Carta per a l'ávia

Estimada àvia:

Avui que ja no pots sentir-me, que el teu cor batega però el teu cervell ja no funciona com abans, he decidit escriure't a tu aquesta carta, perquè no oblides mai qui sóc, encara que si ho fas dels demés.

Si pogués escriure uns mots que em tornaren la vida que ja he gastat, si pogués canviar tot el que fins avui he fet i deixar de penedir-me, ho faria amb els ulls tancats. Em diràs que es trist que parle d'aquesta manera amb setze anys, que no deuria de pensar el que pense i centrar-me en agafar altra vegada el camí del que un dia em van traure.

Tot em va mal. La meua vida no funciona. Per desgràcia vas nàixer en un temps on les coses personals d'una dona no es contaven a les altres. Mai sabré com va ser realment la teua vida. Mai podré contar-te com es la meua i que ho comprengues. Hi ha tants "mai" en aquestes frases que ni mil llàgrimes podrien esborrar-los.

No puc dir-te que ara que t'estime i que arribes a creure-ho o a comprendre-ho. A la mitja hora, si no faig el que tu vols (normalment coses dolentes per a tu) em converteixo en una persona roïn, i dius que sóc dolenta, t'enfades i apartes la galta si vull fer-te un bes.

Saps avia? Ja se què és estimar a un home. Però no tinc la sort que tens tu, i no em va bé amb ell. La teua vida de soltera va acabar als desset anys. Series la enveja de les altres jovenetes del barri. Segons el que conten a la família l'avi era un molt bon home. No el vaig conèixer. Tu tampoc coneixes el xic que m'agrada des de fa tant de temps.

El teu somni es saber que tinc parella i que em van bé els estudis (pressuposes que sóc feliç) i es un somni que de moment no vorás complit. No sóc feliç. Fa dos dies que intente suïcidar-me. Pense en fer-ho totes les nits. La vida d'una adolescent com jo no es gens fàcil, iaia. Tu no tens la culpa que et passi el que et passa. Però... Encara que ja he comprès que t'estime (m'ho demostres tu o no) es difícil viure amb tu. Em sento mal al pensar-ho. Em sento mal al escriure-ho, però em console pensant que igual que tu un dia em vares ensenyar a caminar, m'abraçaves quan tenia por i em donaves el menjar ara puc tornar-te el favor.

Van ser massa anys de discutir i dur una relació no massa bona. Ara ja no es pot tornar enrere. Hi ha tantes coses que vaig fer i que ara no faria... Iaia, per la teva malaltia estic molt trista... Em sento impotent. Em sento morir. Em sento dèbil.
Pense que la meua vida ja no té sentit. El que tenia el va perdre. Totes les meues il·lusions s'han desfet. He descobert que sóc tan prescindible, tan substituïble...

T'escric, avia, abans de suïcidar-me. T'escric per a donar-te ànims: Sobreviu a la meua mort.

T'estime.
Roser.