O un amor breu d'adol.lescent que ens deixa pero ens acompanya tota la vida.

Ha estat un plaer llegir el teu relat.

O un amor breu d'adol.lescent que ens deixa pero ens acompanya tota la vida.

Ha estat un plaer llegir el teu relat.

... que vols que et diga. Potser aquesta no era la intenció del relat pero a mi tanta lletra majúscula i així ficada...

Per cert,encantada de tornar-te a veure. ;)

Sort!

RdJ.

Cinquanta anys i sols un poema es molt poc, pense. El meu primer intent de poema va ocorrer a una classe de cinquè de primaria. Ho porte dintre, això d'escriure. S'em fa tan extrany que la gent no escriga.... I en canvi es el més comú.

Per altra banda la quantitat no te res a veure amb la qualitat.

;)

Encantada de coneixer-te...

RdJ.

M'encanta.... Sobretot la petita "picada" de l'inici...

Amb tot el romanticisme que comporta escriure sobre un vampir, ho has fet be.....

Potser alguna pincellada d'aquell misticisme i exotisme que comporten els vampirs, amb un magnetisme sexual fort creat per molts anys de mite.

Tots depenem d'alguna forma de una persona, la necessitem, l'estimem, i l'odiem per necesitarla.

M'ha agradat el poema. ;)

RDJ

... Les dones, els homes, l'amor... Heterosexual o homosexual ens fa patir un munter de sensacións...

Per cert, la expressió "un munter" me la vas pegar tu... xD


Dins d'uns dies ixira el meu proxim relat... A vore si te'l mires... :(

Adeu!

I molt ben contat!

T'mporta si em quedo el discurs per mi i el repetixc? xD


Es broma la pregunta... L'he feta amb admiració ^^

M'encanta!

he acabat la història i sols dir-te que m'ha agradat....

He de dir-te que no m'agrada aquest relat (no per com estiga escrit) sino perque potser en un futur proxim haure de escriure alguna cosa per l'estil, i com diria Sigmond Freud, estic creant mecanismes de defensa...

Per altra banda, escriure-li a la teua ávia es tot un gest de la teua part.

Em sembla perfecte, meravellós, tendre.

Res mes a dir.

Roserdeljardi.

PD: Per cert, vaig intentar suïcidar-me, pero em faltà valor.

ara es el millor moment perque no sabem si hi haurà després. Ara debem aprendre a estimar (mai es sap del tot) a qui estimem...

No se que mes dir, soc un poc roïn interpretant somnis poétics.

Encantada d'haver-te descobert a un dels meus comentaris!!

Ens comentem!

El que em fan recordar els dos primers paragrafs: Conversació d'Oscar i Marina al cementeri, quan Marina es burla d'Oscar… ( recorde, no se si es cert, això…) "Un individu de caire fantasmal, dins d'una gavardina negre i un barret de negre m'observava des de la llunyania." Açí tenim a Julià Fotuny Carax después de haver cremat la fábrica on hi eren els seus llibres, de l'últim de C. R. Z. ( No puc evitar fer comparacións, als onze anys ja era una experta en els seus cinc llibres… Supose que no t'ha de fer massa grácia, pero tu sents passió per eixos llibres o tels saps de memòria….)

"Avui se m'ha tornat a aparèixer en somnis. M'ha dit que em matarà, a mi i a tota la meva descendència. Que no mereixo viure i que el meu cognom ha de ser esborrat per sempre. Jo ingenu de mi no l'he cregut però més tard he sentit la seva presència al meu costat i he vist com reia de mi. Tinc por. Cada dia que passa sé que jo i els meus correm un greu perill però no puc fer-hi res. Em sento impotent" Tu creus que una persona que va viure al segle XIX escriuria així? I, es prendria les coses d'eixa manera? Pense que no.

Em sent malament per fer aquest tipus de comentari, a mi no m'agradaria que me'n feren un així… Pero esque m'he pres llegir cada capítol com si llegira una novel·la (Ho sé, m'estic passant) i no puc evitar dir el que dic. Si no t'agraden els meus comentaris sols tens que dir-ho i deixare de fer-los tan minuciosos, es a dir: punt per punt.

Per altra banda, la trama encara no es deixa veure. Grácies pel comentari del poema.

Fins un altre capitol!
Roserdeljardí.

Ahhh: No te'n oblides que es el teu relat, sempre manarás tu, a mi no em faces molt de cas, que a voltes me'n passe i molt. :)

Realment, m'agrada com va aquest relat...

L'altre dia ja t'ho vaig dir... Pareix que llegeixca altra vegada els llibres de C. R. Z, Però està be i la trama no es la mateixa...

Sols dir-te que m'ha agradat molt.... Sols hi ha un problema... No he anat mai a Barcelona i al teu relat em perd... Podries donar mes detalls de cada lloc on ocorreixen coses? Es sols una suggerencia, que jo per als mapes mentals soc un desastre!

Continuare llegint els teus relats quan torne a la bliblioteca...

Per cert, hui s'ha publicat un poema meu... Podries pasar a vore'l i donar-me la teua opinió?


Grácies per adelantat!
Besets!

Roserdeljardi.

La bojeria va fugint dels teus poemes o que? Jejejeje es precios aquest últim poema. Captivador.

Petonets!