Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

Tarragona,

143 Relats, 324 Comentaris
149856 Lectures
Valoració de l'autor: 8.73

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!

Últims relats de Unicorn Gris

  • Mike ''sense cor'' amenaça la seva víctima (relat epistolar).

    Unicorn Gris - 10-09-2021 - 60 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    De Mike “sense cor” a Adela Rodríguez. “Benvolguda” senyora, Finalment he aconseguit allò que més desitjava des de fa setmanes: matar a la seva odiosa mare, cosa que m’ha omplert de plaer. Desitjava veure sang, i aquella m’ha fet més plaer que mai. La vostra mare no hauria de jug més

  • Crom ofereix la seva versió de la Jeniffer; versió filosòfica i stoera; presentem "la Arantxa"

    Unicorn Gris - 23-09-2011 - 1872 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nota: Aquesta cançó coincideix només parcialment amb la realitat de l'autor; no hi busqueu una correspondència exacta de la cançó amb la realitat. És, per dir-ho així, poesia i literatura, simplement. Sobre en quins punts sí coincideix amb l'autor, es guarda secretisme. És el dret a la int més

  • Un refrany sobre els estils literaris, en vers.

    Unicorn Gris - 22-01-2011 - 1613 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Heus aquí un refrany en forma de vers: "No pots fer un llibre per tots, cada llibre té un estil, i cap estil mai val per mil, perquè per bonic que sigui aquest, perquè sempre hi haurà lectors, que amb un altre estil estiguin tranquils, (...) més

  • Revolució i benefici.

    Unicorn Gris - 21-11-2010 - 1515 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi havia una vegada un home ric que tenia un xófer que deia tenir una ideologia socialista. El xófer li va demanar permís al seu senyor per tal d'assistir regularment a les reunions i mítings del seu partit i grup ideològic. L'home no s'hi va negar pas. Per tant, el senyor es va extranyar quan va arribar a les vuit del vespre i va veure al seu xófer mirant la televisió i sense haver anat al míting del partit d'aquella nit. ¿Perquè no hi era? més

  • Auca de Tommy Hilfiger, dissenyador de roba.

    Unicorn Gris - 05-11-2010 - 1275 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com tothom sap per aquí, és un art el bon vestir. ¿Qui millor en pot saber? Potser en Tommy Hilfiger. Quan ell inventà roba a ritme de rock, la ment li deia "I'll never stop!!". Després de 25 anys i panys, ell va fer bons guanys. I té admiradors ben bons, com Anna Wintour o Quincy Jones. En sa empresa fa vestits i joies, ideals per als nois i noies, que arriba a vendre per tot el món, sense perdre-hi ni un segon. En Tommy Hilfiger, el seu nom, com ara bé sap tothom, ve d'una família catòlica irlandesa, però a ell gens li pesa, amb el temps i l'esforç, en el món de la fama marca "gols". I com en el seu cor hi té bondat, en l'esclerosi múltiple ha ajudat, ja que, com calerons té molts, ell fa bones donacions. Però com que l'enveja està aquí i allà, algú de racista el va acusar, més

  • Per a desestressar el nostre portal, "don't worry"... una simple cançó

    Unicorn Gris - 05-11-2010 - 1129 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Novembre de 2010. En Crom, en Mitnick i en Matterman, es troben de nou pensant i rumiant en una habitació amb ordinador propi (per a qui no recordi el relat anterior, en Mitnick és el seudònim del vice-administrador stoer i en Matterman és la identitat d'un usuari semi-real del portal stoer). Es porta bona part de la tarda treballant. Cal anar posant els ciments futurs de La Stoa, per a que la RFC no triomfi, o és el que es pensa a vegades... - Bé, nois - diu en Mitnick; - crec que, amb aquest punt, queda decidit el futur de La Stoa. Espero que tu, Crom, facis la feina que has de fer. - Però abans - dic jo (en Crom per servir-vos), - ¿em deixareu fer una altra cançó? En Mitnick i Matterman diuen alhora: - ¿¿Una altra cançó encara?? - parlen quasi alhora. - Noi - diu en Matterman, parlant només ell - ja prou que vas fer la nota amb l'anterior cançó. Sobretot, amb allò de que més llarga no la tindrem... - Però nois, vinga... - insisteixo. més

  • Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.

    Unicorn Gris - 10-08-2010 - 1211 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    En aquest moment, sense ser vistos per l'Èric i la resta de la colla, un jove vestit de forma no molt diferent a la de l'Armando observa l'escena. No pot sentir gaire del que diuen aquell grup des d'on es troba, però està molt atent a la situació. - Bé - li diu una persona, d'edat avançada i cara arrugada, al noi que observa. - ¿Suposo que ja has vist prou, oi? Tu m'has dit que t'agradaria saber on és la Miranda. Doncs ja la veus. - Sí, "tatuatge", sí. La Miranda està aquí. Ja ho crec que és ella. Si l'Armando ho sabés, no sé com reaccionaria. Però tant me fa. Ja és grandet. - Evidentment, aquest jove, sigui qui sigui, té coneixença amb l'Armando i els seus. - En realitat, no és la Miranda la qui m'interessa... sinó el jove que està amb ella. L'Èric. - No sé què té d'especial aquest noi per a tu, Martí - li diu l'home anomenat "tatuatge". - No has de saber més que allò pel qual se't paga. Ja ho saps, que jo odio que la gent sàpiga gaire de mi. Tinc molt de sentit de la intimitat. més

  • Crom el nòrdic actuant quan era petit (una ficció una mica real).

    Unicorn Gris - 19-07-2010 - 1628 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Benvolguts relataires, us convido a llegir primer l'article i després el comentari de sota. En fi, esperant que aquest "full de ruta" de posar el comentari al final us sembli prou bé, anem ja amb l'article… ------------------------------------------------------------- En una escola de Valls el nom de la qual no donarem, cap als volts de la dècada dels 80, un grup de prop de cent alumnes escolten la institutriu de l'escola que els dóna la benvinguda. Tots els nens escolten silenciosos, i un d'ells aguanta la respiració… La institutriu o professora, des de dalt d'una petita tarima, amb diverses professores i directores sentades a la seva esquena, fa el discurs a la canalla: - Per a tots vosaltres, nens petits que veniu per primer cop a aquesta escola, que sapigueu que aquí hi trobareu una vertadera llar - la professora agafa aire, hi ha uns segons de silenci; després continua: - una vertadera llar on els professors dónen als alumnes el mateix que una mare dóna sempre als seus fills, més

  • Arno de Thar (Cavaller de la Galàxia) i les misterioses ombres de poder.

    Unicorn Gris - 30-01-2010 - 1361 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Estimats relataires i stoers, ¿heu llegit el meu primer relat sobre les aventures i desventures d'Arno de Thar i els misteriosos Yuctú, publicat a Relats i a La Stoa? En tot cas, explicaré una mica el context d'aquesta aventura en aquest relat, per tal que qui no l'hagin llegit no comencin "en bàbia". Endavant doncs. Ara explicaré una altra història de les aventures de "Los Caballeros de la Galaxia". Aquestes aventures, en castellà en l'original, van ser publicades per la genial colecció Multi Aventura (no confondre amb una altra igualment excel.lent colecció anomenada "Tria la teva aventura", amb versió en català). En aquell relat que us he mencionat abans, hi ha una de les possibles aventures d'aquest cavaller. Ja se sap: en aquests llibres, segons la pàgina que escullis, viuràs una o altra aventura i, si la sort no t'acompanya, pots tenir una mala fi... Un cop explicat aquests detalls, anem a per la "teca". He cregut preferible copiar un dels pàrrafs del meu primer relat per neces més

  • Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.

    Unicorn Gris - 27-12-2009 - 1529 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'Armando passeja tranquilament per la ciutat, enfrascat en déu sap quins pensaments. Camina per un passeig per sota d'una balconada. En aquests moments, la tal Maika té ganes de respirar una mica l'aire fresc del mar, i s'apropa a la balconada des de dalt. Distreta i apressurada, no es fixa en un toll d'aigua, rellisca i fa un salt per sobre de la balconada!! S'hi agafa per molt poc per l'altre cantó i queda pengim-penjam en el buit. Però no pot tornar a escalar la barana, i crida auxili. - Socors, que algú m'ajudi!! - Ella procura no mirar cap avall, intentant no pensar en que no durarà molt en aquesta precària situació. La gent que hi ha al seu voltant, tement embolicar-se, no fa res. Excepte un que s'ho mira amb un resguard d'ira... Finalment, la pobra noia no pot aguantar més i cau una altura de vint metres... ¡¡en braços de l'Armando, qui ja esperava per a ajudar-la!! La Maika es mira el seu salvador amb ulls d'admiració. - Gràcies, moltes gràcies... ¡¡De no ser per tu!! T'ho més

  • Osset de peluix (54). La Esse i la seva mística.

    Unicorn Gris - 10-11-2009 - 1293 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Esse dóna explicacions sobre els seus aparents poders: - Sóc budista experta, Èric - respon la Esse, sense que li tremoli gens el to de veu -. Crec en el contacte amb els déus i amb el Nirvana. Quan entro en concentració, els esperits em dónen informació sobre el futur i el present d'una persona. - Sí, Èric, ja ho veus - parla la Miranda. - La Esse i jo compartim creences budistes... Només que la Esse és més experta que jo en aquestes coses. - Crec entendre-ho... - afirma l'Èric. - ¿I així, Esse, tu podries endevinar, per exemple, el pròxim número de loteria? La Anti gairebé es posa a riure. La Miranda s'ofen. La Esse posa cara tranquila no obstant. (Ningú es fixa en la Simpy, que escolta tranquilament apart de la conversació.). - Èric, un respecte!! - diu la Miranda. - Aquesta pregunta de la loteria... - No, tranquila, Miranda, jo li contesto - diu la Esse. - A més, de totes maneres això de la loteria ja m'ho han preguntat d'altres. Veuràs, en el meu trànsit místic jo faig pr més

  • El general sudamericà Alcázar, personatge de Tintín: una biografia "real".

    Unicorn Gris - 14-10-2009 - 1758 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Autoritari, irascible, dictatorial, poc escrupulós, persistent, lluitador... i amic ocasional de Tintín. Aquests adjectius podrien ser els que millor definirien, fent una ullada per sobre, al general Alcázar, dictador de sudamèrica en les aventures de Tintín. El senyor Alcázar és qui podriem definir com un personatge ni del tot bo ni del tot dolent, i no sempre estrictament honrat, que contrasta amb l'"heroi perfecte" que encarna especialment Tintín. (Cal dir, per als amants del perfeccionisme, que Alcázar es diu en català Alcàsser, però que Joaquim Ventalló, el gran traductor de Tintín, conservà la versió original d'Hergé en castellà, cosa que, com veieu, jo també ho mantinc en aquest article.). N'Alcázar (no se sap el seu nom complet; se'l sol anomenar com a "general Alcázar" o simplement "general") pot ser descrit com un comú i corrent dictador de Sudamèrica. Sempre en conflicte amb el seu rival el general Tapioca, no dubta gens en utilitzar armament i vehicles diversos de guerra p més

  • Osset de peluix (53). Els aparents poders d'endevinació de la Esse.

    Unicorn Gris - 05-09-2009 - 1260 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre la Miranda i l'Èric entren al Baylie's, baixen les escales i els dos es troben amb una escena, almenys per a l'Èric, curiosa: la Esse està amb els braços estesos en direcció a l'Anti, i mou les mans en l'aire fent cercles, mentre té els ulls tancats i fa com si estigués en trànsit. La Anti, com si fos una "capitana Haddock", ho observa amb impaciència. La Simpy s'ho mira tot amb curiositat. L'Èric fa com si anés a dir alguna cosa, però la Miranda es posa un dit als llavis, demanant silenci, i li fa un gest demanant que hi posi atenció. (La parella estan a menys d'una dotzena de passos de distància del trio de noies, però cap de les tres, de moment, s'ha donat compte de la seva presència, distretes com estan en la seva espècie d'activitat, sigui quina sigui aquesta.). - ¡¡Vinga, Esse!! ¿Com t'haig de dir que no hi crec, en aquestes coses? Poders místics, revelacions, futurologia... ¡¡Avui en dia ningú creu en això!! - Deixa-la fer, dona!! - Diu la Simpy, qui davant la "rabieta més

  • Bianca Castafiore: una biografia "real".

    Unicorn Gris - 21-08-2009 - 1626 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    "Ahhh, ric!! de veure'm tant bella en aquest mirall...". Aquestes immortals paraules, que formen part de l'"Ària de les Joies" de l'òpea Faust de Gounod, són cantades per la inoblidable Bianca Castafiore, també coneguda com a Rossinyol Milanès, la única dona que té un paper remarcable en les aventures de Tintín, aventures marcades, jo no diria per ningun to de missogínia, però sí per un to molt masculinitzat. Adopto com a pròpia la opinió que Hergé no era masclista ni res similar, però, en tot cas, aquest genial dibuixant va ésser determinat per la realitat predominantment masculina i diguem-ne retrògrada de la seva època. En tot cas, tal i com ens recorda el número 9è de Tintincat, hi ha dones que, malgrat que només apareguin en un instant, deixen un petit record en la ment dels tintinaires. Em refereixo, no només a l'Irma, la criada de la castafiore, sinó a d'altres, com Miarka, la petita noia gitana; la dona faquir Yamila, la de la maledicció sobre la senyora Claramunt; l'esposa an més

  • La Stoa presenta "Tintín-frikie". Primer episodi: Tintín i Wolff (¿ja no queda ningú bo en aquest món...?).

    Unicorn Gris - 16-08-2009 - 1508 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Introducció a Tintín-frikie: Benvolguts stoers visitants i usuaris (i els qui acabeu d'arribar, també benvinguts, que quants més serem més riurem, vaja...). Bé, penya, anem al gra. Avui La Stoa presenta una secció que ja feia temps que volia estrenar: Tintín-frikie, o en altres paraules, "les aventures frikies de Tintín". (Per cert, al meu entendre, les aventures de Tintín són 25 i no 24, però aquest tema de debat el deixaré per una altra ocasió, amics.). En aquestes aventures frikies (de moment només en tinc dues en ment, aquesta i una altra, però és més que probable que me'n vinguin altres en ment, conec la meva imaginació incansable, dit amb tota la modèstia que calgui), en aquestes aventures jo donaré una altra visió del món de Tintín més desenfadada, més trapella, més "conyera" com en diuen. No es tracta de substituir a Hergé (¡¡déu me'n salvi!! malgrat que penso que "Tintín al llac dels Taurons" és un bon còmic, també penso que Hergé és un gran dibuixant que mai es podrà subst més

Últims comentaris de l'autor

  • Unicorn Gris | 08-09-2021 | Valoració: 9

    Hola Joan.

    Aquestes reflexions teves sobre l'Ètica són senzilles però curioses, i dónen què pensar... encara que en la ètica no tot és raonament, els instints també tenen el seu espai ho volguem o no...

    Insisteixo, perdó per la insistència, en que em recordes moltíssim a Spinoza, ¿casualitat? ¿L'has llegit mai?

    Crec que t'aniré visitant de tant en tant. Crec.

    Que passis un bon dia.

  • Unicorn Gris | 08-09-2021 | Valoració: 8

    Mai he pressumit de ser un geni, ni tant sols em crec molt inteligent a mi mateix... però aquest article, tot i no estar segur d'haver-lo entès, em sembla bo. M'ha recordat les anàlisis de Spinoza (i ho dic amb respecte).

    Espero que ens trobarem més per Relats.

    Salutacions, Joan!!!

  • Unicorn Gris | 08-09-2021 | Valoració: 8

    Està bastant bé aquest article teu...

    Com diria Heràclit, un no pot banyar-se dos cops en el mateix riu, no només perquè el riu canvia, sinó perquè la gent canvia, malgrat a vegades el canvi no és visible i pugui semblar ridícul quan et diuen que, de fet, en certs casos, la gent ha canviat.

    És que les circumstàncies són poderoses...

    El teu text és simpàtic i enyoradís, t'animo a fer-ne més.

    Salutacions, Marteta!!!

  • Unicorn Gris | 16-08-2021 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquest relat.

    Ordenant un armari, a vegades pots tenir moltes reflexions.

    I quin serà el dia que jo surti de l'atur, dic jo?

    Segueix així amb els teus relats.

    Salutacions.

  • Unicorn Gris | 12-08-2021 | Valoració: 9

    Enginyós i bastant bo, m'agrada, sense cap doble llenguatge

    He sentit a parlar de les fases lunars i de les marees, i jo CREC que no m'afecten, però diuen que mai se sap.

    Endavant amb els teus relats, amic meu. Salut!!

  • Unicorn Gris | 12-08-2021

    Bon reat, Homo incens; sense cap doble llenguatge.

    Aquest relat mostra, segur que entre altres coses, això:

    1) Els gustos son diferents segons cada persona. Hi ha gent a qui li agraden els vasos mig BUITS i no per això han de ser pessimistes. O dit d'una altra manera, mai plou a gust de tothom.

    2) Si a tu et diverteix un determinat relat, ¿perquè no rellegir-lo a soles, pensi el que pensi, si cal, la resta de la humanitat? Diu un refrany que quan estàs sol pocs delictes pots cometre (me l'he nventat jo, aquest refrany).

    Bé, ens veurem, relatamic!!!

  • Unicorn Gris | 18-07-2020 | Valoració: 9

    M'agrada aquesta reflexió.

    És entretinguda. Sï, obeir és impotant, però alguna que altra vegada és preferible desobeir.

    T'has deixat de dir, ningu es perfecte, que a vegades per a obeir cal canviar d'ideologia. A mi em va passar una vegada.

    Ens veurem per relats. Salutacions.

  • Unicorn Gris | 18-07-2020 | Valoració: 9

    Em sembla una bona reflexiò sobre la por com a sentiment. És bo que es donguin consells morals sobre el tema. M'agrada.

    Bé, ens veurem per Relats, salut company de web!!!

  • Unicorn Gris | 26-09-2019

    Bon dia, gent de Relats!!

  • Unicorn Gris | 26-09-2019

    Crec que no cal posar-hi tant de dramatisme, lluiskr ... Una mica de calma...

  • Unicorn Gris | 08-08-2019 | Valoració: 8

    Està be el teu poema.

    Si ho he entès bé, és com una apologia a la bondat i a la, com tu dius, benaurança.

    Costa tant a vegades fer el bé.... i pensar que alguns ho fan obligats per les circumstàncies o per rebre un sou o per evitar la presó...

    Bé, crec que val la pena seguir-te llegint en ReC, amic Misteric

    Cuida't!! Una abraçada!!

  • Unicorn Gris | 11-08-2018 | Valoració: 8

    M'agrada el teu relat.

    Sí que a vegades (potser molt sovint) els diaris són cruels amb els titulars de la notícia, sobretot amb les notícies poc importants.

    Amb simpatia:no he entès molt bé el teu relat, però m'ha sonat molt bé, com una bona melodia de piano.

    Ens veurem per Relats.

    Una abraçada.

  • Unicorn Gris | 09-03-2018 | Valoració: 9

    Crec que són bons consells. Aprofitar els petits plaers no està prohibit. Assaborir un raig de sol, una mirada, un somriure, és cosa bona.

    Crec que cal tenir en compte els teus consells. En prenc nota mental.

    Ens veiem, Isa, que vagi bé.

  • Unicorn Gris | 09-06-2016 | Valoració: 10

    No sabia que els nens autistes tinguessin un comportament semblant a aquest. Potser jo sóc una mica així. Segur que solen ser nens molt solitaris.

    Qui sap, potser aquests nens tenen altres virtuts. I la solitud, al capdavall, és un dret.

    No sabia que fossis una escriptora tant bona, Gemma. Fins que no ho proves, no ho saps.

    Ens veurem per relats, espero. Salutacions.

  • Unicorn Gris | 05-01-2016 | Valoració: 10

    M'agrada aquest relat. De debò.

    Fa pensar en les relacions actuals: el Darling, el Meeting... Els temps canvien en certa manera, però l'amor persisteix.

    Al final, si ho he entès bé, el noi i la noi lliguen entre ells i són feliços... Un bon final, cosa bons :-)

    Ens veurem per Relats si al destí li plau. Una abraçada. Que vagi bé.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: