L'àvia

Gràcies. He gaudit, gaudeixo, del teu cant present ple d'amor.

aquest agost fara nou anys que es va morir el meu avi, jo en tenia 5 acabats fer.. no era concient del què passava, però me'n recordo del moment en el qual el meu pare m'ho va dir, va ser horrorós.. era petita i poca cosa recordo d'ell però hi ha moments que el trobo a faltar, el dia de la meva comunió, el meu primer partit.. petits instans que m'agradaria compartir al seu costat però ara és tan lluny..


m'ha agradat aquest text, es sincer i crec que molta gent s'hi pot sentir indentificada :)

Hola roserdeljardí,

Primer de tot, dir-te que desitjo que mai més se't passi pel cap el suïcidi, n'he viscut de prop i és terrible pels que es queden, jo sóc de les que pensa que el valor es troba en la lluita, en el no rendir-se, en el viure,... Espero que siguis valenta per superar sempre els entrebancs!

Respecte l'àvia, em sap greu que estigui malament, però intenta ser positiva, la mort forma part d'un procés i potser és una de les coses més justes d'aquest món ja que tots hi passarem. Pensa que els sentiments amb el pas del temps es transformen i el dol punyet d'una pèrdua es converteix amb tendresa i amor envers l'admiració per aquella vida.

La meva àvia va estar molt de temps malalta, prou per acceptar la malatia, prou per acceptar que ella ja havia viscut tota una vida que nosaltres encara ens quedava per viure, prou per acceptar la seva mort, prou per estimar-la tant com vam poder. Les coses són així i tot i que dol qualsevol pèrdua, pensa que els avis han sembrat tota una vida d'experiències.

Sort

He de dir-te que no m'agrada aquest relat (no per com estiga escrit) sino perque potser en un futur proxim haure de escriure alguna cosa per l'estil, i com diria Sigmond Freud, estic creant mecanismes de defensa...

Per altra banda, escriure-li a la teua ávia es tot un gest de la teua part.

Em sembla perfecte, meravellós, tendre.

Res mes a dir.

Roserdeljardi.

PD: Per cert, vaig intentar suïcidar-me, pero em faltà valor.