Mercedaris i corsaris

Les galeres barbaresques
tot d'una apareixen a l'horitzó
el Galió català s'enfonsa en flames sens cura
Saqueigs, focs i segrests regnen la marina a alta nit.

Tots captius; l'esclavatge us esguarda
Anys i panys perllongaran vostre suplici
D'aquells que ara al ras, els hi han estroncat sa vida.

Corsaris, pirates, o rancorosos muslims-hispans fan guerra.
No és bandidatge no, que és venjança ancestral
D'aquells que vàreu foragitar i desheretar
Ara retornen reclamant ses herències.

Frares mercedaris i beates
us redimiran en terres hostils i estranyes
els muslims botits de crematístics rescats
us fan comiats de bon grat

Remors de cadenes, xiscles plors i crits
ben lluny ja romanen
atxes de tres blens, ciris i domassos us homenatgen
rostres esgotats brosten llum d' acabats malsons quasi-eterns.

Mentrestant, l'agosarada sang feréstega brolla desbocada
per no haver ser triat i retornat a l'anhelada pàtria
daga en mà desfrenada per aquella golosia de llibertat frustrada
travessa aquell turmentat cos
en una fosca i freda cel·la serraïna mar enllà
mort ja l'esperit a voltes de nits i decennis de desesperança
bocinets d'ànima l`empeñen ben endins.