Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.

Un relat de: Unicorn Gris

L'Armando passeja tranquilament per la ciutat, enfrascat en déu sap quins pensaments. Camina per un passeig per sota d'una balconada. En aquests moments, la tal Maika té ganes de respirar una mica l'aire fresc del mar, i s'apropa a la balconada des de dalt. Distreta i apressurada, no es fixa en un toll d'aigua, rellisca i fa un salt per sobre de la balconada!! S'hi agafa per molt poc per l'altre cantó i queda pengim-penjam en el buit. Però no pot tornar a escalar la barana, i crida auxili.

- Socors, que algú m'ajudi!! - Ella procura no mirar cap avall, intentant no pensar en que no durarà molt en aquesta precària situació.

La gent que hi ha al seu voltant, tement embolicar-se, no fa res. Excepte un que s'ho mira amb un resguard d'ira...

Finalment, la pobra noia no pot aguantar més i cau una altura de vint metres... ¡¡en braços de l'Armando, qui ja esperava per a ajudar-la!! La Maika es mira el seu salvador amb ulls d'admiració.

- Gràcies, moltes gràcies... ¡¡De no ser per tu!! T'ho haig d'agrair...

- No ha estat res, jo... M'ha indignat que aquesta colla de dropos (mira a la gent del voltant) no anessin a fer res, i he reaccionat.

- ¿Com t'ho puc agrair? Anem a un bar a prendre alguna cosa, que t'invito.

- ¡¡No, gràcies!! Ara estic pensant en una altra persona i...

- Per favor, per favor...

Així doncs, l'Armando i la Maika, vint minuts més tard, es troben en un bar. L'Armando, al principi reaci, li explica la seva dura vida amb els companys de colla, la relació frustrada amb la Miranda i el poc rumb que sembla portar la seva vida. En quan a la Maika, li explica vàries coses sobre la seva vida, entre elles que és una noia orfe sense família.

El jove d'estètica punk es sorpren de la mirada simpàtica que li té la seva nova amiga.

- Armando, aquest favor algun dia te l'haig de tornar. De no ser per tu, aquesta caiguda fàcilment m'hauria estat mortal. A partir d'ara, tu i jo som germans simbòlics. Considera'm la teva amiga vagis on vagis. Té, aquest és el meu telèfon. Si alguna vegada et veus en un problema greu, truca'm i miraré d'ajudar-te.

(Continuarà...).

Sigues benvingut a La Stoa: http://lastoa.cosmos-stoer.cat

Comentaris

  • Trobada accidentada[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2010 | Valoració: 10

    Caram amb l'Armando! D'això si que es pot dir "ser al lloc adient en el moment oportú", oi?

    De vegades, d'una casualitat mínima pot sorgir una bona amistat... així que suposo que, si tots dos ho desitgen, a partir d'aquesta trobada fortuïta i una mica accidentada, pot créixer una relació agradable tant per a ell com per a ella.
    És clar que per saber si arriba a passar, t'hauré de continuar llegint... cosa que faré amb molt de gust! Has aconseguit encuriosir-me per saber com continuarà aquesta història, de començament tan mogut, entre l'Armando i la Maika.

    De moment, mentre espero els nous relats, a tu t'envio una abraçada per celebrar l'Any Nou,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143656 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!