Aquil·les

Despulles que resten als peus de les muralles
Tocant al teu estimat Patrocle
mentre Briseida entre plors
esguarda rere teixits bèl·lics
la fi i nou principi.

Thetis a mars et plora ran la marenda d'Ílion
mentre intrincats fums esbullats de fortors s'alcen
i t'endú vers malaurats camps daurats
enllà de refusats elisis llunyans.

Danaus i Dardans enfrontats
tots dos hui en cerimònies
De diferent și bé plegats clamen:
tota treva bona és.

Has vençut. Al tàrtar no hi ha de guerres.
El taló, l'impuls, cegat d'un desig incommensurable
de ser un numen creador a la terra.
I aquest fort batec amb força passional
t'obrirà secrets d'immortalitat I d'eterna jovenalla
burlant segrests secrets de divinitats esquives

O tant sols eres un peó més???, com Talòs.
Que corre i corre sense fi per maresmes nues
protegint una terra i poble que el detesta
devers una Medea letal de broncinis ginys.

L'impuls desmesurat t' occeix,
Ans devers pusil·lànime el meu Poble
d'eterna espera, estacat per occeans de paranys

Com el Caos que crear desig entre Gea i el Tàrtar clandestí.
Servint-se d'un imprescindible insignificant infant volador sageta i arc en mà
que encara cec esberla hui el més invicte dels cors.

Ara la civilització curulla d'intel·ligència artificial sense infant volador
Amb frau t'honoren en l'inconscient tapant funestos talons
La presumptuosa civilització altiva d'IA
S'autosepulta a palades
amb foses surant i supurant pus de rovellats logaritmes eixarreïts
el caos negrenc inextint esguarda.

L'ambició els va xopar de perdició.
Engrescats de glòria, triomfs i botins bastards
la ferralla i cendra oblidada brostant es va fer present.

Vas vèncer sí. Honorem i plagiem l'avesat fill de Pel·leus.
En intangibilitats subtils d'herois mítics
admirem cibers multivers de vacuos eteris
que mai arribaran,
llevat de mísers instants de virtualitats absents.

La glòria, el teu sender i tomba que et traí,
en un embriac encisat dit destra sageta
d'un mortal reptador soldat foll
tocat també d'amor fatí.

Pactares inconspícua i betzarruda vida,
i Marxes xop en cants de sangs,
sang que et va donar la vida
sang que ara te la treu.