Osset de peluix (54). La Esse i la seva mística.

Un relat de: Unicorn Gris

La Esse dóna explicacions sobre els seus aparents poders:

- Sóc budista experta, Èric - respon la Esse, sense que li tremoli gens el to de veu -. Crec en el contacte amb els déus i amb el Nirvana. Quan entro en concentració, els esperits em dónen informació sobre el futur i el present d'una persona.

- Sí, Èric, ja ho veus - parla la Miranda. - La Esse i jo compartim creences budistes... Només que la Esse és més experta que jo en aquestes coses.

- Crec entendre-ho... - afirma l'Èric. - ¿I així, Esse, tu podries endevinar, per exemple, el pròxim número de loteria?

La Anti gairebé es posa a riure. La Miranda s'ofen. La Esse posa cara tranquila no obstant. (Ningú es fixa en la Simpy, que escolta tranquilament apart de la conversació.).

- Èric, un respecte!! - diu la Miranda. - Aquesta pregunta de la loteria...

- No, tranquila, Miranda, jo li contesto - diu la Esse. - A més, de totes maneres això de la loteria ja m'ho han preguntat d'altres. Veuràs, en el meu trànsit místic jo faig preguntes a allò que es podria entendre com la divinitat, i ella em dóna imatges misterioses. A través d'elles, si bé mai d'una forma totalment fiable, puc veure coses del present i del futur. Però (i t'asseguro que ho dic totalment convençuda) la divinitat és prou precabuda com per guardar-se els seus secrets. En quan a això de la loteria, com t'he dit, és un assumpte molt peliagut. Com t'he dit, el déu només respon les preguntes que vol, i normalment de forma desdibuixada, per tant, difícilment puc respondre amb garantia sobre els assumptes de la ludopatia i similars. La divinitat respon el que vol, així de senzill; jo suposo que no menteix mai, però es guarda de donar respostes prou clares.

- ¿I si algú et pregunta sobre la loteria, què fas? - L'Èric, com sempre, amb la seva afició de preguntar.

- Doncs bé: com que entenc que els diners que es gasten en un tíquet de loteria són un assumpte seriós, rarament responc a aquest tipus de preguntes. Com t'he dit, la informació que rebo és molt difosa, o, fins i tot, es pot donar el cas que la divinitat no respongui la pregunta de ninguna manera. Jo no puc obligar a la divinitat a respondre: només pregunto i espero la resposta que em pugui venir.
És així.

La Esse agafa el seu vas de cocacola i se'l beu amb tota tranquilitat, després de deixar-lo sobre la taula. Es sent el vol d'una mosca ociosa. L'Èric es mira atentament a la Esse. Pot tenir molta veritat en el que diu o estar simplement boja en certa manera, però sembla honrada i que es creu el que diu.

- Ja... - assenteix l'Èric, i arremet de nou: - ¿i quin nom té la tev... la divinitat de que em parles?

- Doncs - la Esse no perd el seu to de tranquilitat, - la divinitat és inefable e incomprensible. Jo ni tant sols li poso nom. Suposo que és la mateixa divinitat de Buda; això suposo. La meva forma de pensar és més aviat panteista. Però sobre la descripció de la divnitat, prefereixo no parlar-ne.

- Mmm... - L'Èric sembla pensatiu. - Ja veig, Esse.

- ¿I si en parléssim més tard? - diu la Simpy. - Ara tinc una proposta. Esse, ¿perquè no intentes endevinar el futur a la Miranda i a l'Èric? A veure què és el que els hi amaga...

- A mi m'agradaria saber si continuo amb l'Èric o no en el futur!! - diu la Miranda. L'Èric mira en el cel quan ho escolta, però no diu res.

- Us adverteixo que la divinitat respondrà el que voldrà, i que jo no sóc tampoc una gran experta en aquest tipus d'endevinacions. El que jo respongui no és molt fiable. Però si teniu tantes ganes de saber el vostre futur...

- Això, això!! - diu la Anti. - Ja tinc ganes de que algú passi per aquesta "agradable" vivència mística. Ara us toca a vosaltres... A més, tinc ganes de veure què ha de dir la Esse sobre el futur de la Mirandeta.

- Però abans, ara que recordo - diu la Esse, - haig de fer una trucada. L'haig de fer ara mateix, quasi se'm descuida. Trigaré uns deu minuts llargs almenys. Aneu xerrant mentrestant. Us llegiré el futur a tu i a tu - Assenyala primer a l'Èric i després a la Miranda. - Això serà després de la trucada. Vinga, us deixo!! - La Esse treu el mòbil del seu bolso i es dirigeix cap a la sortida del local, mentre la resta de la colla es dediquen a xerrar de temes més aviat intrascendents. La budista experta del grup no tardarà molt en fer la seva profecia...

¿I què se n'ha fet de l'Armando? No trigarem gaire en saber-ho...


----------------------------------------------------

Seràs benvingut al portal stoer: http://lastoa.cosmos-stoer.cat .
Et convido a llegir el conte complet: http://total.cosmos-stoer.cat/t-wiki/Osset%20de%20peluix.html .

Comentaris

  • GRÀCIES[Ofensiu]

    Encara que sigui una miqueta tart, et dono les gràcies pel teu comentari al meu relat. Fa molts dies que tinc alguns problemes de salut amb la meva mare i no hi puc dedicar gens de temps a aquesta pàgina, però queda pendent una lectura teva i el comentari amb la seva votació. Fins aviat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143576 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!