L'aroma

Un relat de: rautortor



L’aroma

Sense voler, l’aroma es torna memòria,
malgrat que el làbil temps, que tot ho sap
i tot ho oblida, sigui el seu propi botxí.

L’aroma d’aquell cafè a l’horabaixa
em segueix escrivint mots i sentiments
que lluiten des del passat contra l’avui.

Aquell capvespre esdevingué assossegat,
parsimoniós, com la fulla que la tardor
ens regala amb els primers vents d’octubre.

Moments i mirades, instants i confidències,
conversa espontània, prolegòmens d’amistat.
Però el temps és implacable, desmemoriat.

Ave atque vale, digué el poeta, hola i adeu,
jo deixo anar quan l’aroma em torna la imatge
d’aquella primera i tan llunyana tassa de cafè.

Comentaris

  • el primer café[Ofensiu]
    Atlantis | 21-10-2023

    el record d'un cafè, potser el primer, et porta als sentiments i emocions que vas sentir. en aquell moment. Vaig adonar-me'n de la importància de les olors, quan vaig perdre una persona molt estimada i seguia olorant la seva presència a partir d'objectes que va deixar.

  • Les olors...[Ofensiu]
    Prou bé | 17-10-2023

    Els aromes que ens complauen i ens fan evocar moments únics, com ho és l'aroma d'un bon cafè.
    Amb total cordialitat

  • Poema aromàtic[Ofensiu]
    kefas | 16-10-2023

    L’aroma del cafè és com la foguera del capvespre, convoca al seu voltant tots els esperits inquiets que busquen compartir la complicitat en les coses bones que ens uneixen.

  • tendre[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 15-10-2023 | Valoració: 10

    tendrement fràgil

l´Autor

rautortor

220 Relats

752 Comentaris

137123 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen