Bianca Castafiore: una biografia "real".

Un relat de: Unicorn Gris

"Ahhh, ric!! de veure'm tant bella en aquest mirall...". Aquestes immortals paraules, que formen part de l'"Ària de les Joies" de l'òpea Faust de Gounod, són cantades per la inoblidable Bianca Castafiore, també coneguda com a Rossinyol Milanès, la única dona que té un paper remarcable en les aventures de Tintín, aventures marcades, jo no diria per ningun to de missogínia, però sí per un to molt masculinitzat. Adopto com a pròpia la opinió que Hergé no era masclista ni res similar, però, en tot cas, aquest genial dibuixant va ésser determinat per la realitat predominantment masculina i diguem-ne retrògrada de la seva època.

En tot cas, tal i com ens recorda el número 9è de Tintincat, hi ha dones que, malgrat que només apareguin en un instant, deixen un petit record en la ment dels tintinaires. Em refereixo, no només a l'Irma, la criada de la castafiore, sinó a d'altres, com Miarka, la petita noia gitana; la dona faquir Yamila, la de la maledicció sobre la senyora Claramunt; l'esposa anciana morena de Fan-se-Yeng, les dones telefonistes del garatge Patapum (una rossa i l'altra morena), i algunes altres. El que sí és cert, en tot cas, és que el mateix Hergé, casat en dues ocasions, no semblava tenir sentiments masclistes, i sentia amor i apreci per l'ésser humà femení; si bé, adaptant-se a la realitat de la seva època, retratava la dona en segon pla en les seves històries... excepte la Castafiore, com ara explicarem.

Cenyint-nos, ara, al resultat de les votacions Tintín-Crom, com que la Castafoire va quedar en segon pla en les terceres voltes (empatant amb en Tintín), i com que en Tintín ja ha tingut el seu article, ara és hora d'analitzar la DONA tintinaire per excel.lència. En aquesta ocasió, ho faré, com ho vaig fer amb en Rastapopoulos, en una biografia, que aviat podreu llegir.

També us aviso que aviat podreu veure, en el Forumstoa, una votació on podeu votar Sí o No respecte a si el malvat Müller-Smith i el general Alcàzar han de tenir, o no, un article tintinaire. La votació serà per majoria simple i no demanarà cap mínim de votants.

I no cal oblidar de dir-vos que, per a fer aquest article, m'he basat en les molt notables estadístiques de la Bugadera (http://es.geocities.com/tintin_personatges/Tintin/), que ja vaig utilitzar per a l'article de Rastapopoulos, si bé hi afegeixo el càlcul de les aventures de Tintín al Llac dels Taurons i el de Tintín i l'Art Alfa. També cal indicar que assenyalo només les vinyetes en que apareix la Castafoire, donat que, tot cal dir-ho, aquest és un dels seus "moments estelars".

Doncs ja no queda gaire per dir. Aviat veureu a la cantant retratada per sempre més en la seva biografia. Esperant que us agradi, i esperant que voteu en aquesta nova enquesta que aviat prepararé, m'acomiado de vosaltres, stoers. Fins la pròxima!!


------------------------------------------------------------------------------

Bianca Castafiore: una biografia "real".

- El ceptre d'Ottokar (9 vinyetes).

En aquesta aventura, en Tintín es troba casualment amb la Bianca en la fonda de la corona de Sildàvia, mentre intenta a tota costa impedir el robatori del ceptre d'Ottokar. Allí, la Bianca acompanya en Tintín en cotxe una part del trajecte (sense que Tintín mai se'n adoni que el malvat Sirov, amb un mosquet a la ma, esperava per a executar-lo en meitat del camí...). Quan la Bianca Castafiore li comença a cantar l'Ària de les Joies, en Tintín (poc melòman de l'òpera) inventa l'excusa que s'ha deixat quelcom a la fonda de la Corona i segueix endavant el seu camí.

Més tard, quan en Tintín intenta entrar dissimuladament al palau d'Ottokar per informar al rei, quan veu que la Castafiore està cantant davant el rei i d'altres convidats, té un esglai i cau sobre la vidriera de palau; aleshores, jugant-se el tot pel tot, intenta entrar pel palau i informar al rei, però, davant la mirada de Castafoire (la qual es desmaia de l'espant) és detingut pels soldats traidors del rei, els quals volen fer-lo passar per un anarquista.

Quan la Castafiore es recupera de l'esmai, deu estar després informada que en Tintín ha triomfat i que els impostors han estat detinguts. I ja no se sabrà més de la Castafiore fins el següent àlbum; la seva nissaga ha començat...

- Les set boles de Cristall (4 vinyetes).

Una aparició fugaç de la Castafiore. En un teatre de Bèlgica, després de l'actuació d'Alcàzar com a tirador de punyals, apareix la Castafiore cantant l'Ària de les Joies, davant la sorpresa de Tintín i Haddock; sorpresa que augmenta quan, en un moment inesperat, el Milú es posa a bordar davant la òpera de Gounod. Els tres tintinaires marxen per una porta dels escenaris a corre-cuita, tement tenir problemes amb el públic o les autoritats. Les desventures amb la Castafoire continuen...

- Tintín al país de l'Or Negre (1 vinyeta).

En aquesta aventura Bianca només apareix una escassa vinyeta, doncs, sempre fidel a la seva feina i afició com a cantant, està recitant una òpera quan en Tintín conecta distretament la ràdio. No cal dir que en Tintín, quan sent la inconfusible veu de la dona tintinaire, canvia de canal més que de pressa...

- L'afer Tornassol (19 vinyetes).

Es podria dir que és en aquest àlbum on la Castafiore ja comença a tenir un paper més destacat. En aquesta aventura, Tintín, Haddock i Milú intenten rescatar a en Tornassol del malvat coronel Sponz. Intentant escapar colant-se a l'interior de l'Òpera (per poc que els agradi aquesta varietat musical), acabent topant-se amb la Castafiore, qui els convida a entrar al seu camerino. Però passa que el coronel Sponz també vol fer una visita a la Castafiore just quan els tintinaires es troben en el seu camerino...

La Castafiore amaga els tres herois rera una cortina, mentre que ella i el coronel fan petar la xerrada. Per la colaboració involuntària de la Castafiore, Tintín i Haddock, degudament informats, tenen l'ocasió de robar els documents d'Sponz que necessiten per alliberar en Tornassol (si bé això tampoc va ser fàcil de realitzar...). Ignorant la petita enganyifa de la Castafiore, l'Sponz va veure fracassada la seva missió, i el Rossinyol va seguir endavant la seva carrera artística. I l'aventura continua...

- Stoc de Coc (5 vinyetes).

En aquesta ocasió els tres tintinaires (Tintín, Milú i Haddock) junt amb el seu ocasional company d'aventures Szut, es troben en una balsa, perduts en alta mar i sense provisions. Un vaixell, amb en Rastapopoulos veient-se obligats a rescatar-los, els recull en alta mar, però aleshores ve la Castafiore a saludar-los, davant la mala sorpresa del capità... És aleshores quan el vell mariner barbut i l'anciana cantant es coneixen, i la Castafiore li fa una "pífia" que es repetirà en ocasions posteriors: la Castafiore és incapaç de recordar el nom exacte del capità, el qual se li "rellisca de la parla" en més d'una ocasió...

Quan el vaixell de Rastapopoulos fou capturat per les tropes britàniques, (doncs ja era conegut que el malvat, sota el sinònim de Marquès de Gorgonzola, es dedicava a l'innoble tràfic d'esclaus), és evident que la Castafiore, sense res a veure amb aquests crims, va ser alliberada i va retornar molt aviat al món de la cançó. Però les seves aventures no acaben aquí...

- Les joies de la Castafiore (211 vinyetes).

No hi ha cap dubte que aquest és l'àlbum on la Castafoire té un paper més notable (no per res el seu nom és present en el nom de l'àlbum...). La Castafiore, amb la seva criada Irma i el seu pianista Wagner, avisen al Capità Haddock i a tots els tintinaires de la seva arribada, amb un telegrama. Malgrat el capità té la tentació de fugir corrents cap a Itàlia, una trompada de peu el deixa coix per una temporada. Just en aquell moment, la Castafiore anuncia la seva arribada...

Transcorren les aventures: en Tornassol sembla mostrar una intensa amabilitat davant la Castafiore, en Serafí Llantió intenta encolomar-li una assegurança, la televisió ve a fer-li una entrevista a la Cantant, les joies de la Castafiore són robades (o aparentment robades) en més d'una ocasió, una colla de gitanos són acusats falsament del robatori, els Dupond-Dupont intervenen a la seva manera, el pianista Wagner també és acusat del robatori... Sense comptar un dels més grans escàndols: el rumor de boda entre el capità Haddock i Bianca Castafiore; per déu quin sarau es va montar...

Al final, la solució del robatori de la Maragda de la Castafiore (que no revelarem aquí) és més senzilla del que sembla; un cop recuperada la joia, els Dupond són els encarregats de tornar-los-hi la joia, mentre que en Tornassol se'n va a Milà per a presentar-hi el "Supercolor Trifonar", el seu innovador (però poc fiable) televisor a color.

Entre tantes aventures i desventures és com transcorre aquesta història, abans, durant, i després de l'estada de la Castafiore a Molins de Dalt. ¿Com continuaran les aventures d'aquesta peculiar dama?

- Tintín al Llac dels Taurons (9 vinyetes).

En aquest còmic (que té bastanta poca fama entre alguns tintinaires, entre els quals jo no m'hi incloc) la Castafoire apareix fugaçment. En la primera ocasió, en Haddock observa atòntit que la Castafoire vindrà al lloc on ell i altres tintinaires aniran a passar les vacances: el llac de Pleischaff; aleshores, amb una mica de set de venjança, agafa un bolígraf i deixa "una marca de bigotis" sobre el cartell...

Més endavant, en Tintín, intentant fugir dissimuladament d'uns bandits, es troba en una carretera amb la Castafiore i el Wagner en un cotxe (la Irma no està present en aquesta història). Ajudat per la Castafiore i pel seu pianista, en Tintín aconsegueix colar-se a la comissaria (que era vigilada per dos homes sospitosos) i entra a avisar al comissari.

Després, quan els tintinaires es disposen a celebrar la recent derrota de Rastapopoulos i del seu negoci criminal, una veuarra anuncia l'arribada de la Castafiore. La cantant entona amb alegria la victòria dels "bons", i anima a ballar la blutxica (un
vall sildau) a Haddock, qui, malgrat que amb cara de desgana, es posa a ballar el ball sildau davant l'aplaudiment entusiasta de la resta de tintinaires. I més endavant...

- Tintín i els Pícaros (16 vinyetes).

En aquesta història, la Castafiore viatja a Tapiocapolis (San Teodoro), amb Irma, Wagner i els Dupond. El malvat comissari Sponz, amb ànsies de revenja, ha fet un pla per tal de condemnar a la Castafiore i als seus acompanyants, i després a tots els amics de Tintín, inventant-se un "pressumpte" complot del jove reporter i els seus coneguts per a eliminar el general Tapioca.

Més endavant, davant la mirada indignada de Tintín i Haddock, la Castafiore i els seus acompanyants són acusats per els aliats de Tapioca, en audiència pública per televisió, d'aquest suposable complot. Davant les ànsies de cantar a plena veu de la Castafiore, l'audiència s'ha de suspendre...

En el futur, quan Tapioca és enderrocat i Alcázar agafa el poder, no cal dir que la Castafiore, veient com el per a ella heroic Haddock ha vingut a rescatar-la, corre a fer-li una abraçada afectuosa... Després proposa al grup de cantar una Ària de les Joies per a festejar la proesa, però en aquesta ocasió no arriba a fer-ho, doncs li demanen tots que deixi córrer la idea. I sembla que ja s'acaba la nissaga de la cantant...

- Tintín i l'Art Alfa (27 vinyetes, aproximadament).

En la darrera i inacabada aventura d'Hergé, és impossible saber en quantes vinyetes hauria sortit la Castafiore. Jo he fet un càlcul, en les pàgines que estaven dibuixades a mitges, de 27 vinyetes, calculades de forma aproximada; només déu sap quantes haurien estat en realitat. Bé, anem al gra. En aquesta aventura, en Haddock, dormint tranquilament en la seva mansió de Molins de Dalt, desperta d'un malson, en el qual una airada Castafiore, veient com no vol beure Whisky, comença a donar-li cops de bec... Quan Haddock desperta, en Tintín rep una trucada de la Castafiore, i veient això, en Haddock fuig pels carrers de Bèlgica... Quan allà, per mala sort, veu la Castafiore i en Wagner, entra cuita-corrents a una galeria d'Art Alfa. Per ditxosa casualitat, la Castafiore també hi entra, es topa amb el capità, i el "motiva" a comprar-se una estàtua decorativa de l'Art Alfa.

Més endavant en l'aventura, els tres aventureres clàssics (Tintín, Milú i Haddock) arriben en avió a Ischia, per buscar a Ramon Nash i a la Castafiore, doncs estan sota la pista dels misteriosos crims de l'Art Alfa. Naturalment, la Castafiore no triga en informar-se de l'arribada dels nostres amics, i els invita a una festa amb ella mateixa i altres personatges coneguts del món de la fama. Després, la Castafiore porta al capità i al jove reporter a les seves habitacions de la mansió de R.Nash, mentre ella, suposadament, se'n va a la seva habitació a dormir, ignorant que el jove reporter aviat correria el perill de veure's convertit en una estàtua de bronze. I aleshores...

- L'aventura s'ha acabat per a la Castafiore. ¿O no...?

Senzillament, aquí semblen acabar les aventures de la cantant de la veu d'or, a menys que en el futur es facin noves aventures de Tintín. Sóc conscient que Hergé ho va prohibir expressament com a última voluntat, i que hi ha tintinaires que consideren que la darrera voluntat del mestre és sagrada. Jo respecto molt a Hergé com a dibuixant, però opino que caldria arriscar-se i fer noves aventures de Tintín. Potser sí. En fi, el temps dirà.

-------------------------------------------------------

Sigues benvingut a La Stoa: http://lastoa.cosmos-stoer.cat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

143 Relats

321 Comentaris

160952 Lectures

Valoració de l'autor: 8.96

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!