No has mort

És preciosa aquesta forma d'estimar, deixant-ho tot fora, sense odis, sense retrets, sense res de res...només amor.
M'encanta!
En vull apendre!
Una abraçada,

Poder estimar amb el pas del temps i sense rancúnies és una gran sort, com que no ho diu el poema, espero pensar que el mèrit ha estat compartit entre els dos que es van enamorar, que van tenir una història maca i respectuosa que tant sols es va acabar, com tot.

Volia contestar el comentari que hem vas deixar, dient-te que espero que els exàmens t'hagin anat bé. Ara que t'he llegit una mica, no en dubto.
Volia explicar de forma breu i conscisa el que he sentit amb aquest poema. Tendresa, enyorança,...molt d'amor. Hi dono voltes, però només tu saps el que cada paraula i cada matís porta escrit darrera. Segueix escribint, segueix compartint...perquè et queda molt, perquè em recordes a mi, perquè d'aquí un temps et rellegiràs i et veuràs diferent, seràs a un altre lloc i això et farà lliure.

Una abraçada.

l'he hagut de llegir uns dos cops perquè m'ha agradat... molt bonic... es molt tendra... m'agrada molt..

no puc dir-te quins versos m'agraden perquè m'encanten tots molts.

Si poguéssim controlar el que sentim, oi?
Si estiméssim a qui volem estimar.
Si oblidéssim el que tant de mal els fa.

La ment humana és quelcom incontrolable.

Estima molt, però sobretot a tu mateixa.

:)

Maquíssim.



Libertas

...per donar-te força al dia a dia.

un pas més que tendràs que passar per no enfonsar-te.

un petó
vagi bé (L)

Dolços versos

Hola, mai t'havia llegit i m'alegro d'haver-ho fet.
El títol m'ha cridat l'atenció i el relat a complert les meves expectetives. És molt tendre i senzill però a la vegada diu coses molt raonades... m'ha agradat moltíssim. Els meus versos preferits:

"que eres la llàgrima que mai més ploraré.

Així que no t'espantes si et senc aquí,
si et parle, et pense i et recorde,
i et fique dins dels meus escrits,
perquè gracies a tu sóc relataire."

Jo també vaig començar a escriure quan vaig perdre un ser estimat. Gràcies a ell també sóc relataire.
Petons.

jOaneTa

Preciós... com tots. Ho dic tant que sembla que no ho digui de veritat però t'ho pots ven creure.
Perdò per el retard! Pensa que no et perdo de vista.
A reveure!

Només amb el tema, estant dedicat al teu gatet, ja m'has tocat la fibra, que diuen. (Em sap molt greu...)

És un poema sentit, molt sentit, i es nota. Tant és si rima o no rima, o si les síl·labes quadren a cada vers, el fet és que has dit el que necessitaves dir. És més, li has dit.

Aquesta és una preciosa manera de sentir-lo viu encara. Jo també tinc poemes dedicats a gossets, i és que se'ls estima tant...

És un bon poema. de debó. Íntim, per vosaltres dos. Ara només et falta aprendre a viure amb el seu record, tasca gens fàcil.

Abraçadotes i ànims!!


Salz.

trendre.