny... ah, d’acord. Lluny. De què i de qui? Però a mi m’havien dit que la Lluna no tenia llum... o al principi sí i la va anar perdent?
Que mira, que sí m’ho dius Tu m’ho vaig creient, però costa, costa. És que hi veig algunes contradiccions. Però calla! Amb tanta creació i sense un programa és normal que tu, Déu, també t’emboliquis una mica. A mi em passaria si et serveix de consol, però clar, jo ja m’ho he trobat tot fet... així és fàcil criticar.
Com passen els anys! Què dic anys? Centúries

El CINQUÈ DIA Déu ordena a la mar "que produeixi criatures que s'hi moguin", i els ocells per a volar a través dels cels, crea aus i les criatures del mar, i els mana que siguin fecunds i que es multipliquin.
És que de fet el mar ja tenia la matèria primera, només l’havia de deixar desenvolupar. I Déu, de fet, entre l’aparició dels peixos que va costar mai millor dit, Déu i ajuda, i veure aus solcant el cel va passar molt temps, no? Dies?, setmanes? mesos? Anys? Milions d’anys?
I a sobre que procreessin!
Home, Déu, és mol fàcil “l’ordeno i mando”
Però aconseguir transformar les aletes dels peixos en ales i, calla que dic? després en braços i cames, però això vindrà després, i que tots els essers creats per auto creació... perquè de fet Tu aquesta vegada només has donat l’ordre i aquí ja se’t nota el cansament i delegues... doncs això.
Molts anys hauran de passar per tal que aquesta Creació que encara no sé veure si té un programa o no, estigui acabada.
En fi. S’anirà veient. De moment, i ja t’ho vaig dir, m’ho vaig creient perquè ets Tu, que si no, de què?

El SISÈ DIA Déu ordena a la terra crear éssers vius; bèsties salvatges, animals i rèptils. A continuació, crea l'Home i la Dona a la seva "imatge" i "semblança". Se'ls diu "sigueu fructífers, i multipliqueu-vos, i ompliu la terra i sotmeteu-la". La totalitat de la creació és descrita per Déu com a "molt bona".
Ara sí que ho tenim això. Ara està tot com jo ho conec.
Ara, caldria puntualitzar: quan dius que mana a la Terra que creï essers vius, no ho havies demanat ja quan es van crear les aus? Que no són essers vius també?
Per què no ho vas demanar al cel posats a demanar? Al mar si que li havies demanat que fes peixos però si t’ho mires bé, veuràs que no hi ha cap ordre per la Terra... així que és com si les aus haguessin aparegut per generació espontània.
No sé. Aquesta part de la Creació la trobo una mica embolicada. Que total de ser-hi i és però crec que al no tenir programa t’has enredat una mica.
El que trobo més reeixit és el fet d’omplir la Terra ferma de tants tipus diferents de sers. De dues potes, que s’arrosseguin, enormes, petits, amables, perillosos... en fi tot un galeig d’imaginació.
Realment, ara, tot plegat ho deuries trobar ben preciós però...
I calla! ara la bomba. La Creació Sublim. L’Home i la Dona.
En algunes interpretacions de la Bíblia, que me l’he llegida eh! posa que Tu, Déu, amb fang, vas modelar una figura que Tu vares decidir que fos Humana (concepte extret de ves a saber on, en contraposició segurament de Divina, un altre concepte aquest vingut del més enllà): a la teva Imatge i Semblança; no, perdona, perquè Tu no en tens d’Imatge i Semblança... no sé ben bé que volies dir...potser amb la teva capacitat de crear? Confós...
En qualsevol cas la forma te la vas empescar perquè de model no en tenies... bé, potser mirant els micos et va semblar que podrien ser una referència; de fet, ara, si ens hi fixem hi tenim bastant en comú...
I llavors la creació de la Dona.
Vares ser premonitori en la tècnica i el sistema.
Com que sembla, no, no sembla, és, que Tu estàs present en el present el passat i el futur, ja sabies com a les dones els aniria de maldades; així que, avançant-te en el temps, va i li fots una costella a l’Home i amb ella modeles la Dona. Ara, quan un home estomaca una dona, de fet s’està auto estomacant. Ells no ho saben, però. Millor. I la conclusió final és definitiva. T’ho mires tot i t’agrada. Feinada és que t’ha dut però ha valgut la pena. I dius que aquest Dia serà per descansar. Crec, amb tot que hauria estat mes noble explicar a Darwin que la feina ja estava tota feta abans que ell es poses a pensar... no sé, Tu; Tu com ho veus?
Ara estàs rebentat i vols descansar. Ho entenc. Donades les Teves circumstàncies però, tens tota una eternitat per fer-ho.
Tu en dius EL SETÈ DIA. Llarg que serà; pels segles dels segles.
I mira, després de seguir aquest sistema d’anàlisi profunda, seguint fil per randa tots i cadascun dels dies de la creació, m’adono que continuo sense entendre gairebé res.
Que m’ho crec eh! El problema és que no ho entenc.
Penso que serà millor tornar a la idea primigènia. Fer una lectura ràpida i gaudir de com n’és de bonic el relat.
Potser no cal entendre’l: només creure-se’l. Això em deien a casa.
I llavors apareix l’home del pal.
Sí. Aquest és el que m’ajuda no només a creure el misteri de la Creació sinó a entendre-l.
Calla! Veuràs!
Mira, Déu! Ve un home que porta un pal, i me’l mostra i diu: pal. I jo dic gràcies, ja ho sabia. I aleshores diu: verd. I jo dic: pal? o verd? I ell diu és pal, és verd. I jo dic no pot ser, o es pal o es verd.
I ell diu: sí, pal verd.
I llavors es fa la llum: el Mon és Verd.
Així de fàcil.
Tot entès.
I calla, Tu, Déu. Suposo que Tu també ho deus haver entès; això del pal, vull dir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

78 Relats

89 Comentaris

6046 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.