L'estiu

Un relat de: Sergi Capel
A la nit, després de tot, entenent el significat de les paraules que recordava d’aquella trobada, no hauria volgut prendre consciència de les coses, de la magnitud de la tragèdia. Més aviat, hauria volgut estirar-me, tancar els ulls, i deixar, per un moment, de pensar en tots els aspectes, en totes les idees, en totes les coses que havien succeït, però encara, d’alguna manera, eren vives dins meu. L’estiu s’estava morint i amb ell morien totes les paraules de les tardes, els pensaments de les nits sense dormir, i el patiment del matí. L’estiu se n’anava, i jo ja no podia tancar els ulls.

A l’època de l’any on la gent somriu, les coses que desitjava no venien. L’Aurèlia, que anys endarrere havia estat part de la meva vida, s’havia convertit en una persona adulta, més aviat en una dona, i la seva mirada, que sempre m’havia generat tendresa, ara em provocava tristesa. L’Aurèlia, que anys endarrere havia estat plena de vida i de tants somriures, ara era com el meu estiu, buida i morta per dins, mentre els nens juguen a la plaça a les cinc de la tarda.

Quan l’estiu acabava, ella se n’anava. Abans el seu somriure era ple de vida, ara, a poc a poc, només quedava el record d’una millor vida. Ella i jo, el miràvem, el mar, i ens semblava que era la cosa més inofensiva. Després dels anys, aquell forat s’havia empassat el nostre estiu, i jo no en tenia cap dubte que seria el següent.

L’Aurèlia ja havia mort, i potser jo també. Potser l’estiu no acabaria mai, potser la següent primavera no arribaria. Ara, però, havia començat la tardor una altra vegada, després d’aquell estiu tan trist, tan gris, i, absent. La tardor havia canviat el mar que s’empassava els matins agradables i els patidors, les tardes a la platja i les de pluja, la mateixa pluja que acompanyava les paraules desagradables que em trencaven per dins, les nits d’estiu i les nits mortes, la tempesta i la calma. Ara, només hi era jo, davant del mar i dels moments que ja no tornarien mai. Mai més.

El cel era blau, i semblava que, malgrat tot, una estrella em deia adéu per sempre.

Comentaris

  • Davant del mar[Ofensiu]
    Prou bé | 25-06-2021

    Sol. Un estiu que no ha estat un bon estiu acaba. L'absència de l'Aurèlia és un fet. L'amiga, còmplice de rialles mirant el mar, ja no existeix. Però potser la tardor malgrat la fama d'època procliu a la depressió, et durà noves expectatives en tornar a la normalitat. L'estiu, quan ets jove, sempre és un parèntesi i quan ets gran potser també. Amb total cordialitat.

    P.s. acabo de trobar-te, en mig de tants relataires, i me n'alegro

  • Quasi tots tenim un amor d'estiu...[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 20-04-2021

    O un amor breu d'adol.lescent que ens deixa pero ens acompanya tota la vida.

    Ha estat un plaer llegir el teu relat.

  • Quasi tots tenim un amor d'estiu...[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 20-04-2021

    O un amor breu d'adol.lescent que ens deixa pero ens acompanya tota la vida.

    Ha estat un plaer llegir el teu relat.

l´Autor

Sergi Capel

2 Relats

6 Comentaris

698 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Estudiant de Llengua i Literatura Catalanes a estones, a Girona i a casa. Deixo anar els meus relats, els quals vaig començar l'abril del 2020, i alhora representen el meu món amb referències al món real (paraules, maneres de ser, sentiments, llengua i literatura). La narrativa em permet fer el que vulgui, amb qui vulgui, on vulgui i quan vulgui, de manera que alguns relats presenten un humor absurd; en canvi, hi ha d'altres que representen una narrativa més correcte o seriosa. En definitiva, la meva manera de pensar i ser reflectida en paraules.

Contacte: sergicapel99@gmail.com

Últims relats de l'autor