A casi vint dies del primer més...

Un relat de: Roserdeljardi

Son els primers 19 dies sense tú, ávia... I el dia 26 un mes... Que van ser dels teus amors? Els portaré jo al dit amb la teva aliança? No ho sabre mai... El dia del nostre sant faria setanta-cinc anys que et vas casar... Tu en teníes noranta dos... I vas morir. Vas morir... I jo estava davant i no em vaig donar compte.

Les teues coses encara són on les vas deixar... Hem tret poques coses. Anem poc a poc emportant-nos les coses que sabem que mai se'ns oblidarán. El guardarroba es plé dels teus vestits. Els perfums agafen pols a la tauleta. El teu rellotje romandrá per sempre més al meu dormitori, amb la ballarina trencada, com recordant-me que tu també t'has trencat i ja no hi ets...


Vas renáixer al món del no res, i ens vas abandonar com ens abandonaria una oronella... Volant... En un sospir silenciós...

Adéu ávia, per sempre més adéu...

No vas voler sobreviure a la meua mort... A canvi donares la teua vida.


Comentaris

  • Ses padrines...[Ofensiu]
    Cincdos | 21-01-2010 | Valoració: 10

    tan dolces i tan agraïdes...
    :)

    muak!

  • sempre queden records[Ofensiu]
    Aierim | 14-09-2008

    Cuan algú ens deixa sempre que algun record, petits moments que fa que sembli que encara es al nostre costat...

    Molt sincer, de veritat m'ha encantat


    Llegire més obres escrites per tu , però ara tinc una mica de pressa


    Adeu!!




  • Clar de lluna | 18-05-2008

    ...encara que sigui amb aquestes noves circumstàncies, m'alegra tornar-te a veure per aquí. Molts ànims, deixa que el record tingui la seva evolució fins que esdevingui tan sols tendresa.

    Molts petons.