De soques i tanys

Veiem la destrucció d'Europa en primera fila
Des del sofà enfront de la pantalla negre.
I la guaitem llunyans, com si no anés amb nosaltres.
I igual és cert. Ignorar-ho és no donar-los poder
Escanyant la població.

Com Carreus, ordenadament un damunt de l'altre.
Es Bastien aquells murs inexpugnables indelebles
Que l'invasor mai va poder violar i transgredir
D'Homs normats coratjosos
imbatibles d'amenaces i pors.

Sa voracitat catabòlica restava vençuda
Amansits els seus ginys de destrucció i venjança
en aquell pensament i llengua que era el mateix.

els vostres gargots els repintarem de bell nou
tant es val incinerats o inhumats
som Fènix immortals
restarem sempre vius

Bandejant Carasses d'opressors