Bombons de jazz

Dins la platea del teatre un ressò llunyà de clarins i trompetes començava a fer-se audible: era una música freda, que sonava vivament in crescendo, fent-se cada vegada més estrident i ensordidora per les oïdes del públic que observava l’escenari encara completament a les fosques.

De sobte es va fer un silenci abrupte, absolut. I uns segons després, com sorgint del no res es va anar il•luminant l'escenari donant pas a un magnífic piano de cua obert, negre i brillant, com una papallona a punt d’alçar el vol, amb una posada en escena elegantment sòbria.

El pianista, negre de cap a peus, va interpretar magistralment melodies d’en Thelonious Monk, contemporàniament sublims i a mesura que es va deixar anar amb les seves improvisacions, un quartet de músics fins aleshores a les fosques s'hi va afegir aportant llums, ritmes i colors del tot harmònics.

Tos ells simbolitzaven els diferents sabors d'exquisits bombons d’un nou assortit que presentava aquell mateix vespre una famosa empresa xocolatera, sent l’inici de la campanya nadalenca.

La sensibilitat dels músics, juntament amb la textura i el gust dels bombons esdevindrien sens cap mena de dubte, petits plaers del tot inoblidables.