CAP DE FIBLÓ

Un relat de: Identitat Inedita
CAP DE FIBLÓ

Érem juntes a la gespa
De la piscina a prop
Fent conversa molt distesa
Parlant d'això i d'allò
Tot gaudint de la fresqueta

Quan de sobte un ventijol
Primer suau, després potent
Es fa de cop tan salvatge
Que aixeca la fullaraca
I ens posa el cor a cent

Primer mirem l'espectacle
Com es belluguen els arbres!
Després cuita a aixoplugar-nos
Correm, correm que ens atrapa!

I quan tornem a mirar
No hi ha fulla que bellugui
El cor deix de bategar
Podem ballar bugui-bugui
Que ja la por ha passat
I el que era un ventijol
I després un ven sobtat
S'ha girat, ha fet el vol
I cap el mar ha marxat

I tot plegat, un ensurt
Un cap de fibló estiuenc
no ha durat ni un minut
Molta, remor per no res



Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 15-04-2021

    Gràcies Laura. Un ensurt real con la vida mateixa. Menorca, estiu, jardí de casa, família...

  • Renoi.[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 15-04-2021

    Moltes gràcies. Que t'hagi agradat ja és suficient. Crec que el poema es descriu per si sol.
    Això era a casa, al jardí, a Menorca. Només ha calgut explicar què va passar.
    T'aniré llegint però és que no dono l'abast.
    Repeteixo, gràcies

  • Excel.lent[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-04-2021 | Valoració: 10

    Hola Identitat Inedita, m'ha agradat molt aquest poema... però no sé com descriure'l.
    És molt descriptiu i molt bo.
    Salutacions.
    PERLA DE VELLUT

  • juganer [Ofensiu]

    Uns bons versos ritmic d'un ensurt mullader.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

90 Relats

124 Comentaris

8091 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.