Cercador
Cent fronteres enllà
Un relat de: Cirerot- Compartir:
en aquesta hora tranquil.la
s'allargassen ombres i minuts.
obliqua, incideix la llum
sobre el teu rostre
i tinc la sensació
que si et miro gaire estona ploraré.
avui entenc
que no sempre cal somiar,
no cal llegir ni cal escriure,
de vegades
per ser poeta només cal viure.
Comentaris
-
A viure, doncs![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-10-2024 | Valoració: 10
I crec que ho fas. I crec que escrius i vius. I crec que fas bé d'escriure-ho i recordar-nos-ho. I si et menges les majúscules, com el gran Francesc Garriga, un algtre senyal de tria poètica. Una forta abraçada.
Aleix
-
Preciós[Ofensiu]Rosa Gubau | 11-10-2024
Un bell poema, poc és molt. De vegades amb una simple mirada ho pots tenir tot.
Enhorabona Cirerot.
Rosa.
