De claveguerams i catacumbes

Els guardians del sistema sempre a l'aguait.
Estroncant aires nous, noves visions, i mirades alternatives altes i belles.

Però la seva fortor guardiana els delata.
Legitimats per ràdios, TV, diaris,
i altres òrgans vomitadors diarreaics d'ells i el seu món.
S'empolainen de farcir modes, hàbits, costums,
A la caterva que admira els sedents deus vampirs,
Que es nodreixen de mediocres renunciadors de poder i de vida,
del seu món privat, sempre vetat al populatxo serf, ignorat que esguarda consignes dels botxins.

Sols perquè els admirin, adorin en aquella falsària i vanagloria.
Xuclant, xuclan a l'incaut català que confia encara en líders de cartó, plàstics, i putxinel·lis dels amos.

Perden alegria, vides, il·lusions pel camí, arrossegant-ta esperes el seu bes, acaronaments al clatell.

Genuflex restes sempitern en l'Espera i esguard que mai arribarà.
I a voltes s'allunya més més...

Saber d'on ets. D'on pertanys----,

On sinó, de la foscor del clavegueram i catacumbes
Allí Romanen insubstituïbles ànimes de llum, plens de vitalitat, joia, força i bellesa.
Inprostituïbles, apartats i fidels al seu cor.
Més enllà de mediocres riqueses i pobreses
Rodesa els mal nomenen, per ser lliures i no capcots

D'aquells que no paguen cànons, ni arraulits t'esguarden
De sales i centres culturals oneroses que es diuen progres, avantguardistes
i faccions el súmmum del darrer estil
amb manyoc de bitllets és clar, fames, llocs
i sols teranyines d'ànima i guardioles pudents
emmascara la seva farsa atenenca, fita de babaus que creuen aquell excrement.

Que sols pagant pots expressar l'art, la paraula, la idea.
Ni cloquers, ni tamborins, ni orquestres
Esguardaran m'arribada creadora, ni mort concloure,
encara que les engrunes cendroses espurnin batecs de llum, amor i joia.
Pas m'acompanyaran quan arteixi
Doncs pas pago fames ni pedestals
Sols em dec en mi, i als meus. I prou tinc d'aquesta fortuna.

I en quartets foscs flairosos, petits i ajagut
allí empro les planes dels grans diaris
que marquen les notícies d'un altre dia farsant.

Inescrutables destins tants em fan
espolso encomis i llorers
sols jo ja soc essència