No ha de ser bo pensar tant.

Línies senzilles que jo he pensat moltes vegades. I també, i no és que sigui una intel·lectual, je je, però de vegades penso que penso massa.

Ho dic per a mi, potser no pensar tant i actuar més.

Un encert de relat reflexiu.

No acabo de veure la incertesa pel futur com un regal. No si comporta neguit i patiment. Però l'hem d'acceptar...el futur l'anem construïnt però no sempre surt el que preteníem. Potser l'atzar ens regala el que més ens convé malgrat no sapiguem veure-ho...endreçant un armari has escrit un relat que fa pensar... gràcies. Amb total cordialitat

M'agrada molt aquest relat.

Ordenant un armari, a vegades pots tenir moltes reflexions.

I quin serà el dia que jo surti de l'atur, dic jo?

Segueix així amb els teus relats.

Salutacions.

Ahir, estirat al llit, vaig llegir el teu relat. Em va agradar. Vaig pensar que m’adormiria i que aquest podria haver estat el meu darrer pensament. Vaig continuar pensant: és possible que el meu darrer pensament pugui ser el de complaença per haver llegit un relat sobre els darrers pensaments? Aquest pensament em va inquietar. Què dirà la posteritat de mi? Als meus congèneres els tinc acostumats als pensaments profunds, enginyosos i transcendents. Em vaig posar nerviós i vaig notar que estava desvetllat.

Des d’ahir al vespre que estic a l’ordinador. No he dormit i em prou feines he menjat. He iniciat una magna obra sobre l’origen, l’evolució i la fi dels pensaments. Però no puc parar per entrar en cap estat de inconsciència. Haig d’evitar que, abans de que finalitzi l’obra, tingui un darrer pensament.

He desviat, per un moment, el fil dels meus pensaments per comunicar-te que els teus em porten a la glòria o al infern.