Miquel i el desig.

Un relat de: Roserdeljardi

Sempre he desitjat que algú em pintara o em dibuixara. I no per la meua bellesa (que no es molta) si no per la meva capacitat d'expressar sentiments. Sols m'ha passat això una vegada en la vida, quan tenia quinze anys. Em vaig deixar pintar vora el mar, amb els peus descalços i un vestit de seda blanc. El pintor em va deslligar els cabells suaument, i els va col·locar sobre la meua esquena. Em va demanar que em posara en una postura còmoda per a mi, que triara la que mes m'abellira. Així que em vaig acomodar de la millor manera que vaig saber.

Vaig flexionar la cama esquerra i li vaig posar damunt la ma dreta, deixant que es caiguera de la forma mes natural possible. L'altra cama i l'altra ma jeien sobre l'arena, en un continu repòs. El vestit s'havia deixat vèncer contra la seua lluita amb la gravetat i reposava sobre la meua pell, i al tindre una cama alçada, el vestit va quedar com va poder, deixant veure el que abans amagava.

Amb aquesta posició em vaig mirar l'interpret d'imatges amb cara melancòlica, com si trobara a faltar altres èpoques amb ell viscudes. Mentre el veia pintar, li vaig preguntar el seu nom verdader. Des que l'havia conegut aquell matí fins a la vesprada l'havia anomenat amb el seu pseudònim artístic, ara, en canvi, volia saber quin era el seu nom real. S'anomenava Miquel.

Aleshores li vaig dir:
-Així està bé, Miquel? T'aprofitará per a la pintura?
-Si, si, perfecte. Em sembla que no sabré captar prou bé el que en este moment expresses, però tinc la teua imatge al cervell, podria acabar el quadre sense fer-te patir. Sols caldrà que et mire un poc més, deixa'm contemplar-te. --Va dir Miquel, mentre resseguia totes les corbes del meu cos, la expressió de la meua cara, i la posició de l'ombra de l'arena.

Acabà el diàleg per un moment, i li vaig clavar la meua mirada dins dels seus ulls, a les seues ninetes negres. Quan va donar la que pareixia la última pinzellada del dia em vaig alçar, i vaig caminar fins que sols la pintura s'interposava entre el Miquel i jo.

-I ara que faig? -- Li vaig preguntar.
-Acostat si vols veure't- Va dir, estenent-me la mà.

Oferint-li la ma i el millor dels meus somriures vaig arribar just al seu costat, tan aprop seu que Miquel estava abraçant-me, i semblava del més natural. Els dos junts vam contemplar l'encisadora mirada de la jove en que Miquel m'havia convertit. Jo seguia hipnotitzada en la manera de veure'm d'aquell xic mentre ell passava la ma pel meu coll, agafava la meua barbeta i girant-me la cara posava els meus ulls sobre la seua mirada. En aquell moment vaig despertar de la hipnosi i el vaig besar, tombant-lo sobre l'arena.

Comentaris

  • oh, preciós[Ofensiu]
    Nit d'estiu | 11-10-2007 | Valoració: 10

    La lentitud amb què ho descrius dóna una màgia que atravessa la pell. Saps què he pensat en acabar de llegir? Tan de bò aquest amor duri per sempre.

    una forta abraçada, te'm enduc a preferits hehe

    gràcies pel teu comentari

    nit d'estiu

  • Desitjos, desig, ...[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-10-2007 | Valoració: 10

    De tant en tant, algun dels nostres desitjos es fa realitat!

    Has escrit un relat detallista, de tal manera que puc imaginar perfectament la imatge de la noia vora l'aigua, amb la seda relliscant per damunt de la pell, els cabells lleugerament escampats sobre l'esquena... blanc destacant sobre blau i daurat!
    Un contrast de colors preciós, un bon marc natural per a una figura humana que espera, que desitja, que inspira!

    M'ha agradat la teva prosa clara, la teva narració àgil, les accions ben lligades.
    Tornaré un altre dia per llegir altres coses teves, en vista de la troballa d'avui.

    Ara mateix t'envio una abraçada i els meus millors Desitjos per a tu,
    Unaquimera

  • formosa [Ofensiu]
    ANEROL | 18-09-2007 | Valoració: 10

    musa de pintor. Aixì és com et sents i és com ets

  • ho sento per el retard...[Ofensiu]
    Cincdos | 18-09-2007 | Valoració: 10

    ai el teu estimat Mikel, ell segur que no fa aquestes retardades...

    muak nena
    vagi bé(L)

  • Un relat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-09-2007 | Valoració: 10

    ... molt femení t'ha eixit, amb desig, i bellesa pel pintor i per tu mateixa que has estat l'obra d'aquest home en aquest moment a la platja. Veritablement tens una cara molt bonica i que dona ganes de pintar, jo no sé pintar sense tenir la persona al davant però he pintat algunes persones que m'han eixit bastant bé encara que cal ser un pintor i tenir pocs anys per a poder enamorar com ho va fer Miquel. Be xe, fins una altra i petons amistosos de Vicent, amb la pluja de finals d'estiu.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: